Síndromes de sensibilització central

Les síndromes de sensibilització central fan referència a un conjunt de malalties i processos crònics i complexos que afecten persones de totes les edats i que provoquen un gran impacte en la qualitat de vida. Entre aquestes malalties, es troben la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple.

La sensibilització central és un procés d’increment de la sensibilitat als estímuls que es perceben com a desfavorables degut a canvis en el sistema nerviós central. Per això, les síndromes que en formen part es caracteritzen per una hiperexcitabilitat i hipersensibilitat, és a dir, una activació i resposta desmesurada del sistema nerviós davant fàrmacs, estrès, infeccions, o productes químics, que es manté en el temps més enllà de l'estímul que l'ha desencadenat. Afecten, en primer lloc, el sistema nerviós i, en segon lloc, l’immunològic, endocrí i cardiovascular.

Provoquen símptomes que afecten diversos sistemes de l'organisme, amb períodes d'intensificació. Algunes d'aquestes manifestacions són la fatiga que no es recupera amb el repòs, el dolor generalitzat, les alteracions cognitives (com la dificultat de concentració, la lentitud mental i la pèrdua de memòria), el son no reparador o alteracions gastrointestinals. El tractament de les síndromes de sensibilització central és multidisciplinari i està enfocat a millorar la salut, l'autonomia i el benestar de les persones afectades. Per garantir una atenció de qualitat, el sistema de salut de Catalunya compta amb divuit unitats d’expertesa situades arreu del territori i integrades per professionals especialitzats de l'atenció primària i els hospitals.

Tot i així, cal tenir en compte que la recerca recent subratlla que la sensibilització central no s’ha demostrat de forma concloent en humans i, en gran mesura, s’ha estudiat només en models animals masculins, com ratolins. Segons aquests estudis, els mecanismes implicats en la sensibilització central, com l’activació d’algun tipus de cèl·lules, poden variar significativament segons el sexe, i actualment només s’han identificat en animals mascles. Aquest fet evidencia la necessitat de recerca específica per sexe, ja que molts estudis en vies de dolor no aborden aquestes diferències de manera completa en humans. Aquesta mancança de dades limita la generalització de les troballes sobre sensibilització central, especialment per a condicions que podrien afectar més les dones, com la fibromiàlgia.

Actualment a Catalunya, les síndromes de sensibilització central afecten un 3% de la població, gairebé quatre vegades més les dones que els homes, i la seva freqüència ha anat augmentant en els darrers 10 anys. La síndrome més freqüent és la fibromiàlgia, amb una prevalença estimada, l'any 2021, de 308 casos per 10.000 habitants.

Cal tenir en compte, però, el biaix de gènere, en què les dones podrien estar supradiagnosticades i els homes infradiagnosticats. El biaix de gènere en l'atenció al dolor crònic és un problema reconegut en l'àmbit científic. Sovint els professionals de la salut “creuen” menys les dones quan expressen el seu dolor, ja que existeix una tendència a associar els seus símptomes amb factors emocionals o psicològics. Això ha portat a un alt percentatge de derivacions a serveis de psiquiatria, així com a una hipermedicalització, que pot incloure la prescripció de tractaments farmacològics inadequats sense una avaluació profunda de la naturalesa física del dolor. Per contra, els homes sovint es veuen atrapats en l'estigma que el dolor els fa aparentar feblesa, un tret que socialment es percep com incompatible amb la virilitat, i això fa que siguin menys propensos a expressar o buscar ajuda per al dolor crònic. Aquest situació es tradueix en una infradiagnosi entre els homes i contribueix a una aparent diferència de prevalença entre sexes.