Mort al bressol
La síndrome de la mort sobtada del lactant és la mort sobtada i inexplicable d'un nadó que no arriba a l'any, mentre dorm. A Catalunya, és una de les causes principals de mortalitat durant el primer any de vida. També rep els noms de mort al bressol i síndrome de mort infantil sobtada.
Des del 1992 les taxes de la síndrome de la mort sobtada del lactant han baixat considerablement després que s'alertés els pares sobre la conveniència d'ajeure els nadons de costat o de panxa enlaire per reduir-ne la probabilitat.
Destaquem
-
Guia d’acompanyament en el dol perinatal
(Obre en una nova finestra)
Per a mares i pares que han perdut un fill o filla durant la gestació o poc temps després de néixer.
-
El dol - Departament d'Educació
(Obre en una nova finestra)
Recomanacions adreçades a les famílies per ajudar els fills i filles a superar el dol.
No se'n sap la causa. S'han defensat moltes teories i actualment molts metges i investigadors creuen que la síndrome no és un fenomen únic, sinó que és causat per diversos factors que quan es donen alhora provoquen la mort del bebè.
Alguns dels factors són els problemes amb l'estimulació del son i la incapacitat de percebre una acumulació de diòxid de carboni a la sang. Gairebé tots els casos es presenten de manera inadvertida i asimptomàtica mentre es pensa que el nadó està adormit.
La síndrome de la mort sobtada del lactant té més probabilitats de produir-se entre els dos i els quatre mesos d'edat i el 90% es presenta cap als sis mesos. És més freqüent durant l’hivern, amb un pic màxim al gener.
Els factors següents han estat vinculats a un risc més gran:
- Nadons que dormen de bocaterrosa.
- Nadons en contacte amb el fum del cigarret mentre són a l'úter o després de néixer.
- Nadons que dormen al mateix llit amb els pares.
- Nadons que tenen matalassos tous als bressols.
- Parts múltiples (ser bessó, trigemin, etc.).
- Nadons prematurs.
- Nadons amb un germà o germana que va patir la síndrome de la mort sobtada del lactant.
- Mares que fumen o consumeixen substàncies psicoactives.
- Mares adolescents.
- Intervals de temps curts entre embarassos.
- Cura prenatal tardana o cap cura.
- Situacions de pobresa.
Aquesta síndrome afecta més els nens que les nenes. Encara que els estudis mostren que els nadons amb factors de risc presenten més probabilitats de patir-la, l'impacte o importància de cada factor encara no està ben definit ni entès.
Dormir de bocaterrosa
Algunes investigacions han formulat la hipòtesi que dormir de bocaterrosa crea pressió sobre la mandíbula del bebè, fa que s'estrenyin les vies respiratòries i que es faci més difícil respirar.
Segons una altra teoria, dormir de bocaterrosa pot incrementar el risc que l'infant "torni a respirar" l'aire de la seva pròpia exhalació, sobretot si dorm sobre un matalàs tou o amb roba de llit, ninots de peluix o un coixí a prop de la cara. Quan això passa, la superfície tova crea una espècie de cavitat al voltant de la boca del bebè on queda retingut l'aire exhalat. A mesura que el bebè respira la pròpia exhalació, el nivell d'oxigen al seu cos disminueix i el diòxid de carboni s'acumula. Finalment, la falta d'oxigen contribueix a la mort per la síndrome de la mort sobtada del lactant.
No hi ha cap símptoma i es presenta en nadons generalment sans, mentre dormen.
Mentre que la majoria de malalties es diagnostiquen per la presència de símptomes específics, la síndrome de la mort sobtada del lactant es diagnostica després, un cop descartades altres causes possibles de mort. Revisar la història mèdica de l'infant i l'ambient en què viu ajuda a distingir altres morts provocades per accidents, maltractaments i afeccions no diagnosticades (trastorns cardíacs o del metabolisme), d'un cas de mort per la síndrome.
Els resultats de l'autòpsia poden ser útils per ajudar a investigar la causa de la síndrome. Les lleis poden exigir una autòpsia en cas d'una mort inexplicable.
Fins que no se sàpiga la naturalesa de la síndrome, la prevenció total no serà una realitat. Però hi ha una sèrie de recomanacions per reduir-ne els riscos:
- Fiqueu el nen al bressol de panxa enlaire: dormir de bocaterrosa duplica el risc de la mort sobtada. Si el nadó té algun problema de reflux gastroesofàgic, comenteu-ho amb el pediatre o la pediatra.
- Permetre que el bebè rodi sobre el ventre mentre està despert pot impedir que es formi un punt pla a la part posterior del cap, a causa de dormir en una posició.
- El matalàs del nen ha de ser rígid, ferm i ben ajustat: eviteu els edredons, coixins i joguines toves dins el bressol.
- No permeteu que el nadó dormi al llit amb altres nens o adults ni tampoc l'ajagueu a dormir sobre superfícies que no siguin el bressol, com ara un sofà.
- No l'abrigueu massa: l'excés de roba o l'escalfor de la cambra n'augmenten el risc.
- L'ambient ha de ser net: no fumeu, ni deixeu que ningú fumi al voltant del nadó.
- Si podeu, doneu-li el pit: la lactància materna en redueix el risc.
- Si el nadó encara no ha nascut, recordeu que el consum de tabac, alcohol o drogues durant l'embaràs multiplica el risc de patir la síndrome. Per a més informació, consulteu el ginecòleg o la ginecòloga.
- No doneu mai mel a un nadó menor d'un any, ja que pot causar botulisme infantil, malaltia que pot estar associada amb la síndrome de la mort sobtada del lactant.
La notable quantitat de proves que indiquen que dormir de bocaterrosa pot contribuir a la síndrome de la mort sobtada del lactant va fer que, el 1992, l'Acadèmia Americana de Pediatria recomanés que tots els lactants sans menors d'un any dormin de panxa enlaire. Des de llavors, la taxa de mort ha disminuït més d'un 50% encara que continua essent la causa principal de mort en els lactants més petits. Per això, és important recordar als pares aquesta recomanació.
A molts pares els preocupa que en ajeure els seus nadons de panxa enlaire es puguin ofegar amb la pròpia saliva o vòmits, però no hi ha un increment en el risc d'ofec en nens sans que dormen de panxa enlaire. Per als que pateixen la malaltia del reflux gastroesofàgic o malformacions de les vies respiratòries superiors, dormir de bocaterrosa pot ser una opció millor. Cal consultar-ho amb el pediatre o la pediatra.
És possible que les criatures entre els quatre i set mesos que ja es poden girar soles i canviar de postura mentre dormen, prefereixin no estar de panxa enlaire tota la nit. A partir d'aquest moment, es pot deixar que escullin la posició per dormir que prefereixin.
Els pares que han perdut un nen per la síndrome de la mort sobtada del lactant tenen una gran necessitat de suport emocional i pateixen sentiments de culpa perquè no es troba cap causa per a aquest tipus de mort. Aquests sentiments poden agreujar-se per les investigacions que per llei han de fer la policia o d'altres persones per determinar la causa de la mort.
La determinació del moment apropiat per a un embaràs posterior és causa de preocupació per a molts pares.
Es recomana una teràpia de família per ajudar els germans i tots els membres de la família a afrontar la pèrdua del nadó.