Síndrome de fatiga crònica

Encefalomielitis miàlgica

La síndrome de fatiga crònica, també coneguda amb el nom d'encefalomielitis miàlgica, és una malaltia caracteritzada per una fatiga persistent i invalidant davant petits esforços, que no millora amb el repòs. Forma part d'un grup de malalties cròniques anomenat síndromes de sensibilització central, juntament amb la fibromiàlgia i la sensibilitat química múltiple. 

Afecta gent jove, d'entre vint i quaranta anys, i sobretot dones. Malgrat no disposar d'estudis de prevalença a la nostra població, en altres països afecta entre el 0,07% i el 0,3% de les persones.

La severitat és molt variable. Hi ha casos en què té repercussions importants sobre les capacitats físiques i cognitives i limita la vida quotidiana de les persones afectades mentre que en altres poden portar una vida relativament normal. També es poden manifestar altres símptomes no específics com dolor muscular, falta de concentració i/o pèrdua de memòria, i insomni.

Malgrat que no es coneix encara la causa de la síndrome de fatiga crònica, s'està investigant activament. Es pensa que aquesta malaltia pot estar provocada per una combinació de factors físics i psicològics, entre els quals hi ha les infeccions virals o bacterianes, vivències negatives o traumàtiques recents, estrès mental, depressió o deficiències nutricionals.

El símptoma més característic és el cansament i la fatiga intensa que no desapareix amb el descans i que limita les activitats diàries. La fatiga ha de durar més de sis mesos perquè el diagnòstic quedi confirmat.

Altres símptomes comuns són:

  • Dolor a les articulacions i músculs.
  • Debilitat muscular.
  • Dificultat per concentrar-se i pèrdua de memòria.
  • Mal de cap.
  • Formigueig que afecta sobretot les mans.
  • Trastorns digestius.
  • Mal de coll.
  • Trastorns del son (sensació de cansament en despertar).
  • Trastorns de l'estat d'ànim (depressió, ansietat, irritabilitat).
  • Dolor als ganglis limfàtics.


Les persones malaltes alternen períodes en què els símptomes s'alleugen amb altres en què empitjoren.

No hi ha una prova específica per diagnosticar la síndrome de fatiga crònica.

El diagnòstic és bàsicament clínic, és a dir, és un professional mèdic coneixedor de la malaltia qui el fa en base als símptomes, la història clínica, l'exploració física i les proves de laboratori, tècniques d'imatge i valoració psiquiàtrica, depenent de cada cas, per tal d'excloure altres causes i malalties que també donen símptomes semblants.

No hi ha encara un tractament capaç de curar la síndrome de fatiga crònica. Fins ara, l'objectiu és millorar els símptomes de la malaltia per poder gaudir d'una qualitat de vida millor, amb les menors limitacions possibles en les activitats de la vida diària.

Un bon diagnòstic i una bona informació són la base inicial del tractament, que pot anar acompanyat de:

  • Fàrmacs (analgèsics, antidepressius, medicaments per a l'ansietat).
  • Exercici físic adaptat.
  • Suport psicològic (si s'escau).
  • Tècniques de relaxació.
  • Evitar l'estrès tant físic com emocional.


Aquestes mesures poden ajudar a la major part dels afectats, encara que la resposta individual als tractaments és molt variable.

 

Unitats d’expertesa per a l’atenció a les persones afectades per la síndrome de sensibilització central

Actualment, Catalunya disposa d'unitats especialitzades en les síndromes de sensibilització central distribuïdes per tot el territori, que integren professionals tant de l'atenció primària com de l'atenció hospitalària, i participen en el procés diagnòstic i terapèutic de les persones afectades amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida.

En determinades circumstàncies el metge o metgessa d'atenció primària farà la derivació del pacient a aquestes unitats especialitzades per ampliar el procés del diagnòstic o del tractament.

Data d'actualització:  16.03.2021