Transmissió del VIH

El risc d'infecció és molt elevat quan es comparteixen agulles, xeringues i altres objectes contaminats per l'ús de drogues injectades. En aquest cas, la quantitat de sang que queda en aquests estris pot ser suficient per transmetre el virus, la qual cosa és encara més fàcil quan es comparteixen moltes vegades. Les punxades amb agulles contaminades i els talls accidentals comporten també un risc per al personal sanitari.

Des del 1986, les transfusions de sang i dels seus productes derivats, els trasplantaments d'òrgans i la inseminació artificial són controlats sanitàriament i el risc de transmissió per aquestes vies és pràcticament impossible. Altres situacions de risc baix, però amb possibilitat que es pugui transmetre el virus a la població general, són:

• Quan es produeix un contacte penetrant (punxada o tall) amb un objecte que hagi estat contaminat amb sang d'una persona infectada. Això pot passar quan no s'utilitzen estris d'un sol ús o bé quan aquests estris no han estat degudament esterilitzats com, per exemple, en col·locar-se un pírcing, en la perforació de lòbuls de les orelles, en fer-se tatuatges, en fer-se la depilació elèctrica o en punxar-se amb una xeringa o una agulla abandonades al carrer.
• Quan es comparteixen objectes domèstics que es puguin tacar amb sang, com raspalls de dents, fulles d'afaitar i altres estris d'ús personal, tot i que per raons d'higiene no s'han de compartir mai. En aquest cas, el risc és encara més baix. El fet de no compartir aquest tipus d'objecte també evita la transmissió per via sanguínia d'altres infeccions, com ara les hepatitis B i C, i l'herpes.

Les relacions sexuals amb penetració sense preservatiu amb persones infectades, tant del mateix sexe com de diferent, comporten un risc de transmissió. No totes les formes de relació sexual tenen el mateix risc: les de penetració anal o vaginal sense preservatiu comporten un risc elevat, mentre que en les relacions que comporten contacte oral amb els òrgans genitals la transmissió és difícil i en les relacions sense penetració no hi ha risc de transmissió. L'existència d'altres infeccions de transmissió sexual facilita la transmissió del VIH.

Tot i això, en les pràctiques sexuals de risc alt, cal tenir en compte que:

• El risc d'infecció pel VIH és superior en la penetració anal que en la vaginal.
• En totes les relacions sexuals de penetració, ja sigui anal, vaginal o oral, el risc és teòricament superior per a la persona penetrada o receptora que per a qui penetra.
• Quan hi ha lesions en les mucoses, el risc s'incrementa. Per aquest motiu, quan una persona presenta altres malalties de transmissió sexual (gonorrea, sífilis, herpes, entre d'altres), el risc d'infecció pel VIH augmenta.
• En l'estimulació oral dels genitals femenins, el risc d'infecció pel VIH augmenta si la dona infectada té la menstruació.

• Compartir el lloc de treball.
• Compartir una habitació.
• Viatjar en el mateix vehicle.
• Utilitzar els vàters públics.
• Conviure en una mateixa casa.
• Menjar a la mateixa taula.
• Ballar.
• Abraçar-se.
• Fer-se petons.
• Compartir la classe en una mateixa escola.
• Banyar-se en una piscina pública.
• Utilitzar la mateixa roba.
• Compartir llapis, joguines, etc.
• Patir una picada de mosquit o qualsevol altre insecte.
• Donar sang.

• El virus del VIH és molt poc resistent a les condicions ambientals.
• No es propaga per via aèria.
• No es transmet per via digestiva.
• Es destrueix amb la calor, amb els detergents, amb el lleixiu, amb l'alcohol, etc.
• Si ho pensem bé, el risc d'infecció es troba limitat a pocs tipus de contactes que, generalment, es produeixen de manera voluntària.