Contacte
La shigel·losi és una malaltia infecciosa que afecta l’intestí. Està produïda per un grup de bacteris anomenat Shigella i la diarrea, sovint sangonosa, n’és el principal símptoma.
La malaltia es transmet pel contacte directe amb persones infectades i pel consum d’aigua i aliments contaminats. És freqüent a les escoles bressol i els infants d’entre 2 i 4 anys tenen major risc de contraure-la.
Tot i que generalment desapareix espontàniament i sense complicacions, la infecció pot requerir tractament antibiòtic i produir complicacions.
La propagació del bacteri es pot prevenir amb uns bons hàbits higiènics i algunes precaucions en viatjar a zones amb condicions sanitàries deficients.
La infecció es transmet per via fecal-oral. Les persones afectades alliberen els bacteris en defecar. Els bacteris infecten altres persones en introduir-se dins l'organisme per la boca.
El contagi es produeix a través de:
- El contacte directe amb persones infectades o amb bolquers o superfícies contaminades.
- El consum d’aliments contaminats. El bacteri hi pot ser present si les persones que els han manipulat tenen la malaltia o si els camps on s’han cultivat contenien aigües residuals humanes. Els brots sovint s’associen a les amanides amb patata, les gambes, el pollastre, els productes lactis i la carn d’aus.
- La ingestió d’aigua contaminada. La shigel·la hi pot viure perquè l’aigua no ha estat tractada, com la dels llacs o els rius, o perquè ha entrat en contacte amb matèria fecal infectada.
Els factors que augmenten el risc de patir la malaltia són tenir entre 2 i 4 anys, conviure en escoles bressol, llars d’avis o presons, i viure o viatjar a zones amb condicions sanitàries deficients.
Els símptomes es manifesten entre un i dos dies després de contraure la infecció i acostumen a durar entre 5 i 7 dies. Els més freqüents són diarrea, sovint amb moc i sang, dolor abdominal, febre i nàusees o vòmits. Algunes de les persones afectades no n’arriben a presentar.
En alguns casos pot causar complicacions, com ara artritis (inflamació de les articulacions), convulsions, i síndrome hemolítica urèmica (insuficiència renal amb anèmia i problemes de coagulació).
Informació relacionada
Les proves diagnòstiques més freqüents són:
- Una anàlisi microscòpica de la femta. Si la infecció hi és present, s’observa un volum considerable de glòbuls blancs i glòbuls vermells.
- Un cultiu bacterià de matèria fecal. Consisteix a col·locar una mostra en un medi especial que afavoreix el creixement dels bacteris. Els bacteris que s’intenten detectar només creixen si ja són presents a la mostra.
Les persones amb un bon estat de salut i símptomes lleus acostumen a recuperar-se espontàniament. Només necessiten descansar i beure líquids abundants per compensar la deshidratació que produeix la diarrea.
Els antibiòtics són útils per als casos greus perquè poden reduir la durada dels símptomes. També estan indicats per als nadons, la gent gran i en situacions amb un risc alt de propagació de la malaltia.
La deshidratació severa pot requerir l’administració de líquids per via intravenosa.
Hi ha alguns consells que us ajudaran a prevenir la shigel·losi:
- Renteu-vos les mans amb aigua i sabó després d’anar al lavabo o de canviar bolquers i abans de manipular i preparar aliments.
- Eviteu beure aigua no tractada, com ara la de llacs, rius o estanys.
- Intenteu no empassar aigua en nedar en piscines, llacs o rierols.
- Si viatgeu a països amb un sistema de sanejament d’aigua deficient:
- Beveu únicament aigua embotellada. Utilitzeu-la fins i tot per rentar-vos les dents.
- Eviteu el consum d’aliments crus, especialment fruites i verdures.