Identificació inadequada dels pacients. Canal Salut

L’assistència sanitària és cada vegada més complexa, utilitza tecnologies sofisticades i s’ofereixen moltes prestacions on intervenen una gran quantitat de professionals. Malauradament, aquesta complexitat fa que augmenti la probabilitat d’equivocar-se.

Un dels errors generats per aquesta complexitat és la identificació inadequada dels pacients en els centres sanitaris i hospitals. Això pot provocar complicacions associades com ara errors en l’administració de medicaments, intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques o transfusions de sang a pacients als quals no pertoquen. Malgrat tot, es tracta d’un tipus d’error fàcilment evitable amb l’ús d’una polsera identificativa amb el nom, cognoms i número d’història clínica dels pacients.

Actualment, hi ha altres sistemes possibles d’identificació dels pacients com, per exemple, el codi de barres o les polseres amb radiofreqüència. La majoria d’aquestes tecnologies s’incorporen a la polsera identificativa o s’hi utilitzen conjuntament.

Destaquem

La identificació és seguretat: us han d’ingressar? us han de fer una prova? us han de donar medicació? [infografia] (Obre en una nova finestra)

Bons consells

Identifiqueu-vos abans de rebre qualsevol medicament, diagnòstic o intervenció.
Verifiqueu les dades de la vostra identificació per confirmar que siguin correctes.
- Confirmeu que us han col·locat la polsera identificativa o un altre sistema d’identificació.
- Si us la retiren o es deteriora, demaneu-ne una altra.
- Participeu activament amb els professionals quan us preguntin el nom i la data de naixement.
- Abans d’una prova, intervenció o trasllat confirmeu la vostra identitat.
- No us treieu la polsera fins l’alta hospitalària.
Si us han d’operar, participeu en tots els punts del procés preoperatori de verificació. En aquest procés, s’hi inclou: la vostra identificació, el tipus d’intervenció prevista, el lloc anatòmic de la intervenció, el marcatge del lloc que s’ha d’intervenir, les possibles al·lèrgies i el consentiment per ser operat. Si els pacients no poden confirmar aquestes dades, com per exemple en el cas de pacients en edat pediàtrica o pacients discapacitats, pot assumir aquesta funció un familiar o tutor.