Contacte
Rosa / Xarampió alemany / Xarampió de tres dies / Rosèola epidèmica
La rubèola és una infecció contagiosa que es caracteritza per l’aparició d’una erupció a la pell. Afecta principalment infants i persones adultes joves, i també és coneguda amb els noms de rosa, xarampió alemany, xarampió de tres dies i rosèola epidèmica.
Normalment, la rubèola és lleu i pot arribar a passar inadvertida. La majoria de les persones afectades es recuperen i adquireixen immunitat contra la malaltia per a tota la vida. En canvi, és perillosa si es contrau durant l’embaràs, des de la concepció i fins als sis primers mesos de gestació, ja que pot tenir conseqüències greus per al fetus, com la síndrome de la rubèola congènita, el part prematur o, fins i tot, la mort fetal.
L'agent responsable és el virus de la rubèola. La malaltia es contrau per contacte directe o per l'aire amb secrecions del nas o de la gola de persones infectades o a través d'objectes contaminats amb aquestes secrecions.
Les persones afectades poden transmetre la malaltia des d'una setmana abans de l'aparició de l'erupció fins almenys quatre dies després de l’inici de l’erupció.
El període d'incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) és de 14 a 23 dies (habitualment de 16 a 18 dies).
Els infants, en general, presenten pocs símptomes i poden no notar-los, mentre que les persones adultes poden experimentar febre, dolors musculars o articulars, mals de cap, indisposició general i secreció nasal abans de l'aparició de l'erupció cutània.
En el cas de la síndrome de la rubèola congènita, les manifestacions més freqüents són: sordesa, defectes cardíacs, anomalies neurològiques, defectes oculars i alteracions òssies, entre altres.
La presència de símptomes com ara la inflamació dels ganglis de la zona de darrere les orelles, els dolors articulars i la granissada a la pell, poden fer sospitar l’existència de la infecció. El diagnòstic es realitza mitjançant una anàlisi de sang per detectar-hi anticossos específics, o de les secrecions del nas i de la gola per detectar-hi el virus.
La rubèola no té tractament. Les persones afectades poden prendre paracetamol per fer baixar la febre i locions antihistamíniques per reduir la picor.
Tampoc no es disposa d'un tractament específic per a la síndrome de la rubèola congènita, i per aquesta raó és tan important la prevenció mitjançant la vacunació. Els infants afectats necessiten tractament precoç per part d'un equip de professionals experts.
La rubèola sempre requereix atenció mèdica, especialment si la pateix una dona en edat fèrtil que no està segura d'haver estat vacunada.
La rubèola és una malaltia transmissible que es pot prevenir mitjançant la vacunació. La vacuna contra la rubèola està inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques i es combina amb la vacuna contra el xarampió i la parotiditis, coneguda com a triple vírica. Se n’administren dues dosis: la primera als 12 mesos i la segona als 3 anys. La triple vírica és una vacuna segura i efectiva.
La vacunació de les dones en edat fèrtil no immunitzades és clau. La pauta vacunal consta de dues dosis separades amb un interval de 4 setmanes. Cal evitar l’embaràs durant els 28 dies següents a la recepció de la vacuna.
Informació relacionada
La vacunació és el millor mètode preventiu. A banda, cal evitar el contacte amb persones infectades, especialment si s’està embarassada de menys de vint setmanes.
Donada la situació epidèmica d’alguns països, s’aconsella a les dones gestants no immunitzades que consultin amb el seu metge o metgessa o amb el centre d’atenció al viatger abans de viatjar.
-
-
Informació i recursos per a professionals de la salut (Obre en una nova finestra)
Definició de cas de rubèola postnatal i rubèola congènita, notificació a la XVEC, protocol d'actuació, informes i altres recursos. (ASPCAT)