Mosquit comú

El mosquit passa per quatre etapes vitals: ou, larva, pupa i adult. En cada etapa té un aspecte diferent i, excepte l’adult, totes les formes són aquàtiques.

Només piquen les femelles, tant dins com fora de les cases i de nit, entre la posta i la sortida de sol. Un cop realitzada la còpula, busquen activament animals, inclosos els humans, per picar-los i aconseguir sang per posar els ous, que dipositen sempre sobre la superfície de l’aigua estancada en forma de barquetes anomenades “navícules” (100-200 ous per navícula). No ponen els ous en aigües en moviment i, per tant, no trobarem mosquits en aigües corrents.

El clima i, especialment, la temperatura són els factors que condicionen el cicle vital del mosquit. A Catalunya poden estar actius des de començaments d’abril fins a principis de novembre, tot i que, en funció de la temperatura ambiental, aquest període pot variar.

Quan arriba l’hivern i baixa la temperatura, els ous, les larves i la majoria dels mosquits adults es moren, encara que unes poques femelles són capaces d’hivernar i arribar fins a la següent temporada.

El radi de vol i d’acció del mosquit comú adult és de pocs centenars de metres, per la qual cosa és molt probable que es trobi a prop del lloc de cria. Tot i això, gràcies al transport passiu pel vent o per l’estada a l’interior de vehicles es pot desplaçar a més distància.

El mosquit comú s’ha adaptat perfectament a l’entorn humà i diposita ous a qualsevol lloc de mitjanes o petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de set dies: bidons, galledes, safareigs, etc.

Aquest tipus de punts de cria es troben sovint en terrenys o cases abandonades, deshabitades temporalment o segones residències, on pot haver-hi recipients descuidats que contenen aigua de pluja o piscines en desús.

També es poden localitzar llocs de cria a la via pública, com ara en embornals, fonts, solars amb contenidors abandonats, etc.

D’altra banda, i a diferència del mosquit tigre, es troba també en espais de qualsevol dimensió ─com ara cambres sanitàries d’edificis, canals o espais oberts inundables. Les aigües contaminades amb matèria orgànica n’afavoreixen molt el creixement.

On no es troba?

El mosquit comú no diposita mai els ous en aigües en moviment, com ara rius i rieres amb un flux continuat d’aigua. Tampoc no es pot desenvolupar en espais on l'aigua s’asseca al cap de pocs dies, ni en basses o llacs naturals equilibrats i en bon estat.

La prevenció és el millor mètode per al control d’aquest mosquit.

La manera més efectiva de frenar la proliferació del mosquit és evitar que les larves es desenvolupin en els seus focus de cria potencials. Si l’aigua on creixen s’evapora o s’elimina, les larves i pupes moren sense poder arribar a desenvolupar el mosquit adult.

Per això, és important evitar mantenir recipients amb aigua estancada durant més de set dies i evitar que els grans focus de cria com ara canals de rec de terra, valls de desguàs o espais oberts inundables rebin abocaments d’aigua descontrolats, especialment si estan contaminats amb matèria orgànica.

Les principals recomanacions per prevenir la proliferació dels mosquits són les següents:

• Cal buidar d’aigua, com a mínim un cop per setmana, els objectes i contenidors de mitjanes o petites dimensions on es pugui acumular aigua (bidons, galledes, gerros, etc.), o bé, posar-los sota cobert per evitar que s’inundin, capgirar-los, tapar-los i/o cobrir-los amb tela mosquitera (amb una malla de 2 mm de mida màxima).

• Cal renovar l’aigua, almenys un cop cada setmana, dels abeuradors d’animals i safareigs.

• Les piscines s’han de conservar en bon estat de manteniment i cal retirar diàriament les fulles i altres restes orgàniques de la làmina d’aigua i també dels separadors (skimmers). Quan les piscines estiguin buides, s’han de mantenir eixutes del tot. En el cas de piscines plenes d’aigua, s’han de mantenir en condicions higièniques i sanitàries adequades mitjançant els tractaments de l’aigua adequats per evitar la proliferació de larves de mosquits.

• Les canaleres de recol·lecció de l’aigua de les teulades s’han de mantenir netes de restes vegetals. Així mateix, s’ha de fer un bon manteniment dels embornals dels patis.

• Cal evitar forats i depressions al terra on s’hi pugui acumular aigua, i l’acumulació d’aigua als forats dels arbres. Aquests forats es poden dessecar o tapar amb sorra o algun altre material inert per evitar l’entrada d’aigua.

• Cal evitar les pèrdues d’aigua de les canonades dels edificis i extreure l’aigua que es pugui acumular en els subsòls.

• En el cas de canals de terra, valls i rieres que no tinguin un ús habitual amb flux d’aigua, caldrà evitar abocaments incontrolats que comportin inundacions artificials i contaminació amb matèria orgànica.

• En el cas de camps abandonats o de dall, solars o arbredes amb finalitat d’explotació, cal evitar-ne la inundació accidental o volguda, ja sigui per a la producció d’herba o per a la producció de fusta en el cas d’arbredes, i que l’aigua es mantingui més de set dies, especialment entre els mesos d’abril i novembre.

• Cal fer un bon manteniment de les basses de rec i, si aquestes estan en desús i no es poden buidar, cal evitar-ne la contaminació per matèria orgànica.

• Els estanys i basses naturals s’han de mantenir en condicions que no suposin un focus de cria per a aquests mosquits i, per tant, cal evitar-hi els abocaments incontrolats d’aigua amb forta càrrega de matèria orgànica.