Contacte
Els problemes de joc patològic es poden tractar. La teràpia psicològica individual és el tractament principal per a pacients amb problemes de joc. Es tracta d'un procés de suport, autoconeixement i educació que ajuda els pacients a utilitzar els seus propis recursos per identificar, prioritzar i esmenar els problemes.
Per a molts pacients, la relació amb el terapeuta és la part més important del tractament. Tanmateix, la teràpia grupal resulta molt eficaç per a la majoria de persones amb problemes relacionats amb els jocs d'atzar.
No tothom cerca el mateix ni té la mateixa disposició a rebre ajuda. Depèn en bona part del grau de consciència que hagin desenvolupat sobre el problema amb el joc.
Hi ha persones que només busquen informació, perquè s'adonen que el joc els està causant complicacions i volen aclarir conceptes, com ara els confusos termes joc problemàtic, patològic o compulsiu.
Altres volen parlar amb un expert sobre les opcions de tractament. Hi ha persones que són conscients que s'han descontrolat amb el joc, se senten incapaces d'aturar-ho i busquen ajuda per parar de jugar i recuperar el control de les seves vides.
De vegades qui busca ajuda són familiars d'un jugador amb problemes. Volen reduir l'impacte del joc problemàtic a la família, millorar les seves vides, aprendre a tenir cura de si mateixos, gestionar millor l'amargor i la inseguretat del passat, i trobar més confiança en el futur.
Algunes persones són jugadores problemàtiques que s'han recuperat i es preocupen per la possibilitat de tornar a jugar. Entenen que els períodes d'estrès o conflictes personals poden comprometre el procés quotidià de recuperació i busquen ajuda per parlar dels seus problemes i desenvolupar estratègies per continuar recuperant-se amb èxit.
Definir un propòsit i un pla d'ajuda. Abans de començar el tractament, els jugadors patològics solen pensar en el futur a curt termini, com ara preocupar-se per quan podran tornar a jugar o com aconseguir diners per fer-ho. Els familiars van de crisi en crisi i es troben incapaços de planificar el futur o considerar les seves pròpies necessitats. La recuperació requereix canvis d'actitud i comportament, i desenvolupar una comprensió honesta d'un mateix i de cap a on es vol anar. Tenir un propòsit i un pla ajuda a abstenir-se de jugar, i a guanyar control sobre la vida pròpia. El procés de planificació és la pedra angular de la tasca que emprenen pacient i terapeuta.
Deixar de jugar. L'ajuda més important del tractament és proporcionar suport i eines per deixar de jugar. Deixar el joc és un procés complex que involucra tasques com ara afrontar els impulsos, eliminar la pressió financera i tractar els detonants de les actituds de joc patològic, entre d'altres.
Protegir la família de les conseqüències financeres. Entre les moltes conseqüències que pateixen les famílies dels jugadors patològics s'inclouen danys a la seguretat financera familiar i una pressió econòmica creixent. Els cònjuges i altres membres de la família poden aprendre a gestionar les conseqüències financeres, preveure l'acumulació de nous deutes i treballar per recuperar l'estabilitat econòmica.
Aprendre a manejar l'estrès. Els jugadors problemàtics i la gent que se'n preocupa lluiten contra moltes fonts d'estrès. L'estrès pot dur a l'ansietat i la tristesa, i a sentir desemparament i desesperança. El tractament els ajuda a reconèixer les causes de l'estrès i a desenvolupar maneres de reduir-lo i afrontar-lo.
Adaptar-se a la vida sense jocs d'atzar. La majoria de gent que cerca ajuda per als problemes amb el joc prova d'eliminar-lo de les seves vides. Per al jugador, això vol dir desenvolupar nous interessos i abandonar-ne alguns d'antics. La teràpia pot ajudar tant el jugador com la seva família a adaptar-se a un estil de vida més saludable.
Desenvolupar noves maneres de pensar. Viure amb el joc patològic sol dur a maneres de pensar poc saludables. Un dels propòsits del tractament és ajudar els jugadors i les seves famílies a prendre consciència sobre què fan i com ho fan. La teràpia és una oportunitat per pensar amb cura sobre les opcions, eleccions i accions pròpies.
Crear relacions saludables. El joc patològic afecta profundament les relacions socials i familiars. A mesura que el joc esdevé una prioritat central, les relacions significatives reben menys atenció positiva i es malmeten per la decepció, les esquerdes en la confiança i els problemes econòmics. La confiança i l'afecte són recuperables quan es deixa de jugar, tot i que les persones més properes al jugador poden sentir enuig i desconfiança. La teràpia ajuda jugadors i famílies a reconstruir i millorar les relacions.
Reconèixer i tractar amb els sentiments. El joc reemplaça les emocions o serveix per fugir-ne. La teràpia ajuda els pacients a tractar constructivament amb els sentiments, especialment al principi de la recuperació, quan les emocions negatives semblen aclaparadores. Els pacients aprenen a identificar com se senten, per què se senten així i què poden fer-hi. La capacitat per identificar i utilitzar els sentiments de manera constructiva ajuda els pacients a reduir el poder que el joc té sobre les seves vides.
Millorar l'autoestima. Molts pacients se senten culpables, avergonyits o inadaptats després d'anys vivint amb el joc patològic: amb freqüència, una autoestima baixa n'és alhora la causa i el resultat, i pot dur-los de nou al joc o a una recuperació poc satisfactòria. La teràpia pot millorar significativament l'autoestima, ajudar els pacients a veure's amb més objectivitat i començar a tractar els problemes amb més èxit.
El tractament constitueix una unió entre pacient i terapeuta, en una mena d'associació per a la recuperació. La feina del terapeuta és proveir un lloc segur i una atenció objectiva per al treball del pacient per entendre millor els problemes, els recursos i el tipus de canvis necessaris per millorar.
Primera visita
En la primera visita els pacients comparteixen informació bàsica sobre ells mateixos, incloent-hi l'econòmica, i s'informen de les opcions de tractament. La primera sessió és un bon moment per fer preguntes sobre el programa, les característiques de la teràpia o les qualificacions del terapeuta.
El procés d'avaluació
Les primeres sessions permeten avaluar la situació actual del pacient, els seus punts forts i febles, la xarxa de suport personal que té al voltant, els recursos, les relacions significatives, la història personal i les finances.
En alguns casos es pot convidar els membres de la família a participar en el procés d'avaluació.
A mesura que el pacient comparteixi informació, anirà aprenent més i més sobre si mateix. Alguns aspectes de la vida que podien semblar confusos o aclaparadors començaran a tenir sentit i semblaran més manejables.
Després de no gaires sessions, pacient i terapeuta hauran confeccionat un retrat prou complet per fer un important pas endavant: establir un pla per al tractament.
La planificació del tractament
El pla de tractament, desenvolupat juntament pel pacient i el terapeuta, és una declaració de les fites, els objectius i els mètodes per a la recuperació.
El pla de tractament esbossa els aspectes que el pacient haurà de treballar, com ho farà i durant quant de temps. El pla permet establir un camí clar per a la recuperació. Com que el tractament és un procés fluid, el pla es pot revisar a mesura que uns problemes es van afrontant amb èxit i en van sorgint de nous.
Quan ja s'hagi establert un pla de tractament, pacient i terapeuta determinaran les prioritats, començant pels problemes més urgents. Es discuteixen els problemes amb detall, s'avaluen els recursos i el pacient es posa en acció. A mesura que sorgeixen els obstacles, se'n parla i s'identifiquen les fonts de suport per superar-los. Canviar el comportament no és fàcil, de manera que el procés es dissenya per avançar al ritme del pacient, considerant el temps per repensar les opcions i provar alternatives.
Freqüència i durada del tractament
La freqüència de les sessions individuals es decideix conjuntament, entre pacients i terapeutes. Les sessions de grup poden tenir, també, una freqüència variable.
La durada de la teràpia depèn de diversos factors, però sobretot es té en compte el temps que el pacient necessita per assolir els seus objectius. Pacients i terapeutes poden determinar un temps límit o acordar un termini més obert. Junts faran front a alguns problemes a curt termini, mentre que d'altres, com ara aprendre a afrontar els problemes de la vida, poden requerir més temps. Els pacients poden decidir deixar la teràpia en qualsevol moment, però se'ls encoratja a discutir tots els plans possibles amb el seu terapeuta.
A Catalunya hi ha deu programes de tractament específic que es realitzen en centres d'atenció especialitzada de la xarxa pública de salut. D'aquests programes, vuit són per a població adulta i dos per a joves.
A continuació es detallen alguns dels serveis que ofereixen la majoria d'aquests programes, tots ells de tractament ambulatori.
- Avaluació dels factors de risc (biològics, psicològics i socials). Serveix per corroborar el diagnòstic i detectar els factors implicats en el desenvolupament i manteniment de la conducta de joc. L'objectiu principal és identificar quin tipus de jugador és el pacient, a fi de proporcionar-li un tractament específic.
- Tractament psicològic individual. L'objectiu de la teràpia és resoldre de manera efectiva el problema i les seves conseqüències, utilitzant els recursos propis del pacient.
- Tractament psicològic grupal. És una oportunitat per al suport mutu i la solució de problemes en grup, disponible tant per a jugadors com per a familiars.
- Teràpia familiar i de parella. Ajuda a reconstruir les relacions i millorar el funcionament de la família, fomentant una comunicació eficaç en un entorn de suport i respecte.
- Tractament psicofarmacològic. S'aplica quan s'observen altres trastorns psiquiàtrics relacionats.
A més de tot això, també s'ofereix consell per a la recuperació financera, per ajudar els jugadors i les famílies a reduir la pressió econòmica, gestionar el deute i planificar el pressupost per al futur.