Senyals d'alarma

• Diferència inexplicable entre ingressos i despeses.
• Desaparició de diners i/o béns.
• Préstecs que no semblen realment necessaris.
• Avisos o notificacions d'impagats.
• Peticions urgents de diners a la família o als amics.
• Informes de joies o diners que es perden o han estat robats.

• Mostrar impaciència; estar massa ocupat per fer coses normals i corrents.
• Donar excuses per evitar esdeveniments socials.
• Passar menys temps a casa amb excuses com ara treballar fins tard, quedar-se estudiant o fer més esport.
• No tenir prou temps per a les obligacions normals.
• Utilitzar dies de baixa per malaltia o de vacances sense cap explicació.

• Aïllament de família i amics; disminució de la comunicació.
• Pèrdua d'interès per la família i els amics.
• Poc interès en les activitats socials preferides.
• Augment dels signes d'estrès, canvis d'humor, ansietat.
• No menjar ni dormir bé.
• Poca disposició a parlar del seu comportament amb els jocs d'atzar.

El comportament del jugador pot incloure:

• Negligir responsabilitats a casa i a la feina.
• Creure que el joc solucionarà els problemes de diners.
• Jugar-se els diners reservats per a les necessitats diàries.
• Acumular grans quantitats de deutes de joc.
• Prometre jugar menys o deixar de fer-ho (però els esforços són mínims).

Les persones que conviuen amb un jugador patològic poden experimentar algunes situacions com aquestes:

• No poden pagar les factures mensuals a causa dels deutes del joc.
• Comencen a amagar diners, talonaris i targetes de crèdit al jugador.
• Reben trucades freqüents dels creditors a casa.
• Sovint desapareix el correu perquè el jugador hi arriba primer i amaga les factures impagades.
• S'incrementen les pèrdues i les mentides seguides de mentides: es trenca la confiança.
• S'allunyen de la família i els amics; senten vergonya.
• Se senten deprimits, sols, desemparats i desesperançats en relació amb el problema de joc.
• Descuiden la seva salut i tenen dificultats per menjar i dormir.
• Temen discutir el tema del joc amb el jugador, per por a la seva reacció.
• Les discussions sobre diners sovint acaben en atacs verbals i/o físics, i cada cop són més comunes.

Els infants també poden resultar directa i adversament afectats pel problema de joc a la família. Alguns senyals que els infants estan desenvolupant un problema poden ser:

• Es tornen silenciosos i introvertits, o excessivament moguts, o notablement graciosos i divertits, tot plegat per intentar distreure l'atenció del veritable problema familiar.
• Intenten rebaixar la tensió familiar obtenint les millors notes, solucionant problemes i carregant moltes de les responsabilitats familiars abandonades pel jugador.
• Disminueix el seu rendiment escolar.
• Es deterioren les seves relacions socials.
• Mostren senyals d'inseguretat.
• Tenen dificultats per dormir.
• Expressen sentiments d'ira.
• Pateixen freqüents mals d'estómac o mals de cap.
• Tenen l'autoestima més baixa.
• Els adolescents abusen de l'alcohol, les drogues o el joc.

• Arribar tard sovint o no presentar-se a la feina.
• Patir canvis freqüents d'humor.
• Tenir conflictes amb companys de feina a causa de préstecs no retornats.
• Demanar bestretes de sou.
• Disminuir la qualitat de la feina.
• Abusar del telèfon.
• Organitzar apostes a la feina.
• Visitar webs d'apostes.
• Llegir literatura sobre jocs d'atzar.
• Portar o mostrar complements relacionats amb els jocs d'atzar.
• Vendre objectes personals o robats.
• Robar equipament d'oficina o altres objectes per vendre'ls en un altre lloc.
• Estafar clients o malversar fons.
• Utilitza targetes de crèdit o altres fons de l'empresa per jugar.

• Mentides cada cop més freqüents.
• Comptes bancaris secrets.
• Manipulació d'altres persones per obtenir diners.
• Treure assumptes vells per evitar discussions sobre el comportament actual.