Quan es pot sol·licitar la interrupció voluntària de l'embaràs?

En aquest cas, és important la informació perquè la dona pugui decidir de manera autònoma i és obligat el període de reflexió de tres dies fins a la realització de la interrupció. Per rebre aquesta informació, cal dirigir-se a les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), als centres d'atenció primària (CAP) o a les clíniques autoritzades per a la pràctica d'avortaments.

• Cal que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació sempre que hi hagi un risc greu per a la vida o la salut de la dona embarassada i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per un metge o metgessa especialista diferent de qui la practiqui o dirigeixi. En cas d’urgència per risc vital, es pot prescindir del dictamen.

• Cal que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que hi hagi risc de greus anomalies en el fetus i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges especialistes diferents de qui la practiqui o dirigeixi.

• Quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida i així consti en un dictamen emès amb anterioritat per un metge o metgessa especialista diferent de qui practiqui la intervenció, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic.

L'accés a la interrupció voluntària d’embaràs per a persones menors d’edat queda regulat a la Llei orgànica 11/2015, de 21 de setembre, on s’estableix que les menors, a més de manifestar la seva voluntat de realitzar la interrupció, estiguin acompanyades i tinguin el consentiment exprés dels seus representants legals, pare i/o mare, persones que en tinguin la pàtria potestat o tutors, segons correspongui.