L'objectiu del tractament de la insuficiència renal aguda és restablir el funcionament dels ronyons i evitar, mentrestant, l'acumulació de líquid i substàncies de rebuig a l'organisme. Algunes de les intervencions terapèutiques més freqüents són:

  • Tractament directe de la causa que provoca la insuficiència renal (infecció, deshidratació, hemorràgia, etc.).
  • Limitació de la quantitat de líquids que s'ingereixen en funció de la quantitat d'orina que es pot produir.
  • Dieta baixa en proteïnes, sal i potassi.
  • Administració de diürètics i medicaments per via intravenosa per ajudar a controlar els nivells de potassi a la sang.
  • En alguns casos, les persones afectades poden necessitar una diàlisi temporal, que pot ser interrompuda quan els ronyons tornin a funcionar.

 

En cas de malaltia renal crònica avançada, cal aplicar tractaments que substitueixin les funcions dels ronyons per netejar la sang d'impureses i de l'excés de líquid. És el que s'anomena tractament substitutiu renal, és a dir, la diàlisi i el trasplantament renal.

És important que els pacient amb insuficiència renal crònica avançada i també les seves famílies disposin d'informació per poder prendre una decisió compartida amb el professional sanitari del tractament que podran seguir.

El Departament de Salut en col·laboració amb la Societat Catalana de Nefrologia i les associacions de pacients han elaborat un document informatiu sobre les diferents alternatives de tractament dels malalts renals crònics. 

Diàlisi

La diàlisi és el tractament que s'utilitza quan els ronyons deixen de funcionar completament. Serveix per:

  • Eliminar l'aigua i les substàncies de rebuig del cos.
  • Regular els nivells de sals i minerals de l'organisme.
  • Ajudar a controlar la pressió arterial.
  • Contribuir a millorar la producció de glòbuls vermells, juntament amb l'administració de l'eritropoetina.

 

Hi ha dos tipus principals de diàlisi:

  • Diàlisi peritoneal. Consisteix a introduir un líquid, mitjançant un catèter, a la cavitat peritoneal de l'abdomen. Aquest líquid de diàlisi atrau l'aigua i els residus de la sang, que es drenen posteriorment a l'exterior del cos en una bossa especial. Aquest procés, anomenat bescanvi, es fa diverses vegades al dia. Es realitza al domicili i necessita d'alguns dies de formació. Només cal anar a l'hospital per a les visites de control, cada dos o tres mesos. Al cap d'un temps es pot fer sevir una màquina que fa els bescanvis de manera automàtica a la nit.
  • Hemodiàlisi. La sang s'agafa d'una vena i es desvia a una màquina que en filtra les substàncies de rebuig i la retorna al cos lliure de residus. De tres a sis mesos abans d'iniciar-la, cal realitzar una petita intervenció quirúrgica al braç, que consisteix a crear una fístula o connexió entre una artèria i una vena. A vegades, si la fístula no es pot realitzar o hi ha necessitat d'hemodiàlisi urgentment, cal agafar la sang d'un catèter col·locat en una vena gran del coll. L'hemodiàlisi es pot realitzar en un centre sanitari (tres sessions setmanals d'entre tres i cinc hores de durada) o, en casos concrets, també al domicili.  
 

Les persones que se sotmeten a diàlisi han de seguir una dieta estricta per optimitzar els resultats del tractament.  

Trasplantament de ronyó

El trasplantament de ronyó és la millor opció terapèutica en cas d'insuficiència renal crònica, sempre que sigui possible. Consisteix a implantar en el cos de la persona malalta un ronyó sa provinent d'una persona donant morta o bé donant viva major d'edat mitjançant una intervenció quirúrgica. Els cirurgians col·loquen el nou òrgan en la part inferior de l'abdomen i connecten l'artèria i la vena renals d'aquest ronyó amb una artèria i vena de la pelvis, i en connecten l'urèter a la bufeta de l'orina de la persona malalta. Generalment el ronyó sa comença a produir orina tan aviat com la sang comença a fluir-hi, però de vegades necessita algunes setmanes per iniciar el funcionament.   

Cal tenir en compte que no tots els ronyons serveixen per a totes les persones: el ronyó dels donants ha de ser compatible amb el sistema immunitari dels pacients receptors. En aquest sentit, la persona trasplantada requereix tractament per prevenir el rebuig del nou òrgan.  

Les persones amb insuficiència renal crònica han d'evitar l'ús dels medicaments que s'eliminen a través de l'orina perquè aquest tipus de fàrmacs poden acumular-se fins a concentracions tòxiques i afavorir el deteriorament de la funció dels ronyons. Els professionals sanitaris els han de substituir per medicaments similars que es puguin eliminar per altres vies i, en cas que no sigui possible, n'han d'ajustar la dosi.

Data d'actualització:  02.10.2016