Contacte
L’Staphylococcus és un bacteri que pot provocar diverses infeccions. Les més freqüents es localitzen a la pell i acostumen a produir símptomes lleus, però també poden afectar d’altres parts del cos i arribar a ser més greus.
La principal via de transmissió és el contacte directe entre persones, especialment si es tenen ferides, i amb objectes contaminats.
La infecció es contrau sovint als centres sanitaris, a través de dispositius com els catèters, o equips mèdics infectats, com les màquines de diàlisi.
El bacteri també pot estar present en alguns aliments i provocar intoxicacions, generalment de curta durada i de curació espontània.
Les infeccions per Staphylococcus es poden classificar en tres grans grups:
- Infeccions de la pell i teixits tous. Són les més freqüents i acostumen a ser lleus. Poden incloure:
- Fol·liculitis i furóncols. La fol·liculitis és la infecció d'un fol·licle pilós (petit sac a la pell que creix a partir d'un cabell), que causa petits grans de pus. Pot evolucionar a furóncol si afecta el teixit que es troba sota la pell.
- Impetigen. Es caracteritza per nafres, butllofes i crostes, i acostuma a afectar els infants.
- Cel·lulitis. Es localitza a les capes profundes de la pell i pot produir envermelliment, inflor i dolor.
- Infeccions invasives. Són les més greus i poden afectar els pulmons (pneumònia), els ossos (osteomielitis), les articulacions (artritis sèptica), el cor (endocarditis) i la sang (sèpsia).
- Intoxicacions alimentàries. Acostumen a ser lleus i s’originen per la ingestió d’aliments preparats per persones amb lesions a la pell i, en general, per males pràctiques d’higiene durant la manipulació i la conservació dels aliments.
El bacteri es troba a la pell, els cabells, les fosses nasals i la laringe d’animals i éssers humans. Moltes persones en són portadores, però no desenvolupen la infecció.
En el cas de les infeccions cutànies, la principal via de transmissió és el contacte pell amb pell o per compartir objectes contaminats, per exemple, tovalloles o màquines d’afaitar.
Hi ha algunes situacions que poden augmentar el risc de contraure la infecció:
- Patir altres malalties, com ara la sida, el càncer o determinades malalties respiratòries.
- Tenir ferides o cremades a la pell.
- Estar hospitalitzat, portar dispositius mèdics que connecten l’exterior amb els òrgans interns, com ara catèters, tubs per alimentar-se o respirar, o sotmetre’s a diàlisi.
Pel que fa a la intoxicació alimentària, es contrau en menjar aliments que es preparen amb les mans i no necessiten cocció addicional, com ara amanides, alguns productes de pastisseria o sandvitxos. Altres possibles fonts de transmissió són la carn, els productes amb ou, i la llet i els deus derivats.
Els símptomes varien en funció de la localització i de la gravetat de la infecció.
Les infeccions a la pell es caracteritzen per lesions cutànies de naturalesa diversa, com ara erupcions, butllofes o nafres, que poden produir picor, dolor o inflor.
En el cas de les infeccions invasives:
- La pneumònia causa tos persistent, dificultat per respirar i dolor al pit.
- L’osteomielitis provoca dolor d’ossos, restricció de moviments i inflor i envermelliment de la zona afectada.
- L’artritis es caracteritza per dolor i inflor de les articulacions.
- L’endocarditis produeix febre, dolor al pit i tos.
- La sèpsia es manifesta amb febre, taquicàrdia o respiració ràpida.
Els símptomes de la intoxicació alimentària apareixen entre 2 i 12 hores després d’ingerir els aliments contaminats i duren entre 1 i 2 dies. Inclouen nàusees i vòmits intensos, diarrea, mal de cap, dolor abdominal i febre lleu.
El diagnòstic de la infecció es basa en el cultiu bacterià de les secrecions nasals o els teixits. Consisteix a col·locar una mostra d’aquestes substàncies en un medi especial que afavoreix el creixement dels bacteris. Els bacteris que s’intenten detectar només creixen si ja són presents a la mostra.
El tractament de la major part de les infeccions cutànies consisteix a rentar les lesions amb un sabó antibacterià i aigua tèbia, aplicar-hi una crema antibiòtica i cobrir-les amb un apòsit. Malgrat això, les més lleus s’acostumen a curar espontàniament sense necessitat de tractament.
En alguns casos, pot ser necessari drenar el pus de sota la pell, amb una agulla o un bisturí.
Si el bacteri ha infectat la persona a través d’un dispositiu mèdic implantat dins del cos, caldrà extreure’l immediatament.
Les infeccions per Staphylococcus més greus poden requerir hospitalització.
Les intoxicacions alimentàries no necessiten tractament. Es recomana beure líquids per prevenir la deshidratació i descansar.
Hi ha alguns consells que us poden ajudar a prevenir la infecció per Staphylococcus:
- Manteniu una bona higiene de les mans.
- Si teniu ferides a la pell, netegeu-les amb freqüència i procureu portar-les cobertes.
- Eviteu compartir objectes d’ús personal, com ara tovalloles, llençols, màquines d’afaitar i roba.
- Respecteu les normes bàsiques de seguretat alimentària.
- En cas d'hospitalització, seguiu les recomanacions bàsiques per a la prevenció d'infeccions.