Hepatitis C

El virus de l'hepatitis C es pot adquirir a partir de la sang d'una persona infectada. Perquè aquest virus infecti una persona cal que hi hagi una ferida a la pell o una punxada que la traspassi. Per tant, la majoria dels contagis es produeixen pel fet de compartir agulles, fulles d'afaitar, raspalls de dents o estris similars amb persones infectades, o de fer-se pírcings, tatuatges o acupuntura amb instruments contaminats. Actualment entre el 80 i el 90% de les noves infeccions pel virus de l’hepatitis C als països desenvolupats estan relacionades amb la injecció de drogues.

Molt excepcionalment, es produeix el contagi a partir d'altres fluids corporals com, per exemple, el semen, per relacions sexuals sense protecció amb persones afectades. És important destacar que, tot i que la transmissió sexual és infreqüent entre infectats únicament pel virus de l'hepatitis C, la coinfecció pel virus de la immunodeficiència humana augmenta la probabilitat que el primer es transmeti per aquesta via. De fet, a Catalunya s'estima que un 25% de les persones amb el virus de la immunodeficiència humana també estan infectades pel VHC. La coinfecció VIH/VHC és freqüent en els usuaris de drogues per via parenteral.

Una altra via de transmissió és de la mare infectada al fill o filla, però el risc és petit i menys freqüent que amb l'hepatitis B.

Abans de 1989, la majoria dels contagis es produïen a partir de transfusions de sang, ja que no s'hi podia detectar el virus. En els països avançats, aquest contagi ja no existeix, atès que els controls de la sang i dels productes derivats són exhaustius.

El període de transmissibilitat comença una setmana (o més) abans dels primers símptomes de la malaltia (quan n'hi ha) i pot persistir indefinidament en la majoria de les persones.

En restes de sang, el VHC pot ser infecciós a temperatura ambient un mínim de 16 hores i un màxim de 4 dies.

• Dolor abdominal.
• Cansament.
• Nàusees.
• Vòmits.
• Pèrdua de gana.
• Febre baixa.
• Icterícia (coloració groga de la pell i dels ulls).
• Orina fosca i femtes blanquinoses.

Moltes vegades, l'hepatitis C no presenta molèsties fins que es troba en una fase molt avançada, amb les complicacions consegüents. D'aquí la importància de la detecció precoç.

La millor manera de saber si es té la infecció per hepatitis C i es pateix una infecció aguda o crònica és mitjançant una anàlisi de sang que determinarà, d’una banda, el nivell de transaminases (enzims localitzats a les cèl·lules del fetge), que sovint augmenta en les persones afectades i, d’una altra, la càrrega viral i el genotip del virus que es té, de manera que es podrà determinar si s'està en fase aguda o crònica de la malaltia i el tipus de virus que ha provocat la infecció. El resultat de la prova pot trigar una setmana, i es pot demanar al professional de medicina de família del CAP de referència o ambulatori.

Una altra manera de diagnosticar si s'ha estat en contacte amb el virus de l’hepatitis C és mitjançant la prova ràpida. Aquesta prova s’ofereix en els centres de reducció danys o en alguns centres d’atenció a les drogodependències com a part dels programes de salut i de prevenció i identificació precoç de les malalties infeccioses prevalents entre els usuaris de drogues per via parenteral.

La prova ràpida per detectar anticossos de l’hepatitis C (prova serològica) no és una prova invasiva ni fa mal. Consisteix a fregar amb una paleta petita les genives per obtenir una mostra de fluid oral suficient i posteriorment posar-lo en contacte amb una solució. El resultat és visible aproximadament en 20 minuts.

El fet que el resultat de la prova ràpida sigui positiu no vol dir que es pateixi una hepatitis C crònica; només indica que s'ha estat en contacte amb l’hepatitis i s'han desenvolupat anticossos. Aproximadament un 25% de les persones (una de cada quatre persones) que han estat en contacte amb l’hepatitis C es curen espontàniament.

Per tant, davant d’un resultat positiu en la prova ràpida, s’ha de fer sempre una anàlisi de sang per determinar si la persona s’ha curat o bé si pateix una hepatitis crònica. L’anàlisi proporcionarà informació sobre el funcionament del fetge (nivell de transaminases), la càrrega viral i el genotip del virus.

L’anàlisi de sang confirmatòria el poden fer al CAP si es demana hora amb el metge de família.

La biòpsia del fetge no és necessària per al diagnòstic, però pot ser útil per avaluar el grau d'afectació d'aquest òrgan.

Entre el 20% i el 25% dels casos aguts es curen espontàniament, però la majoria de les hepatitis C evolucionen cap a la cronicitat.

El tractament ha evolucionat molt en els darrers anys. Fins al 2011, l'única teràpia disponible per a les persones amb hepatitis crònica era l'administració combinada de dos fàrmacs concrets, però des d'aleshores fins a l'actualitat ha aparegut una nova generació de medicaments antivirals molt més efectius i amb menys efectes secundaris. 

Quan es diagnostica una hepatitis C crònica, cal fer-ne un seguiment mèdic i anàlisis dels marcadors hepàtics al llarg de tota la vida, tant si la malaltia remet per complet com si evoluciona activament o es desenvolupa una cirrosi. En aquest darrer cas, la persona afectada pot arribar a requerir un trasplantament de fetge.

D'altra banda, per prevenir l'empitjorament de la malaltia i mantenir una bona qualitat de vida és recomanable fer alguns canvis en l'estil de vida, com ara seguir una alimentació variada i saludable, evitar els aliments molt greixosos, fer activitat física moderada de manera regular, i descansar i dormir com a mínim 8-10 hores al dia. És molt important evitar beure alcohol, ja que qualsevol consum es considera de risc i augmenta de tres a cinc vegades les probabilitats que la malaltia evolucioni ràpidament cap a la cirrosi hepàtica i el càncer de fetge. Davant de qualsevol dubte sobre aliments o substàncies que es poden prendre, s'ha de consultar el metge o la metgessa.

Encara no es disposa d'una vacuna eficaç contra el virus de l'hepatitis C (les vacunes contra les hepatitis A i B no protegeixen contra el VHC). Per això, és molt important la prevenció.

Per tant, si una persona està infectada pel virus de l'hepatitis C, cal que tingui en compte les mesures següents per tal de no ser una font de contagi:

• No compartir cap estri que pugui contenir restes de sang o mucoses amb sang, com ara material d'injecció de drogues (xeringues, filtre, cassola, aigua…), de consum esnifat o fumat (rul·lo o pipa), o objectes d'higiene personal (raspalls de dents, maquinetes d'afaitar, tallaungles, tisores, pinces…).

• Utilitzar preservatiu en les relacions sexuals no monogàmiques.

• Netejar qualsevol vessament de sang (amb lleixiu) i avisar que s'ha produït.

• No donar sang, òrgans, teixits ni semen.

D'altra banda, per prevenir la infecció es recomana:

• No compartir material d'injecció de drogues, especialment xeringues, però també filtre, cassola i aigua, o material de consum esnifat o fumat, com el rul·lo o la pipa.

• No compartir objectes d'higiene personal com ara raspalls de dents, maquinetes d'afaitar, tallaungles, tisores, pinces, etc.

• Utilitzar el preservatiu quan es mantinguin relacions sexuals amb una persona de la qual es desconegui l'estat pel que fa al virus de l'hepatitis C.

• Assegurar-se que el material que s'utilitza per fer tatuatges, pírcings i altres modificacions corporals és estèril i/o d'un sol ús.

Qui s'ha de fer la prova?

Es recomana que la prova se la facin les persones següents:

• Persones usuàries o exusuàries de drogues per via parenteral.
• Persones que comparteixen o han compartit material (cassoletes, filtres, rul·los, etc.) per injectar-se.
• Persones que han tingut moltes parelles sexuals i han fet pràctiques de risc.
• Les parelles de persones amb hepatitis C.
• Persones a qui s'hagi fet un trasplantament, una transfusió de sang o una hemodiàlisi abans del 1990.
• Persones que s'han fet tatuatges o pírcings en condicions poc higièniques.
• Persones que s’han punxat accidentalment o han estat en contacte amb la sang de persones infectades.

Per què cal fer-se la prova?

És necessari fer-se la prova per:

• Treure's del damunt una possible preocupació.
• Evitar d’emmalaltir.
• Rebre tractament i fer el seguiment de l’evolució de la malaltia.
• Evitar contagiar altres persones si el resultat és positiu.

Cal anar al metge per fer-se la prova?

L'hepatitis C es diagnostica a partir d'una anàlisi de sang, que cal demanar al metge o metgessa d'atenció primària. Una alternativa per saber si s'ha estat en contacte amb el virus i s'han desenvolupat anticossos és la prova ràpida en saliva, que ofereix resultats en només 20 minuts i que es pot demanar als centres de reducció danys o en alguns centres d’atenció a les drogodependències. Ara bé, en cas que el resultat sigui positiu, caldrà demanar al metge o metgessa l'anàlisi de sang per confirmar el diagnòstic.

L’hepatitis C es pot contagiar a casa?

La probabilitat que la persona afectada infecti la seva família o els seus companys de casa és molt baixa.

Les persones portadores de l’hepatitis C que conviuen amb altres persones, han de tenir cura de no compartir tots aquells estris que puguin contenir restes de sang o mucoses amb sang (estris d’afaitar, raspall de dents, fil dental, estisores, xeringues, cassoletes, rul·los, etc.).

Les persones usuàries de drogues es poden contagiar d’hepatitis C si fan servir la seva pròpia xeringa més d’una vegada?

Les persones usuàries de drogues no es poden contagiar de l’hepatitis C si fan servir la seva xeringa i mai la comparteixen. Ara bé si la comparteixen utilitzant-la per carregar la droga i reparteixen la dosi amb altres usuaris, en la cassoleta, en l’aigua o en el material que s'utilitza amb altres usuaris hi poden haver restes de sang i, per tant, hi ha risc de contagiar-se tant de l’hepatitis B i C com del VIH.

Aquestes persones han de recordar que en els centres de reducció de danys poden obtenir sempre xeringues estèrils a canvi de la seva xeringa.

Cal tenir en compte que una vegada utilitzada, la xeringa deixa de ser estèril i, per tant, conté gèrmens patògens que poden produir altres malalties, com ara infeccions cutànies, flebitis, endocarditis, etc.

Cal pensar sempre en la fórmula següent:

Injecció segura = una dosi + una xeringa estèril + una cassoleta nova + un filtre nou + una ampolleta d’aigua + un cotó nou.

El tractament de l’hepatitis C és com el tractament per al càncer?

El tractament per a l’hepatitis C comporta l'administració de retrovirals nous, que presenten menys efectes secundaris, són ben tolerats i presenten una taxa molt alta de curació.

El professional especialista en hepatologia o malalties infeccioses és qui millor pot assessorar la persona infectada.

L'hepatitis C crònica no té cura.

Es diu que l’hepatitis C és crònica quan una persona fa més de sis mesos que està infectada (Ag VHC +). És veritat que entre el 75-85% de les persones que s’infecten desenvolupen una infecció crònica (persistent). Encara que moltes persones afectades estan estables durant dècades i mai desenvolupen problemes greus de fetge, és recomanable fer un seguiment amb un especialista en hepatologia i valorar conjuntament amb l’equip mèdic el tractament adequat. S’està progressant en el tractament de l’hepatitis C, i molts obtenen taxes molt altes de curació.

L'hepatitis C és a dins de la droga.

La droga només pot portar el virus si conté restes de sang d’una persona infectada. Per això, cal evitar fer pràctiques com ara preparar la dosi i repartir-la amb xeringues usades amb altres usuaris perquè hi ha risc d’infectar-se.

S'ha de tenir en compte que en restes de sang el VHC pot ser infecciós a temperatura ambient un mínim de 16 hores i un màxim de 4 dies.

Tots els usuaris de drogues per via parenteral tenen hepatitis C; no es pot evitar.

Actualment, el 65% dels usuaris de drogues per via parenteral amb més de vint anys d’addicció són portadors del virus de l’hepatitis C. Però hi ha un 35% que no ho són i que corren el risc d’infectar-se. Per aquest motiu, és important seguir mesures higièniques adequades tant a l’hora de dissoldre la dosi com de carregar-la i d’injectar-se.
La prevenció de les malalties és cosa de tots, i tots hem de contribuir a evitar-ne el contagi i la transmissió.

Cal recordar la fórmula següent:
Injecció segura = una dosi + una xeringa estèril + una cassoleta nova + un filtre nou + una ampolleta d’aigua + un cotó nou.

Si es tenen dubtes, es pot trucar al 061 Salut Respon o adreçar-se a les associacions de persones afectades.

Les persones usuàries de drogues per via parenteral poden anar als centres de reducció danys.

Les persones usuàries de drogues per via parenteral poden anar al centre d’atenció primària.

Les persones que estan rebent tractament per a la seva addicció en una comunitat terapèutica, a la presó o als centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS), poden comentar-ho amb el seu metge o metgessa.