Contacte
La febre de Lassa és una de les febres hemorràgiques víriques produïda pel virus de Lassa, un arenavirus.
La malaltia és endèmica en diversos països de l’Àfrica occidental (Nigèria, Togo). Tot i que la incidència és major en l’estació seca (de gener a març), la malaltia es produeix tot l’any.
El període d’incubació oscil·la entre 6 i 21 dies i es pot transmetre de persona a persona.
S’han notificat casos importats de l’Àfrica occidental a Europa. Les dades dels casos importats recentment a països occidentals revelen que la transmissió de la febre de Lassa és rara, encara que possible, quan es prenen les precaucions adequades en matèria de control d’infeccions.
El diagnòstic ràpid i el tractament immediat són fonamentals.
Es transmet a l’ésser humà a través dels rosegadors, per contacte directe o indirecte amb la femta dels animals infectats. La infecció pot produir-se en el laboratori o per contagi de persona a persona, especialment en els hospitals, mitjançant el contacte directe amb sang o altres líquids corporals dels pacients.
El període d’incubació oscil·la entre 6 i 21 dies. El període de transmissibilitat de persona a persona comença amb l’inici de la simptomatologia i varia segons el mecanisme de transmissió, i pot arribar fins a tres mesos en la transmissió per semen.
El començament de la malaltia és insidiós i gradual, i s’inicia amb malestar general, febre, cefalea, miàlgies, mal de coll, tos, dolor toràcic i abdominal. La faringe pot estar molt inflamada i mostrar un exsudat blanquinós. Generalment hi ha edema i injecció conjuntival.
En els quadres greus la malaltia progressa i apareixen complicacions que poden portar al xoc i la mort.
Com que la majoria dels casos són lleus o asimptomàtics (80%) la letalitat global és d’aproximadament l’1%, però en els casos greus, que requereixen hospitalització, la letalitat arriba al 25%.
El tractament de suport pot millorar-ne el pronòstic, sempre que s’administri precoçment. Hi ha un tractament específic amb un fàrmac antiviral, la ribavirina, que pot ser eficaç si s’instaura dins dels sis primers dies de la malaltia.
Les estratègies d’educació sanitària per evitar el contagi de les persones que viuen en zones endèmiques se centren en el control dels rosegadors i en la reducció al mínim del contacte amb la seva femta. Les mesures per controlar la transmissió del virus a partir dels casos consisteixen en l’adopció sistemàtica de les precaucions habituals, l’aïllament dels casos sospitosos i la vigilància dels contactes.
En el nostre entorn, s’ha de pensar en el diagnòstic de la febre de Lassa en pacients febrils de retorn de zones on la malaltia és endèmica. Els professionals sanitaris que atenguin casos sospitosos de febre de Lassa han de notificar la sospita de manera urgent a les autoritats sanitàries.
-
Informació i recursos per a professionals de la salut
Vigilància epidemiològica de la febre de Lassa: definició de cas, notificació a la XVEC, protocol d'actuació i altres recursos.