Mites del consum d’alcohol i altres drogues abans, durant i després de l’embaràs

FALS: si bé el consum de drogues il·legals durant l’embaràs (inclòs el cànnabis, l’èxtasi, la cocaïna i l’heroïna) poden tenir efectes potencialment greus per a la salut del fetus i del nadó, l’exposició prenatal a l’alcohol és una de les principals causes prevenibles de defectes congènits i de retard en el creixement dels fills/es exposats.

FALS: és habitual que moltes dones percebin que el cànnabis és segur durant l’embaràs. Per una banda, hi ha un ús creixent de cànnabis medicinal per a una sèrie de condicions de salut. No obstant això, encara no s’ha establert que el cànnabis sigui segur durant l’embaràs. Aquest té potencial teratogènic (efectes no desitjats), i el seu ús s’associa amb anomalies durant el desenvolupament del cervell del fetus. Per això s’aconsella a les dones embarassades i les dones que planifiquen un embaràs suspendre el consum de cànnabis i, en cas necessari, utilitzar medicaments que s’hagi comprovat que són segurs durant l’embaràs.

FALS: tot i que és cert que la gran majoria de dones deixen de consumir durant l’embaràs, no és el cas de totes, especialment en relació amb el que se sap sobre el consum d’alcohol i cànnabis. S’estima que al voltant del 40% de dones gestants consumeixen alcohol durant el primer trimestre i que el 17% ho fa durant el tercer trimestre. El cànnabis, és la droga il·legal més consumida per les dones embarassades, i el 10,3% en consumeix durant el 3r trimestre. A banda, la cocaïna, el MDMA i els opiacis els consumeixen el 6,4%, 0,9% i 0,01%, respectivament, durant el 3r trimestre.

FALS: una gran majoria de substàncies psicoactives, a causa de la seva composició química, tenen la capacitat de travessar la placenta (òrgan que proporciona oxigen i nutrients al fetus) i, per tant, el fetus està exposat als seus efectes tòxics. Els danys dependran del moment de l’embaràs, substància, quantitat i freqüència de consum.

CERT: el risc que pot suposar la possible medicació necessària per a la desintoxicació durant l’embaràs és molt menor que el risc del consum de drogues. No obstant, cal que aquesta desintoxicació es faci sota supervisió mèdica ambulatòria i, en cas que es necessiti, en règim d’hospitalització en unitats especialitzades, per disminuir al màxim possible el risc que el nadó pateixi la síndrome d’abstinència. Per això, en cas de voler deixar el consum, és molt important demanar ajuda a l’equip professional que fa el seguiment de l’evolució de l’embaràs.

CERT: en els fills/es exposats, els efectes adversos del consum durant la gestació es poden observar en el moment del part com possibles malformacions o baix pes; pocs dies després del part, com la síndrome d’abstinència neonatal o retard del creixement; durant la primera infància, com problemes no desitjats relacionats amb les emocions, comportaments, conductes i aprenentatge de l’infant, o efectes no desitjats a més llarg termini en el creixement i desenvolupament.

CERT: el consum d’alcohol i/o altres drogues pot generar afectacions negatives en la formació dels òvuls i provocar infertilitat i dificultats per a la planificació de l’embaràs. 

Per alta banda, en el cas dels homes, el consum de drogues durant el desenvolupament de l’esperma també pot tenir un impacte negatiu i induir modificacions o danys en el material genètic. 

Els estudis científics han observat que el consum de cànnabis i altres drogues abans de la concepció s’associen amb una fertilitat reduïda tant en homes com en dones. Pel que fa a l’alcohol, també s’ha demostrat que consumir-ne afecta la fertilitat tant femenina com masculina.

Tenint en compte aquestes dades, és aconsellable que les persones que corren el risc de concebre (p. ex. quan no s’utilitzen mètodes anticonceptius) o que volen quedar-se embarassades deixin de consumir abans de la concepció (entre 3-6 mesos abans de la concepció).

FALS: s’ha de deixar de consumir alcohol i/o altres drogues des del moment que es planifica l’embaràs o tan aviat com sigui possible. A banda d’evitar riscs per a la salut de la mare i del fetus, també facilitarà evitar el consum durant l’embaràs.

El consum d’alcohol i drogues al principi de l’embaràs (15-21 dies després de la fecundació) pot generar afectacions de diferent gravetat al fetus, ja que aquest és molt vulnerable als defectes congènits entre la 3a i la 8a setmana després de la fecundació. Tots els òrgans principals comencen a desenvolupar-se durant aquest període. Les substàncies que arriben al fetus durant aquesta etapa poden causar un avortament involuntari o defectes congènits. El desenvolupament durant la 9a setmana se centra principalment en la maduració i el creixement. L’exposició a substàncies durant aquest període no s’associa a malformacions congènites importants, però pot alterar el creixement i la funció dels òrgans i teixits.

FALS: durant l’embaràs NO es coneix cap consum segur d’alcohol i/o altres drogues: el consum zero és l’únic consum segur per garantir la màxima salut possible del fetus i el nadó, i també de la gestant.

Totes les etapes del desenvolupament embrionari són vulnerables a efectes indesitjables (anomenats teratogènics). Tenint en compte el risc ben establert de teratogenicitat i els possibles resultats negatius a llarg termini, fins i tot nivells baixos de consum d’alcohol i drogues durant l’embaràs no es poden considerar segurs.

FALS: tots els embarassos estan exposats a un cert risc que el nadó presenti defectes congènits, i el consum d’alcohol i drogues augmenta aquest risc. Els resultats sobre la salut del fetus i el nadó seran diferents en funció de la interacció de les substancies consumides amb altres factors, com factors genètics o ambientals (alimentació, infeccions, consum d’altres substàncies, edat de la mare, etc. ). Aquest factors són diferents entre dones i inclús entre cada gestació, raó per la qual l’exposició a les drogues no afectarà d’igual manera tots els embarassos ni totes les dones.

FALS: algunes substàncies com la marihuana i l’alcohol s’acumulen a la llet materna i durant l’alletament s’exposa el nadó a la seva toxicitat. Malgrat això, actualment encara se sap poc sobre els efectes a llarg termini en els fills/es que s’han exposat a aquestes substàncies a través de la llet materna.