Aprenent a desaprendre: desmuntem mites sobre drogues
Hi ha molts mites al voltant de les drogues i el seu consum, com pensar que l’alcohol ajuda a entrar en calor, que el cànnabis no crea dependència o que fumar una cigarreta relaxa. Aquí trobaràs informació per desmuntar-ne alguns.
Índex de preguntes freqüents
Mites del consum d’alcohol i altres drogues
Inicialment, el consum d’alcohol dilata els vasos sanguinis i genera certa sensació d’escalfor. Però, a la llarga, aquest efecte provoca una pèrdua més ràpida del calor corporal.
Si has begut massa, no pots conduir. És al cap d’un temps que el cos elimina l’alcohol consumit. Un cafè pot fer la sensació de tensió, però no manté l’alerta per conduir ni restaura els sentits que ja han estat afectats pel consum d’alcohol.
En un inici pot donar sensació d’eufòria i desinhibició. Això fa que es perdi la vergonya a l’hora de parlar, ballar, tenir relacions sexuals, etc. No obstant això, com que es té una percepció distorsionada de la realitat, pot ser que es facin coses que no es farien en un estat més lúcid: tenir relacions sexuals sense protecció, lligar amb algú que potser no ens interessa, etc.
Un consum elevat d’alcohol, tot i que sigui puntual, com ara el cap de setmana, pot danyar la salut, per exemple, un coma etílic, i augmentar el risc de patir altres problemes, com conduir sota els efectes de l’alcohol, practicar sexe sense protecció o les agressions sexuals.
Més infomació
El fet de resistir els efectes de l’alcohol no significa que una persona sigui més forta. En canvi, pot indicar que el seu cos està acostumat a l’alcohol i que cada vegada en necessita més quantitat per obtenir els mateixos efectes. Això pot ser l’inici d’un procés de dependència de l’alcohol.
Un cop l’alcohol ha arribat a la sang, el fetge el va metabolitzant a una velocitat constant. Ni vomitar, ni refrescar-se, ni prendre cafè serveixen per eliminar l’alcohol més de pressa. Tot i que pot fer crear la sensació d’estar més despert, no ajuden a eliminar l’alcohol ni a millorar les habilitats psicomotores.
Alguns principis actius del cànnabis tenen efectes terapèutics que són indicats per a certes malalties. En aquest casos s’aconsella que s’administri en forma de preparats (esprai) o en infusió, però no fumat, i que es faci amb la supervisió de professionals. El cànnabis per a ús terapèutic no té res a veure amb un consum lúdic i recreatiu.
Ni fumar tabac, ni beure alcohol, ni fumar porros és sa. És arriscat comparar la perillositat de les drogues sense tenir en compte la persona que les pren, el context de consum, la freqüència i la quantitat.
En el cas del cànnabis, a més, cal tenir en compte que:
- El fum dels porros té components tòxics semblants als del tabac.
- Els porros solen fumar-se barrejats amb tabac i sense filtre, amb la qual cosa el fum inhalat resulta més perjudicial.
- Sovint es tendeix a fumar porros cada dia, és a dir, a convertir-ho en un hàbit.
El consum de cànnabis pot generar dependència (addicció), tot i que hi ha moltes persones que fumen porros que no en desenvolupen. A més, habitualment els porros es fan amb tabac, substància altament addictiva, i, per tant, a vegades el consum i la seva probabilitat de dependència augmenten.
La cocaïna és una substància estimulant que pot emmascarar l’efecte depressor de l’alcohol, però en cap cas n’elimina o en disminueix els efectes, tampoc, en un control d’alcoholèmia. Per això, malgrat que es tingui una sensació de domini de la situació, les capacitats estan alterades.
L’efecte estimulant d’aquesta droga pot donar una falsa sensació de seguretat en un mateix i certa sensació de sociabilitat. Això és passatger i després es produeix una baixada intensa que causa fatiga, depressió, mal humor i, fins i tot, agressivitat que es pot traduir en violència.
Hi ha tractaments farmacològics efectius que faciliten el procés de deshabituació. El consum d’heroïna té associat un factor de marginalitat i de poc suport social i familiar que sovint dificulta la recuperació. Aquests tractaments afavoreixen la incorporació en programes de reinserció social i laboral.
No es coneix la totalitat dels productes que contenen i no hi ha prou dades sobre les seves emissions. Les que porten nicotina, l’alliberen directament als pulmons. La nicotina és una substància química addictiva i tòxica que en quantitats excessives pot ser letal. La quantitat de nicotina inhalada amb una cigarreta electrònica varia en funció del contingut real del cartutx i de la manera en què s’utilitza el dispositiu.
A més, no hi ha dades que confirmin que les cigarretes electròniques són segures.
Més infomació
No totes les persones que deixen de fumar s’engreixen. Deixar de fumar augmenta els nivells d’ansietat per la privació de nicotina i això pot provocar un augment de la ingesta. Recomanem controlar la presa d’aliments rics en calories i evitar picar entre hores, fer esport i portar una vida saludable.
Més infomació
S’ha demostrat que encara que fumis al cotxe amb la finestra oberta, el fum queda dins del vehicle. El cotxe és un lloc d’exposició molt important a les substàncies tòxiques del tabac per les elevades concentracions que se’n poden registrar.
Les cigarretes light contenen les mateixes substàncies perilloses que el tabac normal; només s’hi han reduït els nivells de nicotina i de quitrans.
Moltes persones fumadores n’inhalen més sovint i més intensament per compensar els baixos nivells de nicotina d’aquest tipus de cigarrets. En conseqüència, augmenta la ingestió dels altres tòxics que contenen.
Les dones addictes a les substàncies, igual que els homes, poden tenir dificultats vitals. Això no implica que la seva vida es redueixi només a aquest consum. La diferència és que a les dones se’ls hi atribueix socialment una sèrie de rols de cura sobre altres persones (infants, altres familiars, etc.) que fan que se les jutgi més que als homes si durant una etapa de la vida no poden cuidar de ningú a causa de les drogues.
Qualsevol droga pot tenir efectes negatius per a l’organisme, inclús les naturals, com el tabac.
De fet, hi ha substàncies naturals que tenen efectes molt potents, com determinats tipus de marihuana i bolets. Consumir-ne altera el funcionament normal del cervell.
Les noies quan surten de festa és perquè volen passar-s’ho bé. En aquest espai, algunes d’elles poden decidir fer un ús recreacional de substàncies, de la mateixa manera que ho fan els nois, però això no vol dir que tinguin un major interès per tenir relacions sexuals. Tampoc significa que hi hagi una major accessibilitat sexual sense consentiment. Cada noia decidirà com, quan i amb qui vol tenir relacions sexuals i el seu consum de drogues no ens dona cap missatge al respecte.
L’alcohol i les drogues són factors de risc perquè redueixen els llindars d’inhibició, però no causen la violència.
Hi ha més d’un factor que determina si algú que consumeix drogues s’hi tornarà addicte, que inclou la constitució biològica de les persones, l’entorn social i l’edat o l’etapa de desenvolupament en què es troben. Com més factors de risc, més gran és la probabilitat d’addicció.
Alguns factors són:
- De caràcter social, com viure en un entorn molt desfavorit.
- De caràcter familiar, com la manca de lligams amb la família o el fet que els pares i les mares tinguin actituds favorables respecte al consum de drogues.
- De caràcter escolar, com experimentar fracàs escolar.
- De caràcter individual o interpersonal, com presentar problemes de conducta de manera precoç i persistent.
L’alcohol i les drogues són factors de risc perquè redueixen els llindars d’inhibició, però no causen la violència. Moltes no abusen de cap substància, ni són persones sense ocupació, sinó que els factors de risc més importants són les creences interiors i el context masclista que sovint educa els homes a demostrar la seva autoritat amb la violència.
Tot i ser legals, el tabac i l’alcohol són drogues perquè actuen sobre l’organisme provocant diferents efectes indesitjables i generen tolerància i dependència.
El consum de drogues s’associa fàcilment amb la població jove, però la majoria dels joves no en consumeixen i els que ho fan en solen consumir als espais d’oci i pot tractar-se d’un període d’experimentació.