Teixits i cèl·lules

La sang de cordó umbilical és una font de cèl·lules mare. La seva utilitat ha augmentat durant els últims anys, i ja s’han fet al voltant del món més de 8.000 trasplantaments al·logènics, és a dir, d’altres persones.

La sang de cordó umbilical només es pot donar a centres autoritzats per la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut. Els centres autoritzats es poden consultar al registre de centres de l’OCATT. 

Com s’obté la sang de cordó umbilical? 

L’extracció i recollida de sang de cordó umbilical es realitza seguint els passos següents:

• Una vegada hagi nascut el nen o la nena, i sense que s’hagi produït el deslliurament de la placenta, es subjecta el cordó umbilical a 5 cm aproximadament del melic amb dues pinces i es talla entre ambdues.
• A continuació es neteja amb una solució antisèptica una porció del cordó, al més distal possible a la seva inserció en la placenta.
• Si procedeix, s’obté una mostra per pH i a continuació s’efectuarà una punció de la vena umbilical amb l’agulla de la bossa de donació.
• La sang es recull permetent que caigui per gravetat i barrejant regularment la sang amb l’anticoagulant de la bossa.
• S’extreuen mostres per a controls serològics materns.
• Finalment es procedeix al tancament, revisió de l’etiquetatge i emmagatzematge provisionals de la bossa fins a la seva recollida.

Contraindicacions per a la donació de la sang de cordó umbilical

• Edat de la mare inferior a 18 anys.
• Tenir hepatitis B o C o estar infectada pel virus.
• Tenir sida o ser portadora del virus.
• Haver-se injectat drogues.
• Tenir una conducta sexual que suposa un risc elevat de contreure malalties infeccioses greus transmissibles.
• Que el període de gestació sigui inferior a les 34 setmanes.
• Si s’ha fet algun tatuatge o pírcing en els últims mesos.
• Si ha rebut una transfusió durant els últims mesos.
• Si ha viscut al Regne Unit durant els anys 1980 i 1996, durant més de dotze mesos.
• Si ha estat sotmesa a una endoscòpia durant els últims mesos.
• Si durant els últims mesos ha rebut algun tractament amb immunoglobulines d’origen humà, hormones o factors de coagulació.
• Si ha estat diagnosticada d’alguns tipus de càncer.
• Si ha tingut sífilis.

Donació dirigida

La donació dirigida està destinada específicament a un pacient determinat. Aquest malalt haurà de ser un familiar en primer grau (pare, mare, fill o germà) del donant i haurà d’estar diagnosticat d’una malaltia considerada subsidiària de trasplantament de progenitors al·logènic. Aquesta malaltia ha de figurar a la llista de patologies que indiquen la donació dirigida.  Si la malaltia no figura en aquesta llista, el metge o metgessa responsable s’ha de posar en contacte amb l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

Com s’obté la sang perifèrica? 

Les cèl·lules mare estan ubicades a la medul·la òssia. Es subministren factors de creixement hemopoètics que provoquen el pas de les cèl·lules mare a la sang perifèrica. Quatre o cinc dies després s’obtenen per citoafèresi.

Mitjançant separats cel·lulars es separen les cèl·lules mare i la resta de la sang torna a la vena. El procés dura 3 o 4 hores. Aquest procés es pot tornar a repetir al dia següent.

La membrana amniòtica o amni és la membrana interna del sac embrionari i fetal. El teixit procedeix de dones amb un embaràs controlat per personal qualificat al llarg dels nous mesos de gestació o de dones que tenen un part controlat mitjançant cesària electiva.

Aquest tipus de teixit s'utilitza únicament en els trasplantaments autòlegs, en els quals el teixit s'extreu temporalment i es torna a reutilitzar en el mateix pacient.

Aquest teixit només es pot obtenir d'un donant cadàver i ser utilitzat per a trasplantament al·logènic (donant i receptor són diferents persones).