La disfunció erèctil és la incapacitat d'assolir o mantenir una erecció d'una durada suficient per aconseguir una relació sexual satisfactòria.
És considerada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com una malaltia. Tot i així, són molt pocs els homes que van a la consulta mèdica quan tenen aquest problema, que encara s'associa a la manca de virilitat i es viu com una incapacitat.
Popularment, aquesta malaltia és coneguda com impotència masculina. Els homes que la pateixen perden l'autoestima i senten inseguretat i ansietat, factors que fan la resposta erèctil més difícil.
S'ha de distingir la disfunció erèctil crònica de la manca d'erecció que apareix puntualment, que pot ser provocada per l'estrès o per un excés d'ansietat en voler quedar bé amb una parella.
Tot i que sovint es relaciona amb l'edat, la disfunció erèctil no és una conseqüència inevitable de l'envelliment. Sovint s'associa a problemes mèdics seriosos. Les causes orgàniques poden ser vasculars, endocrinològiques, neurològiques o provocades per algun medicament que es pren. La manca d'un bon control en les persones amb diabetis també pot provocar aquesta malaltia.
Altres factors que poden afectar l'erecció són l'alcohol, el tabac i les drogues.
La disfunció erèctil també pot estar motivada per causes psicològiques; algunes disfuncions per causa orgànica poden acabar tenint un component psicològic.
És important que quan apareix aquesta disfunció sexual l'home afectat vagi a la consulta mèdica el més aviat possible. La disfunció erèctil pot ser un símptoma sentinella d'altres malalties com, per exemple, d'un problema cardíac o circulatori, o pot anticipar una cardiopatia isquèmica.
En la majoria de casos el tractament s'ha d'adaptar a cada persona segons la causa o causes que motivin la disfunció. El tractament sexològic abastarà tots els factors que intervinguin en cada cas, ja que la disfunció erèctil és sovint multifactorial i, per tant, el tractament també haurà de ser-ho.