És un petit dispositiu, com una píndola, que permet enregistrar imatges de tot l’aparell digestiu.
Es tracta d’una càpsula d’uns dos centímetres que conté una microcàmera. S’empassa amb aigua i, des del moment en què entra per la boca fins que surt per l’anus, quan es va de ventre, capta imatges de tot l’aparell digestiu. La microcàmera fa el recorregut del tub digestiu gràcies als moviments intestinals i enregistra dues imatges per segon.
Per conèixer les causes d’alguns símptomes relacionats amb patologies del tub digestiu.
El pacient o la pacient s’ha de prendre la càpsula amb un got d’aigua. A la cintura s’ha de posar un cinturó amb un dispositiu que és com una petaca i que enregistra les imatges que capta la microcàmera.
Una vegada s’ha empassat la càpsula i s’ha posat en funcionament l’enregistrador, pot marxar al carrer a fer el que vulgui (anar a casa, a passejar, treballar o esmorzar, si escau). Al cap de 6 hores ha de tornar a la consulta. Els especialistes retiraran l’enregistrador per transferir les imatges a un ordinador i processar-les.
Transcorreguts un màxim de 4 dies, s’eliminarà la càpsula en els excrements. Si no fos així, cal anar al metge o a la metgessa. De vegades s’expulsa sense adonar-se’n.
El personal sanitari us informarà sobre la prova, us aclarirà qualsevol dubte que tingueu i us farà signar un document de consentiment informat.
Tres dies abans cal fer una dieta específica. Heu d’estar en dejú 6 hores abans de la prova. Haureu de prendre laxants per buidar el budell i poder fer bé l’exploració. Heu de seguir estrictament les pautes que us doni el metge o la metgessa.
Les complicacions són molt poc freqüents, però hi ha el risc que la càpsula quedi enclavada i s’hagi de recórrer a la cirurgia per eliminar-la. El risc és més alt en els pacients en els quals se sospita que pateixen obstrucció intestinal.
Un equip de metges i personal sanitari.
L’endoscopista interpretarà la prova i n’emetrà un informe
S’utilitza en casos com ara les hemorràgies en què no s’ha pogut identificar la causa per altres procediments. També pot plantejar-se’n l’ús en alguns pacients que pateixen la malaltia de Crohn i amb poliposi intestinal.
Aviseu el metge o la metgessa:
• Si creieu que esteu embarassada, ja que caldrà confirmar l’embaràs i valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si doneu el pit, ja que també caldrà valorar la idoneïtat de l’exploració.
• Si preneu algun medicament anticoagulant, com ara el Sintrom, el Plavix o l’aspirina.
• Si patiu alguna malaltia cardíaca o respiratòria.
• Si porteu alguna pròtesi.
Pot ser que, després de fer la prova, el metge o la metgessa decideixi fer proves addicionals. En qualsevol cas, si cal fer més exploracions, no sempre vol dir que s’hagi detectat res anormal, sinó que calen altres tipus d’imatges.