Contacte
Els tipus de diabetis més freqüents són:
Diabetis mellitus tipus 1 (DM1)
- La diabetis mellitus de tipus 1 també es coneix com a "diabetis mellitus insulinodependent (DMID)".
- Sol aparèixer en la infància, l'adolescència i la joventut.
- Apareix d'una manera brusca i s'agreuja ràpidament si no s'aplica el tractament adequat.
- En aquest cas el pàncrees presenta una ràpida i progressiva pèrdua de la capacitat per produir insulina, que és l'hormona que ajuda la glucosa a arribar a les cèl·lules.
- Cal tractar-la amb insulina des del moment en què es diagnostica.
Diabetis mellitus tipus 2 (DM2)
- La diabetis mellitus de tipus 2 (DM2) també es coneix com a "diabetis mellitus no insulinodependent".
- Acostuma a manifestar-se a partir dels 40 anys.
- Pot passar desapercebuda durant força temps, cosa que en dificulta el diagnòstic i el tractament precoços.
- Està molt condicionada per factors de tipus hereditari. Està lligada a un mal aprofitament de la insulina per part de l'organisme. I està associada sovint a obesitat, sedentarisme, hipertensió arterial i alteracions dels greixos a la sang.
- El fet que d'entrada no calgui administrar insulina no vol dir que, en l'evolució de la malaltia, no pugui arribar a ser necessari.
- La DM2 és cada cop més freqüent. Tant és així que, segons l'OMS, constitueix una de les pandèmies del segle XXI.
Diabetis gestacional (DG)
És la diabetis que es diagnostica o es coneix per primera vegada durant l’embaràs. Podria haver-hi diabetis abans de l’embaràs, però es desconeixia. Es produeix perquè l’embaràs és una sobrecàrrega important per al metabolisme d’una dona i l’organisme no aconsegueix adaptar-se a aquesta situació.
Hi ha alguns factors que en faciliten l'aparició:
- Sobrepès o obesitat
- Diabetis gestacional en embarassos previs
- Antecedents familiars de diabetis
- Nadó previ de més de 4 kg en néixer
- Edat de la mare superior a 35 anys
Quan al fetus li arriba massa glucosa li pot causar una “obesitat fetal”, és a dir, un fetus obès. Pot provocar les següents complicacions:
- Durant l’embaràs: acumulació excessiva de líquid amniòtic, augment de la pressió arterial i un pes en néixer superior a 4 kg (macrosomia fetal). Alhora, la macrosomia fetal pot produir:
- dificultat en la sortida espontània de les espatlles que requereix maniobres addicionals en el moment del part després de la sortida del cap (distòcia d’espatlles)
- lesions durant el procés del part (traumatismes obstètrics)
- major probabilitat de cesària
- En el fetus i nounat: malformacions i/o avortaments (durant el període en què es formen els òrgans), immaduresa fetal (que es pot manifestar com una síndrome pulmonar amb un quadre d'insuficiència respiratòria anomenada síndrome de destret respiratori, o alteracions metabòliques), pèrdua de benestar fetal prenatal o intrapart, i hipoglucèmia (disminució del nivell de glucosa a la sang respecte al valor normal) neonatal.
- Moment del part: dificultats en el part, amb més possibilitat de pèrdua del benestar fetal.
- A llarg termini: pot predisposar a malalties metabòliques en la infantesa i l’edat adulta.
Tanmateix, la freqüència d’aquestes complicacions es redueix amb un control adequat de la malaltia, per la qual cosa és important reconèixer-la a temps i actuar de manera adequada.
El desenvolupament d’una diabetis gestacional pot ser un marcador molt precoç de possibles alteracions metabòliques en la mare que es desenvoluparien uns quants anys després, i que es poden arribar a evitar amb l'adopció d’un estil de vida saludable i el manteniment d'un pes adequat.
Diabetis mellitus secundària
La causa d'aquesta diabetis és una malaltia o un tractament amb medicaments capaç d'elevar, inadequadament, la quantitat de glucosa a la sang. En aquests casos, un cop desapareguda la causa, es pot recuperar la normalitat.