Reaccions emocionals en el moment del diagnòstic de diabetis

El diagnòstic de la diabetis, igual que el de qualsevol malaltia crònica, provoca fortes reaccions emocionals, tant en la persona que la pateix com en l’entorn familiar. Segons les característiques de la persona i el moment vital en què es trobi, la resposta emocional variarà considerablement.

L’edat de la persona en el moment del diagnòstic condiciona bona part de la resposta emocional inicial:

• L'infant sovint pateix confusió i és difícil que comprengui exactament què li està passant. No obstant, se li han d’explicar les coses el més clarament possible i adequant-se al seu nivell de desenvolupament i comprensió. En aquesta etapa el paper dels pares és fonamental per poder instaurar correctament les variables del tractament. Els comentaris i actituds adquireixen un valor extraordinari per a l'infant ja que, per aquesta via, poden rebre missatges d’ansietat o al contrari, percebre seguretat i control de la situació.

• L’adolescència suposa normalment un estat de rebel·lia en les pautes de control del tractament. En el cas dels nois i noies que han estat diagnosticats amb anterioritat, —quan eren infants—, no és estrany observar en aquesta etapa com abandonen les pautes d’autocontrol i transgredeixen amb freqüència les normes dietètiques o d’insulina que fins aquell moment havien acceptat. Si el diagnòstic es produeix durant l’adolescència cal tenir en compte com instaurar les pautes del tractament, sobretot per aconseguir que la persona pugui fer tot allò que desitja i no li suposi una gran limitació en el seu estil de vida. Si no ho fem d’aquesta manera podem ocasionar actituds de rebel·lia al seguiment del tractament.

• En l’edat adulta el diagnòstic s’acostuma a viure com una pèrdua de l’equilibri fisiològic i com una limitació en l’estil de vida que es porta. S’haurà de tenir en compte l’adequació del tractament a les pautes de vida de la persona. Algunes persones diagnosticades durant la darrera part de l’edat adulta poden considerar-ho com un signe d’envelliment prematur.

• La persona gran pot considerar la diabetis com “el principi de la fi”, interpretant-la com una limitació important.

Els sentiments que afloren en els primers moments del diagnòstic de la malaltia poden ser molt diferents i molt sovint difícils d’entendre per les persones de l’entorn.

És molt important en aquest moment la comprensió i el suport de l’entorn familiar, dels amics i de l’equip de salut.