Contacte
Informar els amics o companys de classe és una cosa que només hauria de dependre del noi o la noia que pateix diabetis. A algunes persones obrir-se als companys i explicar-los què els passa les fa sentir millor. Si ho expliquen deixen de preocupar-se per què podrien pensar els amics i les ajuda a normalitzar el fet d'haver de seguir les pautes del tractament davant d’ells. Si es fa aquest primer pas cal estar preparat per rebre preguntes sobre què significa tenir diabetis i com es pot sentir la persona pel fet de patir-la. Que els amics estiguin informats pot servir de suport per afrontar els sentiments que comporta la diabetis. Tenir amics que escoltin els escoltin quan estan deprimits, enfadats o frustrats pot ajudar els adolescents afectats a trobar-se de més bon humor.
En ocasions l’adolescent pot decidir no comunicar que té diabetis. A vegades es necessita temps per veure que pot confiar en els amics o persones properes i que no el rebutjaran pel fet de patir una malaltia. Serà clau respectar aquest temps i que la família no s’anticipi a fer-ho, ja que quan això passa el noi o la noia es pot sentir traït.
Hi ha persones que posen dins de l’àrea d’intimitat personal el fet de patir una malaltia; en canvi d’altres situen la malaltia en l’àrea pública i no els hi comporta cap problema comunicar-ho.
L’adolescència es caracteritza per ser una fase d’alts i baixos emocionals, i si a més a més hi afegim un problema de salut, encara poden ser més intensos. Si aquests alts i baixos emocionals porten l’adolescent a sentir-se molt deprimit o enfadat i es veu que estan condicionant les pautes del tractament serà important consultar-ho amb l’equip de salut o amb un professional especialitzat.
Les emocions positives també poden formar part del procés d’adaptació. Moltes vegades el fet d’anar-se adaptant bé al tractament comporta emocions de seguretat, de sentir-se orgullós d'un mateix, de fortalesa, etc.
Les persones amb una xarxa de suport social semblen mantenir amb més continuïtat les variables del tractament que les persones que no en tenen.
Segons les dades demostrades per l’estudi DAWN (Diabetes, Attitudes, Wishes and Needs), el suport social i el benestar emocional són factors essencials per aconseguir una autocura eficaç.
Sovint, tenir la malaltia pot portar a afrontar i adaptar-se a reptes que sense aquesta circumstància no serien possibles.