Hi ha diversos tipus de tractament per a la depressió. La decisió d'aplicar-ne un o un altre depèn de cada cas concret, del grau d'intensitat de la malaltia i de les preferències de la persona que la pateix.

  • Planificació de l'activitat diària. Quan s'experimenten sentiments de tristor o depressió pot resultar realment difícil posar-se en marxa per fer qualsevol cosa. Però com més activa està una persona més probabilitats té de sentir-se millor.
    • Podeu fer una llista amb les activitats que us proposeu fer cada dia (amb l'ajuda d'algú si és necessari).
    • Tingueu a mà aquesta llista.
    • Si n'incompliu algun punt, salteu a la següent activitat.
    • Al principi no heu de ser exigents amb vosaltres mateixos.
    • És important que feu una activitat gratificant almenys un cop al dia, d'acord amb les preferències personals.
    • Convé que feu alguna activitat esportiva una vegada al dia.
    • Si no us ve de gust fer res en absolut, planifiqueu alguna activitat amb altres persones.
    • Comproveu com us varia l'estat d'ànim en funció dels progressos que aneu fent i compartiu-ho amb les persones de l'entorn.

     

  • Control de l'estrès
    • Si els problemes us angoixen, considereu-ne un cada vegada i no tots alhora.
    • Apreneu a gaudir de les petites coses, i aconseguiu temps per a vosaltres mateixos.
    • Apreneu a reconèixer quan necessiteu parar; tothom té un límit.

     

  • Activitat física
    • És bo que augmenteu l'activitat física i que gaudiu de l'aire fresc i de la llum natural del dia.
    • Una rutina regular d'exercici energètic és ideal, però qualsevol activitat física és millor que cap.
    • És possible que una activitat dirigida en grup pugui millorar el compliment d'aquest objectiu més fàcilment.
    • Si teniu dubtes sobre el tipus d'exercici físic més adequat, consulteu-ho amb el metge o la metgessa.

 

  • Desordres del son
    • Heu de mantenir una rutina amb els horaris del son.
    • És aconsellable que realitzeu una activitat relaxant abans d'anar-vos-en a dormir.
    • Eviteu les migdiades o dormir durant el dia. Pot agreujar el problema.
    • Eviteu o reduïu els excitants (cafè, begudes energètiques o cola, tabac, alcohol, especialment a partir de mitja tarda).
    • Si no podeu dormir, aixequeu-vos i aneu a una altra habitació (podeu veure la televisió o llegir) fins que us sentiu somnolents. No és bo que us quedeu al llit preocupats per les dificultats per dormir.
    • No dormiu al sofà.

 

  • Abús de l'alcohol o d'altres drogues
    • L'abús de l'alcohol o el consum d'altres drogues pot fer que la depressió empitjori i generi uns altres problemes.
    • Demaneu ajuda als amics, a la família o al metge o la metgessa per disminuir-ne el consum i per facilitar l'abstinència.
    • Si cal, hi ha dispositius sanitaris especialitzats en el tractament d'aquests problemes.

Des del sistema sanitari poden proposar-se tractaments que han estat específicament dissenyats per a persones amb depressió, com la teràpia cognitivoconductual, la teràpia interpersonal i, en alguns casos, la teràpia de parella. La investigació ha demostrat que aquestes teràpies resulten efectives i poden ajudar a reduir l'aparició de nous episodis en el futur (recurrència).

La teràpia cognitivoconductual se centra a modificar els estils negatius del pensament i de la conducta que contribueixen a desencadenar i mantenir la depressió. Les persones amb depressió moderada o greu tenen normalment de 16 a 20 sessions de teràpia cognitivoconductual durant diversos mesos (encara que pot ésser més llarga o més curta depenent de les circumstàncies o de les necessitats individuals).

La teràpia interpersonal ajuda les persones amb depressió a identificar i tractar problemes específics en les relacions amb la família, els amics, els companys i altres persones.

Si amb teràpia psicològica individual no milloren els símptomes depressius i es tenen importants problemes amb la parella, es pot suggerir una teràpia de parella en què participarien tots dos.

Aquestes teràpies són proporcionades per professionals experts en aquestes tècniques i en el seu ús, normalment psicòlegs clínics o psiquiatres.

Els principals fàrmacs utilitzats en el tractament de la depressió es denominen antidepressius.

El vostre metge us prescriurà els fàrmacs adequats a cada cas i us informarà sobre els efectes secundaris que podeu esperar amb la vostra medicació. La majoria són tolerables per quasi totes les persones. Encara que els antidepressius no generen addicció, poden experimentar-se certs símptomes en retirar-los sense precaucions. Aquests símptomes poden consistir en marejos, nàusees, ansietat i cefalees; normalment resulten lleus, encara que a vegades tenen major intensitat, sobretot si la medicació s'interromp bruscament sense consultar amb el vostre metge.

Abans que una persona comenci a prendre antidepressius ha de tenir en compte que la medicació necessita cert temps per funcionar (normalment es necessiten vàries setmanes per experimentar alguna millora i per determinar si un fàrmac resulta útil). Per tant, heu de seguir prenent la medicació tal i com us l'han prescrit, fins i tot si al principi teniu dubtes sobre els seus beneficis.

El període de temps durant el que es rep tractament amb antidepressius varia d'una persona a una altra. Normalment es recomana mantenir la medicació un mínim de 6 mesos amb la mateixa dosi o canviar el tipus d'antidepressiu.

L'objectiu del tractament antidepressiu és el de recuperar l'estat d'ànim i les capacitats habituals i prevenir les recaigudes.

Recordeu que si us han prescrit un fàrmac antidepressiu, el vostre metge us pot explicar:

  • Sobre quin símptoma actua.
  • Quant de temps trigarà a actuar.
  • Quant de temps necessitareu prendre'l.
  • Quins són els possibles efectes secundaris.
  • La capacitat per a prevenir recaigudes i complicacions.
  • Depressió lleu. Pot millorar per ella mateixa sense tractament o amb un assessorament sobre com cal encarar els problemes. Són eficaces l'autoajuda guiada i les teràpies psicològiques. Les teràpies psicològiques inclouen el counselling (consell/orientació) i altres teràpies especifiques per al tractament de la depressió. Els fàrmacs antidepressius també ajuden en determinats casos, sobretot si no hi ha una bona resposta després d'un temps prudencial i comencen les complicacions (baixes laborals perllongades, afectació de les relacions interpersonals, risc de suïcidi...).

Algunes persones utilitzen procediments alternatius o complementaris, com ara l'acupuntura, el ioga, el massatge o certs suplements alimentaris, tot i que no es disposen de proves fermes que permetin recomanar-los. L'herba de Sant Joan és una teràpia herbal que podria resultar útil, però pot produir serioses interaccions amb una àmplia gamma de medicaments d'ús freqüent com ara els anticonceptius orals, els anticoagulants i els anticonvulsionants. Cal consultar-ho amb el metge o la metgessa, ja que el seu ús no és innocu.

  • Depressió moderada. Les teràpies psicològiques i els fàrmacs antidepressius funcionen molt bé.
  • Depressió greu. El més recomanable són els fàrmacs combinats amb alguna modalitat de teràpia psicològica. En pocs casos està indicada la teràpia electroconvulsiva (TEC) o electroxoc, que, tot i la mala fama que té, és un tractament segur, ràpid i eficaç que s'administra en un hospital sota anestèsia general.
Data d'actualització:  10.11.2020