Si es pensa que es pot estar deprimit, cal demanar ajuda al més aviat possible. No cal enfrontar-se a la depressió en solitari, sinó que es pot parlar amb algú de confiança (família, parella, amics o qualsevol altra persona).

Tot i això, el més recomanable és explicar-ho al metge o la metgessa o a un altre professional sanitari. D'aquesta manera es pot rebre un diagnòstic adequat, conèixer les opcions de tractament i participar en la presa de decisions sobre el tractament més idoni.

El metge o la metgessa fa la història clínica completa i una entrevista psiquiàtrica. També realitza un examen físic per intentar classificar la depressió com a lleu, moderada o greu, i determinar si hi ha una causa subjacent tractable (com consum excessiu d'alcohol o baixa activitat de la tiroides). És habitual que faci preguntes sobre l'estat d'ànim depressiu i d'altres símptomes (son, apetit, concentració, energia), i sobre possibles factors estressants, sistemes de recolzament, consum d'alcohol i drogues i medicaments que es prenen.

Si la depressió és moderada o greu o si no millora amb el tractament inicial, el metge o la metgessa d'atenció primària pot derivar la persona malalta als professionals d'atenció psiquiàtrica i salut mental.

Si es tenen pensaments relacionats amb fer-se mal a si mateix és bona idea parlar amb algú de confiança amb qui poder estar fins a sentir-se millor. També es pot trucar al 061 Salut Respon, buscar ajuda mèdica al centre d'atenció primària més proper o sol·licitar suport telefònic específic per a malalts amb idees suïcides (consultar la secció d'Adreces d'interès).

Data d'actualització:  10.11.2020