L’ostomia sol ser una “paraula maleïda”. Les persones a qui es planteja com a opció de tractament acostumen a rebutjar-la.
Està demostrat que el rebuig es basa més en rumors que en la informació veraç i ben fonamentada que proporcionen els equips mèdics. Segons alguns estudis, l’angoixa davant del repte d’una ostomia disminueix si hi ha un grup de suport que ofereix informació certa sobre els avantatges i els inconvenients d’aquesta intervenció enfront d’altres situacions o tractaments.
El que sí que és cert és que cal un període d’adaptació a la nova situació, que és diferent per a cada persona. Durant aquest temps, és molt important comptar amb el suport i assessorament dels professionals experts, especialment la infermera estomaterapeuta.
Una ostomia no hauria de comportar cap limitació. Ningú no ha de saber que una persona en té una, excepte en cas que sigui ella qui vulgui dir-ho. Gràcies als filtres que incorporen, les bosses no fan mala olor, només quan es buiden o es canvien, igual que passa quan una persona va al lavabo. Per tant, es pot seguir amb la vida social i familiar que es portava abans de tenir l’ostomia passat el període d’adaptació. L’ostomia tampoc hauria de ser un problema per a poder viatjar, per exemple. També podràs continuar fent esport, tot i que, en general, no es recomanen els esports de contacte o que requereixin d’un gran esforç dels músculs abdominals.
Si ens traiem els prejudicis de sobre, una ostomia es pot veure com una part del tractament a la qual cal adaptar-se amb un ànim positiu i sense necessitat de renunciar a tenir una vida plena i activa.