Els mètodes anticonceptius són les pautes, dispositius o medicaments que s’utilitzen per evitar un embaràs.
Els mètodes anticonceptius es poden classificar en:
- Mètodes no hormonals: són els mètodes que no tenen hormones. Dins d’aquest grup hi trobem els següents mètodes:
- Mètodes naturals: mètode de Billings o de la fluïdesa del moc cervical, mètode ciclotèrmic, mètode del calendari, mètode de lactància materna i amenorrea (MELA), mètode mucotèrmic, mètode simptotèrmic i mètode de la temperatura basal.
- Mètodes de barrera: preservatiu femení, preservatiu masculí, caputxó cervical, diafragma i esponja vaginal.
- Dispositiu intrauterí (DIU) no hormonal.
- Mètodes irreversibles: lligadura de trompes i vasectomia.
- Mètodes hormonals: són els mètodes que contenen hormones. Dins d’aquest grup hi trobem els següents mètodes:
- Anticonceptius hormonals combinats, pegat anticonceptiu, anella vaginal, anticonceptius orals amb progestàgens, anticonceptiu injectable de progestàgens, implant contraceptiu subdèrmic i DIU hormonal.
- Píndoles anticonceptives postcoitals, tot i no poden considerar-se un mètode anticonceptiu d’ús habitual sinó que s’empren en casos d’emergència.
Et convidem a consultar les fitxes dels diferents Mètodes.
Actualment, es calcula que 78 de cada 100 dones a Espanya utilitzen un mètode anticonceptiu. Tot i això, moltes dones s’exposen a un embaràs no desitjat a causa de l’ús incorrecte o la manca de compliment del tractament.
De fet, s’estima que 35 de cada 100 embarassos que es produeixen a Espanya no són desitjats (uns 190.000 l’any), dels quals aproximadament la meitat acaben en interrupcions voluntàries.
Un aspecte clau a l’hora d’escollir un mètode anticonceptiu és l’eficàcia, és a dir, la capacitat d’evitar un embaràs en condicions normals d’ús.
També és important considerar l’estat de salut de la persona, així com les seves necessitats i preferències personals, com ara la facilitat d’ús, els possibles efectes secundaris o el cost, entre altres factors.
El preservatiu masculí és actualment el mètode anticonceptiu més utilitzat en el nostre entorn, malgrat que no és el més eficaç a l’hora d’evitar un embaràs no desitjat.
Cal tenir present que, quan se’n fa un ús correcte, el preservatiu, tant masculí com femení, permet evitar les infeccions de transmissió sexual.
En primer lloc, el o la professional de la salut (de medicina, llevadoria o infermeria) revisa la teva història clínica per identificar si pateixes alguna condició que desaconselli l’ús d’algun dels mètodes. També, et prendrà la tensió arterial per descartar la possible hipertensió arterial, que condicionaria l’elecció del mètode.
Es poden realitzar altres proves, però no són imprescindibles per iniciar un mètode anticonceptiu.
La píndola postcoital o píndola de l’endemà és un anticonceptiu d’emergència per evitar l’embaràs quan el mètode anticonceptiu habitual ha fallat o després d’una relació sexual sense precaució contraceptiva. Només s’ha d’utilitzar en situacions d’emergència real que comportin un risc d’embaràs no desitjat, independentment del dia del cicle menstrual en què hagi tingut lloc la relació sexual.
També hi ha la possibilitat de col·locar un DIU no hormonal com a mètode d’emergència i amb la intenció d’evitar l’embaràs a llarg termini.
Recorda que la majoria dels mètodes anticonceptius, inclosa la contracepció d’emergència, no prevenen el risc de contraure infeccions de transmissió sexual, com ara el VIH o l’herpes genital. Únicament el preservatiu (masculí o femení) pot prevenir-ne el risc d’infecció.
Llegeix més sobre l'anticoncepció d’emergència a la contracepció hormonal d’urgència i la contracepció d’urgència, o bé consulta la seva fitxa (també disponible en castellà).