Contacte
Els factors físics i psicològics poden contribuir a la disfunció sexual.
Els factors físics es relacionen amb els efectes dels tractaments, la fatiga i el dolor. Tant la cirurgia, com la quimioteràpia i la radioteràpia poden ser la causa directa de la disfunció sexual.
Altres factors que poden afectar són: medicació per al dolor, depressió, canvis en la imatge del cos després de la cirurgia i també l’estrès com a conseqüència de les relacions personals.
Cal tenir en compte que la sexualitat és igual d’important en les persones més grans i que la seva disfunció pot ser causa d’estrès i afectar la qualitat de vida.
La cirurgia pot afectar directament la funció sexual.
Els factors principals que poden orientar sobre la funció sexual després de la cirurgia són: l’edat, la funció sexual i de la bufeta urinària abans de la cirurgia, la localització i mida del tumor, i l’extensió de teixit a extreure en la intervenció quirúrgica.
Les cirurgies que més freqüentment afecten aquesta funció són les que es practiquen en el càncer de mama, colorectal, de pròstata i d’altres tumors pelvians.
Càncer de mama
Els canvis físics que comporta una mastectomia amb o sense reconstrucció tenen relació directa, tant pel que fa a l’autoimatge com a la sensibilitat, que podria conduir a una pèrdua d’interès sexual.
En aquest sentit, les millores introduïdes en el tractament quirúrgic que permeten la conservació de la mama, en els casos indicats, fa que la influència sobre la sexualitat sigui molt menor o nul·la en el decurs del temps.
Càncer colorectal
La cirurgia rectal pot ocasionar disfuncions sexuals i de la bufeta urinària. La causa principal és l’afectació dels nervis de la zona, bé per la interrupció del flux sanguini que els irriga, bé per seccionar-los durant la intervenció quirúrgica. Els problemes més freqüents són les dificultats en l’erecció, l’ejaculació i en l’orgasme.
També la cirurgia que requereix de la realització d’un estoma afecta directament a l’autoimatge corporal, el qual podria conduir a una pèrdua de seguretat en un/a mateix/a i de l’interès sexual.
Càncer de pròstata
En els darrers anys s’han introduït tècniques quirúrgiques per extirpar la pròstata que ajuden a preservar els nervis que intervenen en l’erecció. Depèn del tumor i la seva mida. Amb aquest tipus d’intervenció la recuperació de la funció erèctil sol ser d’un any després de la intervenció.
Quan no és possible, els nervis poden quedar afectats, la qual cosa influeix directament en l’erecció. La radioteràpia també és un tractament que pot ocasionar aquestes disfuncions però, a diferència de la intervenció quirúrgica, la pèrdua de la funció erèctil és gradual en el temps; generalment apareix en un o dos anys després d’haver rebut el tractament.
El càncer de pròstata també pot ser tractat amb braquiteràpia (radiació interna a través de petits implants en la pròstata). Quan aquest tractament és aplicat com a única teràpia en els casos indicats, preserva millor la funció erèctil i d’ejaculació que la radioteràpia externa i/o la hormonoteràpia. No obstant, també podria afectar, especialment quan s’utilitzen altes dosis.
Altres tumors pelvians
En les dones, l’extirpació de l’úter, els ovaris, la bufeta urinària i d’altres òrgans de l’abdomen o la pelvis, poden ser causa de dolor o pèrdua de la funció sexual, en funció de l’extensió de teixit o òrgans extirpats.
Generalment en aquests casos, amb suport i orientació professional específica i algun tipus de tractament, es poden tornar a recuperar les sensacions de l’àrea genital, eliminar el dolor en el coit i arribar a l’orgasme.
En els homes, l’extirpació de la bufeta urinària, el còlon i/o el recte mitjançant tècniques quirúrgiques que preservin els nervis, pot millorar la recuperació de la funció erèctil. Quan s’aplica radioteràpia en l’abdomen, els efectes secundaris són similars els que es produeixen en el càncer de pròstata.
La quimioteràpia s’associa a la pèrdua del desig i a la disminució de la freqüència de les relacions sexuals, tant per als homes com per a les dones.
Els efectes secundaris més comuns de la quimioteràpia (nàusees, vòmits, mucositis, diarrea, restrenyiment, per exemple) poden afectar la percepció de l’autoimatge sexual que un/a té de si mateix/a i sentir-se amb poc atractiu, alhora que es pot tenir la sensació de baixa energia.
En les dones
- Pot causar sequedat vaginal, fet que pot produir dolor en el coit i, per tant, dificultat per arribar a l’orgasme.
- Interrupció de la producció d’estrògens, que podria produir escurçament, estretament, pèrdua d’elasticitat o sequedat de la vagina, i també onades de calor, canvis d’humor i/o irritabilitat, símptomes similars als de la menopausa.
En els homes
- La pèrdua del desig i la disfunció erèctil són els problemes més comuns després del trasplantament de moll d’ós, per afectació dels nervis. Ocasionalment la quimioteràpia pot interferir en la producció de la testosterona.
Els efectes secundaris de la radioteràpia, igual que en el cas de la quimioteràpia, poden afectar la sexualitat.
En les dones
- Quan la radioteràpia s’aplica en la pelvis, es poden produir canvis en el teixit de la vagina, que poden ocasionar un estretament o bé teixit de cicatriu. Aquests aspectes poden ser la causa de dolor durant el coit.
En els homes
- Pot causar dificultat per aconseguir l’erecció i mantenir-la. Generalment apareix gradualment en el primer any després d’haver rebut el tractament. En els homes que prèviament ja tenien problemes amb l’erecció, pot aparèixer més ràpidament.
En les dones
- Depenent del tipus de tractament utilitzat, els problemes més comuns són: sequedat vaginal, disminució de les pèrdues vaginals, onades de calor, malestar als ossos i dificultats per dormir bé.
En els homes
- L’hormonoteràpia pot disminuir els nivells hormonals normals, la qual cosa pot causar disminució del desig, disfunció erèctil i dificultat per arribar a l’orgasme. En els homes joves no sol donar-se el mateix nivell d’afectació de disfunció sexual.
El tractament del càncer pot ocasionar canvis físics que poden afectar l’autoimatge, tant de forma temporal com permanent. Aquests aspectes influencien la percepció de sentir-se atractiu/va sexualment.
Tanmateix l’estrès que genera el diagnòstic i el tractament del càncer pot accentuar problemes previs de relació de la parella, així com en les relacions sexuals.
Aquestes situacions i la incertesa que es viu sobre els esdeveniments que s’han d’afrontar generen sentiments de desassossec i ansietat que afecten diferents àmbits de la vida, inclosa la sexualitat.