Contacte
Els tipus de càncer que afecten el teixit limfàtic s’anomenen limfomes. Totes les formes de limfoma que no són Limfoma de Hodgkin s’agrupen sota el nom de Limfoma no Hodgkin (LNH).
En els nens, els tipus més freqüents de LNH inclouen els limfomes de cèl·lules petites no fendides (de Burkitt o no), de cèl·lules grans i el limfoma limfoblàstic. El teixit limfàtic inclou tots els ganglis limfàtics del cos, com els del coll, les axil·les, el tòrax, l’abdomen i la zona engonal. Atès que hi ha teixit limfoide en diferents parts del cos, el LNH pot començar a qualsevol part i disseminar-se a quasi qualsevol òrgan o teixit, incloent-hi el fetge, la medul·la òssia i la melsa.
Aproximadament el 60% dels limfomes són de tipus no Hodgkin. El LNH es presenta amb més freqüència entre els 5 i els 15 anys d’edat i afecta més els nens que les nenes. També s’identifica una major incidència d’aquests tumors en nens amb immunodeficiències.
Símptomes
Els símptomes del LNH depenen del lloc on s’origina el càncer i de l’òrgan afectat i poden incloure:
- Dolor abdominal
- Símptomes respiratoris
- Inflamació dels ganglis
- També, però amb menor freqüència, pèrdua de pes, febre i fatiga
AMUNTDiagnòstic
En general es fan servir diverses proves per diagnosticar el càncer i per determinar el seu grau d’extensió a altres òrgans (estadiatge). No totes les proves es fan a tots els nens, depèn de factors com l’estat de salut, el tipus de càncer, la gravetat dels símptomes i els resultats de proves anteriors.
En el cas del càncer del LNH es poden efectuar les proves següents:
- Antecedents mèdics i exploració física. S’elabora la història clínica sobre els antecedents mèdics dels nens i familiars i els símptomes actuals. També es fa una exploració física on es posa especial atenció en els ganglis limfàtics, el fetge i la melsa.
- Biòpsia: La més freqüent és la que es realitza sobre els ganglis limfàtics del coll, les axil·les o a nivell engonal.
- Altres proves són: radiografies, ecografies, tomografia axial computada (TAC o TC) del tòrax o de l’abdomen, ressonància magnètica (RM), tomografia per emissió de positrons (PET), puncions lumbars i biòpsia de medul·la òssia.
Tractament
El tractament principal en LNH és la quimioteràpia i en situacions molt específiques es pot administrar també la radioteràpia.