El neuroblastoma és un dels càncers més comuns en els infants. Generalment es presenta en nens menors de 5 anys d’edat i representa la meitat de tots els càncers dels nadons. Rarament es presenta en infants més grans o en l’adolescència. Es desconeixen les causes per les quals es genera aquest tipus de càncer.

Aproximadament dues terceres parts dels neuroblastomes es presenten en la glàndula suprarenal (que es troba en la part superior dels ronyons) o en les cèl·lules nervioses (a prop de la medul·la espinal), que són les responsables de controlar el ritme cardíac, la pressió arterial i la digestió. La resta d’aquests tumors solen presentar-se en el tòrax, el coll o la pelvis.

En el moment del diagnòstic, molts dels neuroblastomes estan disseminats (metàstasi) als ganglis limfàtics, el fetge, els ossos, la medul·la òssia o a d’altres òrgans. 

 

Tipus de neuroblastoma

El neuroblastoma es divideix en dos tipus de tumor:

  • El gangliorenuroma, que pot créixer però no es dissemina.
  • El ganglioneuroblastoma, que pot créixer i pot disseminar-se.

Símptomes

Els símptomes inicials poden ser molt imprecisos, com ara la fatiga, pèrdua de pes o pèrdua de l’apetit.

A mida que el tumor creix, els símptomes generalment es donen en relació amb la part del cos on es troben:

  • Tumors abdominals:
    • Dolor abdominal.
    • Pèrdua de l’apetit.
    • Problemes en la micció o en l’evacuació fecal. 
  • Tumors que pressionen la medul·la espinal:
    • Debilitat en els braços o les cames que provoquen dificultats per moure’s o caminar.
  • En el cas de disseminació als ossos:
    • Dolor en els ossos.
    • En els casos que els ossos afectats siguin els que es troben al voltant dels ulls, es poden donar ulls sobresortits i ulleres. 

Altres símptomes més tardans són febre, anèmia i pressió arterial elevada. 

Diagnòstic

En general es fan servir diverses proves per diagnosticar el càncer i per determinar el seu grau d’extensió a altres òrgans (estadiatge). No totes les proves es fan a tots els nens, depèn de factors com l’estat de salut, el tipus de càncer, la gravetat dels símptomes i els resultats de proves anteriors.  

En el cas del neuroblastoma es poden realitzar les proves següents: 

  • Anàlisi de sang i orina.
  • Aspiració de medul·la òssia. Per examinar les cèl·lules de la medul·la òssia (una substància esponjosa de l’interior dels ossos), es necessita una petita mostra. Habitualment, l’os sobre el qual es fa aquesta prova és el maluc. S’administra una mica d’anestèsia local per a la punció, o es seda al nen (dormit), s’introdueix una agulla fina fins a l’os i s’aspira una mica del teixit per analitzar-lo al microscopi. 
  • Biòpsia del tumor. L’extracció de la mostra es fa generalment durant la intervenció quirúrgica. 

Tractament

El tractament per a aquest tipus de càncer consisteix en la combinació de diverses teràpies, d’acord amb el tipus, la localització i el nivell d’extensió del tumor, l’edat i l'estat de salut del nen, i de les característiques individuals de cada infant. Les teràpies són la cirurgia, la radioteràpia, la quimioteràpia i el trasplantament de medul·la òssia.

Alguns neuroblastomes de baix risc poden desaparèixer sense cap tractament i d’altres es poden curar amb cirurgia únicament. D’altra banda, molts tumors, denominats neuroblastomes d’alt risc, estaran en situació de disseminació (metàstasi) a altres parts del cos i precisaran de combinacions intenses de les diverses teràpies. 

Data d'actualització:  26.07.2018