Contacte
La detecció precoç -també anomenada cribratge- permet detectar el càncer de mama en una etapa molt inicial, quan encara no es pot notar ni produeix molèsties, i quan la possibilitat de curació és més alta.
La mamografia permet detectar precoçment un càncer existent, però no evita que una dona pugui tenir un càncer de mama.
A Catalunya, d'acord amb la recomanació de la majoria d'experts i de la Comissió Assessora de Cribratge de Càncer del Pla director d'oncologia, el Programa de detecció precoç del càncer de mama invita a totes les dones de 50 a 69 anys. Consisteix en la realització d'una mamografia (radiografia de les mames) cada dos anys.
En la majoria de casos, la detecció precoç és beneficiosa, però com que pot tenir efectes adversos, la decisió final és de cada dona. La informació que aquí es presenta té per objectiu explicar com funciona el programa i ajudar a les dones a decidir sobre la seva participació.
Com es convida a participar-hi?
La invitació es fa mitjançant una carta nominal que rebran totes les dones que compleixen els criteris d’edat. La primera invitació la rebrà entre els 50 i 52 anys. La carta detalla el dia, l’hora i el lloc reservats per fer la prova. Es pot canviar l’hora o la data trucant a l'oficina tècnica corresponent (el telèfon apareix a la carta d'invitació).
AMUNTLa mamografia
La mamografia és actualment la prova d’elecció per a la detecció precoç del càncer de mama.
Consisteix en la realització de dues radiografies (una des de dalt i una altra des del costat) de cada pit. Per obtenir una bona imatge amb una mínima radiació, és necessària una bona compressió del pit durant la prova. Aquesta compressió pot ser molesta i, fins i tot causar dolor en algunes dones. Tot el procediment dura menys de mitja hora i el temps de mamografia ocupa entre 5 i 10 minuts.
Per tal d’assegurar una millor detecció, les mamografies les miren dos radiòlegs per separat.
Tant la mamografia com tots els estudis i proves que se’n puguin derivar són gratuïts.
Un cop feta la mamografia
En la majoria de casos (94% de les participants), el resultat de la mamografia indica normalitat o la troballa d’una alteració clarament benigna i es comunica per carta directament a la dona. En aquesta carta també s’informa de quan es tornarà a convidar a la dona al cap de 2 anys.
En uns pocs casos (en 60 de cada 1.000 dones), el resultat de la mamografia és dubtós i serà necessari fer alguna prova addicional que pot ser una altra mamografia, una ecografia i menys freqüentment, una biòpsia mitjançant punció amb agulla o una biòpsia quirúrgica. El centre on s’ha fet la mamografia es posarà en contacte amb vostè per a programar les proves necessàries.
En la gran majoria de casos aquests estudis descartaran l’existència de neoplàsia. Només en 5 casos d'entre aquestes 60 dones es diagnosticarà un càncer.
La propera mamografia de detecció precoç es repetirà als dos anys. En un petit nombre de casos, es citarà a fer-se una mamografia als 6 o 12 mesos per fer seguiment d’alguna alteració benigna detectada.
Encara que la mamografia hagi estat normal, si abans de la propera convocatòria nota alguna anomalia en algun dels pits cal consultar al metge/essa de capçalera o al ginecòleg/òloga.
Els símptomes més comuns són:
Menys mobilitat en una de les mames quan s’aixequen els braços
- Aparició d’un nòdul a l’aixella.
- Canvi de mida d'alguna de les mames.
- Irregularitats en el contorn de la mama.
- Alteracions en la pell de mama: canvis de color, pell de taronja.
- Canvis en el mugró: retracció, secreció de fluid.
- Aparició d’un nòdul a la mama que prèviament no hi era.
Què passa si es detecta un càncer?
Quan es detecta un càncer, un equip d’especialistes en càncer de mama indicarà els estudis necessaris i li proposarà el tractament més adient en cada cas, en funció de les característiques de la dona i les del tumor detectat.
Càncer de mama no invasor
En 1 de cada 6 dones en les que es detecta un càncer en el cribratge, es diagnosticarà un càncer no invasor, també anomenat carcinoma in situ. Les cèl·lules anormals estan localitzades a l'interior dels conductes mamaris i no s'han propagat a altres zones.
En algunes dones, aquestes cèl·lules canceroses poden romandre a l'interior dels conductes. En altres, poden créixer i estendre's a la resta del pit en el futur.
Els metges, actualment, no poden predir si un càrcer no invasor es propagarà pel pit o no.
Càncer de mama invasor
En 5 de cada 6 dones en les que es detecta un càncer en el cribratge, es diagnosticarà un càncer invasor. Es tracta d'un càncer en el que les cèl·lules canceroses han traspassat el conducte i han envaït el teixit del voltant. La majoria de càncers invasors es propaguen a altres zones del cos si no són tractats.
El tractament del càncer de mama invasor o no invasor pot incloure cirurgia amb extirpació només del tumor (cirurgia conservadora del pit) o amb extirpació de tota la mama (mastectomia), radioteràpia, hormonoteràpia i/o quimioteràpia.
La majoria de càncers que es diagnostiquen en programes de detecció precoç es troben en fases molt inicials, són de mida petita, estan localitzats al pit i no acostumen a afectar altres òrgans.
Beneficis i efectes adversos de la detecció precoç
Els programes de detecció precoç del càncer de mama estan ben implantats en la majoria de països desenvolupats. El seu objectiu fonamental és detectar la malaltia de manera precoç i poder contribuir a reduir la mortalitat per aquesta causa. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que encara que la detecció precoç aporta beneficis, també pot comportar alguns efectes adversos que cal comentar.
Beneficis
Els beneficis es donaran en aquelles dones en les que la malaltia s’hagi pogut detectar en fase inicial, abans de presentar-se clínicament (abans de notar-se).
- La detecció precoç troba càncers en estadis inicials
La majoria dels càncers diagnosticats al Programa es troben en estadis inicials de la malaltia (el tumor està localitzat a la mama i és de mida petita), això fa que es disposi de més opcions terapèutiques, especialment de les menys agressives i permet aplicar el tractament de manera precoç, fet que augmenta la probabilitat de curació i accelera la recuperació.
En el programa de Catalunya un de cada tres càncers detectats té una mida inferior a 10 mm de diàmetre.
- La detecció precoç redueix la mortalitat per càncer de mama
Des de principis dels anys 90, la mortalitat per càncer de mama a Catalunya ha anat disminuint gràcies a la detecció precoç de la malaltia i als avenços en els tractaments.
Hi ha evidència suficient que la detecció precoç del càncer de mama mitjançant mamografia en dones de 50 a 69 anys, redueix la mortalitat per aquesta causa.
Hi ha certa controvèrsia sobre el nombre de morts evitades amb el cribratge. Les xifres que es presenten aquí es consideren les millors estimacions basades en els estudis científics.
Per cada 1.000 dones invitades al Programa dels 50 als 69 anys, s’eviten 5 morts per càncer de mama.
Es considera en les dones que es fan mamografies regularment durant tot el període, aquest benefici és superior.
- La cirurgia conservadora de la mama és possible
Detectar tumors de mida petita permet aplicar tractaments menys agressius. En aquest sentit, es guanya qualitat de vida i disminueix l’impacte psicològic del tractament.
La majoria de dones es podran tractar amb cirurgia conservadora de la mama (extirpació del tumor o tumorectomia) i evitar l’extirpació de tot el pit (mastectomia).
En el programa de Catalunya, la cirurgia conservadora es porta a terme en més del 80 % dels casos diagnosticats.
Efectes adversos
- Alguns càncers que es detecten mai haurien provocat problemes per a la salut de la dona
La mamografia pot diagnosticar alguns tipus de càncer de mama de creixement tant lent o de lesions precanceroses (carcinoma in situ) que no haurien arribat mai a posar en perill la vida de la dona. Però com, amb els coneixements actuals, no es pot saber quins càncers progressaran i quins no, es tracten tots. Això pot comportar rebre tractaments que no haurien sigut necessaris i patir-ne els seus efectes secundaris.
Aquest efecte el coneixem com a sobrediagnòstic i sobretractament i és un dels principals problemes de la detecció precoç del càncer i un dels més difícils de quantificar.
El fet de no poder identificar amb exactitud quins són els càncers que progressaran i quins no comportarien un veritable problema de salut, fa difícil calcular a quantes dones realment afecten. Diferents estudis donen magnituds diferents de sobrediagnòstic.
Per cada 1.000 dones que es fan mamografies dels 50 fins als 69 anys, entre 5 i 10 dones poden ser diagnosticades d’algun tipus de càncer de mama o lesions precancerígenes que mai no haurien posat en perill la seva vida.
- Quan la mamografia necessita complementar-se amb altres exploracions per demostrar que no hi ha un càncer
A un grup reduït de dones, després de la mamografia, caldrà realitzar alguna exploració addicional més. La majoria de vegades aquestes exploracions serveixen per descartar l’existència de patologia, és el que es coneix com a falsos positius de la mamografia.
En algunes dones (en 60 de cada 1.000 dones que es fan mamografies) els resultats poden no ser clars, fet que requereix fer més proves per confirmar o descartar un possible càncer.
En la gran majoria de casos, amb aquestes proves es descarta l’existència d’un càncer. Només en 5 casos d’entre aquestes 60 dones es diagnosticarà un càncer.
Aquestes "falses alarmes", quan després de les proves addicionals, no es detecta cap càncer, poden provocar preocupació en la dona que no hagués tingut si no s'hagués fet la mamografia.
- L’efecte de la radiació
Qualsevol radiografia i, per tant, qualsevol mamografia implica radiació. La mamografia en requereix dosis molt baixes i, a més, la millora contínua de les característiques tècniques dels nous equipaments i els controls de qualitat fan que aquest risc potencial sigui cada cop més petit.
El risc d’un càncer provocat per la radiació de les mamografies fetes cada 2 anys dels 50 fins als 69 anys és molt petit, disminueix amb l’edat i és particularment baix després de la menopausa. Es considera que els beneficis de la detecció precoç superen el risc de la radiació.
- Possibilitat de no detectar un càncer que hi és
Encara que la mamografia sigui el mètode més efectiu de detectar càncers de mama, no és un mètode perfecte. De fet, alguns càncers són molt difícils de descobrir en una mamografia o simplement no es poden veure.
Aquests càncers apareixen aproximadament a una de cada 1.000 dones participants. Per això cal que, encara que es faci mamografies de manera regular, es consulti al metge si apareix qualsevol anomalia a les seves mames.
Els símptomes més comuns són:
- Aparició d’un nòdul a la mama que prèviament no hi era.
- Aparició d’un nòdul a l’aixella.
- Canvi de mida d'alguna de les mames.
- Irregularitats en el contorn de la mama.
- Alteracions en la pell de mama: canvis de color, pell de taronja, nafres.
- Canvis en el mugró: retracció, secreció de fluid.
- Menys mobilitat en una de les mames quan s’aixequen els braços alhora.
La decisió de participar
Ara per ara, les possibilitats de prevenir el càncer de mama són limitades, i per això és important intentar diagnosticar-lo a temps.
El Departament de Salut, seguint les recomanacions de diversos organismes internacionals, convida a les dones d’entre 50 a 69 anys a fer-se una mamografia cada 2 anys.
Tanmateix, la decisió final de participar o no participar és de cada dona després de valorar els beneficis i els efectes no desitjats que comporta la detecció precoç.
En cas de decidir no participar, rebrà una nova invitació al cap de dos anys excepte si explícitament informa que no vol ser invitada de nou.