Contacte
La detecció precoç (o cribratge) del càncer de coll uterí consisteix en la realització d’una prova o bé per detectar una infecció pel virus del papil·loma humà (prova de detecció del VPH), o bé per veure si hi ha lesions precanceroses a les cèl·lules del coll uterí (citologia). Aquestes proves es fan de manera gratuïta als serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva d’atenció primària (ASSIR).
El cribratge de càncer de coll uterí comença a partir dels 25 anys en les dones o persones amb coll uterí que han iniciat les relacions sexuals i, per a la majoria, acaba als 65 anys d'edat.
Actualment, a Catalunya, si tens entre 25 i 29 anys, et faran una citologia com a prova de cribratge, però a partir dels 30 anys, et faran una prova de detecció del VPH.
El principal objectiu del cribratge és detectar les dones amb risc de tenir o de desenvolupar una lesió precancerosa a fi de tractar-les a temps i evitar que derivi en càncer.
Atès que el càncer de coll uterí triga anys a desenvolupar-se, tenim moltes oportunitats de detectar-lo abans que es desenvolupi amb la detecció de lesions precanceroses, que es poden tractar i curar.
Fer la prova de detecció precoç del càncer de coll uterí de manera regular permet identificar totes les dones amb més risc de desenvolupar un càncer per evitar que això arribi a passar.
La citologia és una prova ràpida, senzilla i indolora mitjançant la qual el personal sanitari especialitzat recull una mostra de les cèl·lules de la superfície del coll uterí.
Quan es fa una citologia, un professional sanitari introdueix suaument un instrument petit, anomenat espècul, a la vagina per mantenir-la oberta. Amb un petit raspallet tou recull cèl·lules del coll uterí. La recollida de la mostra de citologia es fa en pocs minuts. Posteriorment, aquesta mostra s’envia al laboratori, on un especialista l’analitza al microscopi per detectar qualsevol possible anomalia a les cèl·lules.
Per millorar la qualitat de la mostra s’aconsella:
- No realitzar la prova durant la menstruació.
- No tenir relacions sexuals les 24 hores prèvies a la recollida de la mostra.
- Evitar l’ús de medicaments no prescrits administrats per via vaginal durant els 3 dies anteriors a la prova.
- Evitar realitzar-se la prova durant el segon o tercer trimestre de l’embaràs.
La prova de detecció del VPH és una prova que detecta la presència del virus del papil·loma humà (VPH) fins i tot abans que apareguin alteracions cel·lulars al coll uterí.
La recollida de la mostra per a la prova és igual que per a una citologia. El personal sanitari introdueix suaument un instrument petit, anomenat espècul, a la vagina per mantenir-la oberta. A continuació, insereix suaument un petit raspallet tou a la vagina fins a arribar al coll uterí i recollir-ne unes quantes cèl·lules. Un cop al laboratori, la mostra es processa mitjançant una sèrie d’aparells que indiquen la presència del virus del papil·loma humà (prova positiva) o la seva absència (prova negativa). En cas d’un resultat positiu, la prova també indica el tipus de virus: VPH16, VPH18 o el conjunt d’altres tipus de VPH d’alt risc. La recollida de la mostra per a la prova de detecció del VPH es fa en pocs minuts i no és dolorosa.
La citologia i la prova de detecció de VPH són dues proves diferents i l'interval de temps entre dos resultats negatius depèn del marge de seguretat de cada prova. Aquest marge de seguretat ha estat determinat per l'evidència científica, que ha establert que una prova de detecció del VPH feta cada cinc anys és igual o més eficaç que una citologia cada tres anys per a la prevenció del càncer de coll uterí. Això és conseqüència del que detecta cada prova:
- La prova de detecció del VPH detecta la presència del VPH. El fet de tenir una prova de detecció del VPH negativa fa que el temps entre proves negatives s’allargui, ja que primer t’hauries d’infectar amb el VPH, després el teu cos no hauria de ser capaç d’eliminar la infecció i, finalment, aquesta infecció hauria de començar a causar canvis en les cèl·lules del coll uterí i provocar-hi lesions precanceroses. Tot aquest procés triga molt de temps i, és per això que, hi ha més marge per espaiar les proves.
- La citologia detecta la presència de lesions a les cèl·lules del coll uterí, causades majoritàriament pel VPH. Com que la citologia només detecta lesions i no infeccions, una citologia negativa no pot descartar que hi hagi una infecció pel VPH. Així, el temps entre citologies negatives ha de ser necessàriament més curt, i no es pot espaiar tant com el de la prova de detecció del VPH. Per això les citologies es fan cada tres anys.
El concepte de “revisió ginecològica” no existeix com a tal.
Fa anys, podríem considerar-la com el fet de realitzar les proves de detecció precoç del càncer de coll uterí i del càncer de mama en dones que no en presenten cap símptoma.
Des de fa uns anys, gràcies als programes poblacionals de detecció precoç del càncer de mama i al programa de detecció del càncer de coll uterí, les dones d’entre 50 i 69 anys són citades per fer-se mamografies cada dos anys. En el cas del càncer de coll uterí, les dones d’entre 25 i 65 anys poden fer-se la citologia o la prova de detecció del VPH demanant-ho a l’ASSIR.
Aquestes proves han demostrat ser efectives i són les que es recomanen actualment tant a escala nacional com internacional per a la detecció precoç d’aquestes dues malalties. Erròniament, moltes dones, a fer-se la prova de detecció precoç del càncer de coll uterí li segueixen dient “revisió ginecològica”.
La detecció precoç del càncer de coll uterí comença a partir dels 25 anys en les dones o persones amb coll uterí que han iniciat les relacions sexuals i, per a la majoria, acaba als 65 anys d'edat.
Actualment, a Catalunya, si tens entre 25 i 29 anys, et faran una citologia com a prova primària de cribratge. A partir dels 30 anys, et faran una prova de detecció del VPH. Per a la realització de les dues proves s’utilitza la mateixa mostra, una mostra cervico-vaginal.
El càncer de coll uterí és molt poc freqüent en menors de 25 anys. Durant l'adolescència el coll uterí es troba encara en desenvolupament, la qual cosa significa que si es fa una citologia, podria donar resultats anormals, quan en realitat es tractaria d'un procés fisiològic normal. Aquestes situacions podrien conduir a fer seguiments o tractaments quan en realitat no són necessaris. Per tant, la detecció precoç en aquests casos seria més perjudicial que beneficiosa.
L'evidència científica demostra que és a partir dels 25 anys quan la detecció precoç de càncer de coll uterí té més beneficis per a les dones. Si tens menys de 25 anys i et preocupa el risc de desenvolupar càncer de coll uterí o et preocupen altres aspectes de la teva salut sexual, pots posar-te en contacte amb un professional sanitari del teu servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva d’atenció primària (ASSIR).
La vacunació contra el VPH no eximeix de la realització de les proves de detecció precoç del càncer de coll uterí, atès que la vacuna contra el VPH, tot i ser molt eficaç, no protegeix davant del 100% dels càncers de coll uterí. Per tant, en alguns casos, les persones vacunades podrien desenvolupar alguna patologia relacionada amb algun dels tipus de VPH no coberts per la vacuna.
Totes les persones d'entre 25 i 65 anys amb coll uterí són elegibles per participar en la detecció precoç del càncer de coll uterí, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere.
És possible, però, que els homes trans que conserven l’úter no siguin convidats automàticament al Programa de detecció precoç si no estan registrats com a dones al sistema de salut. En aquests casos, és recomanable que s’adrecin al servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva d’atenció primària (ASSIR) de referència i ho comuniquin per tal que els incloguin al cribratge.
La causa concreta que ha motivat la histerectomia condiciona si cal fer o no la prova de detecció precoç del càncer de coll uterí:
- Histerectomia per malaltia premaligna o maligna del coll uterí: en cas que la histerectomia hagi estat causada per una lesió precancerosa d’alt grau al coll uterí o un càncer de coll uterí, sí que cal seguir participant a la detecció precoç durant un mínim de 25 anys des de la realització de la histerectomia, encara que se superin els 65 anys d’edat. En aquests casos, el que es pren és una mostra de la vagina.
- Histerectomia per neoplàsies no relacionades amb el VPH (càncers d’ovari, endometri, intestí, mama, etc.): en els casos en què la histerectomia ha estat motivada pel desenvolupament d’altres càncers i sense evidència de lesió d’alt grau de coll uterí a la peça d’histerectomia, no cal fer més proves de detecció precoç de càncer de coll uterí.
- Histerectomia per patologia benigna (fibromes, prolapses, endometriosi, adenomiosi, etc.): en aquests casos, i sense evidència de lesió d’alt grau de coll uterí a la peça d’histerectomia, no cal fer més proves de detecció precoç de càncer de coll uterí.
Atès que la infecció pel VPH és molt freqüent entre els 25 i 29 anys, en aquestes edats gairebé sempre la infecció és transitòria i s’elimina fàcilment. Per tant, no es recomana fer-la perquè es tractarien molts casos d’infecció pel VPH que no necessàriament portarien a desenvolupar lesions precanceroses ni càncer. En aquests casos, la detecció de la infecció pel VPH generaria un sobrediagnòstic i sobretractament innecessaris que portaria a proves i tractaments en dones que, en realitat, no les necessitaven. Així doncs, es recomana la citologia, que permet evidenciar si hi ha alguna lesió al coll uterí amb potencial per derivar en un càncer de coll uterí.
Sí. La prevalença del VPH és més elevada en cas d’infecció pel VIH que entre la resta de la població.
Això es deu al fet que el VIH afebleix el sistema immunitari de manera que resulta més dificultós eliminar la infecció pel VPH. Per aquest motiu resulta molt important fer-se les proves de detecció precoç del càncer de coll uterí. Si tens infecció pel VIH i vols fer-te la prova de detecció precoç, posa’t en contacte amb el teu servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva d’atenció primària o ASSIR.
Si tens més de 65 anys, cal valorar dues coses abans de decidir que no et facin més proves per a la detecció precoç del càncer de coll uterí.
Per una banda, s’ha de valorar si t’has fet les proves adequades amb els intervals indicats durant els darrers 10-11 anys. En el cas que no sigui així, cal fer una prova addicional abans de finalitzar el cribratge.
Per altra banda, cal mirar si t’han fet algun tractament per lesió cervical als darrers anys. En aquest cas, cal continuar el cribratge de càncer de coll uterí fins a 25 anys posteriors al tractament, encara que en tinguis més de 65.
El Programa de detecció precoç o el teu professional sanitari a l’ASSIR s’encarregarà de valorar aquestes dues situacions individuals i t’indicarà si cal continuar o no fent cribratge.
El Programa de detecció precoç del càncer de coll uterí està dirigit a les dones amb edats compreses entre els 25 i els 65 anys. Això és així perquè els estudis realitzats en aquesta població han demostrat els beneficis de les proves i que els riscos associats al cribratge són mínims. A més, dins d'aquests rangs d'edat el risc de desenvolupar un càncer de coll uterí és més alt.
En dones de més de 65 anys sense antecedents de tractament per una lesió cervical, i amb un cribratge adequat durant els últims anys, no cal continuar el cribratge. Això és perquè no s'ha demostrat que el benefici de continuar el cribratge a aquesta edat superi els riscos associats. No obstant, cal remarcar que sempre s'ha de consultar el teu ASSIR si hi ha algun símptoma d'alarma, com podria ser la presència de sagnat vaginal, pèrdua excessiva de pes o dolor pelvià.
Si actualment no tens relacions sexuals però sí que n'has tingut alguna vegada (s’han de tenir en compte, també, agressions sexuals a la infància, a més del contacte sexual sense penetració), sí que cal que et realitzis les proves de detecció precoç perquè pot ser que t'hagis infectat pel VPH en alguna relació de fa mesos o anys i que aquesta infecció hagi estat latent o no l'hagis eliminat.
Si mai has tingut cap tipus de relacions sexuals, no cal que et facis una prova de detecció precoç del càncer de coll uterí ja que, en teoria, no hauràs estat mai exposada al VPH.
Totes les persones d'entre 25 i 65 anys amb coll uterí són elegibles per participar en el cribratge de càncer de coll uterí, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere. És possible, però, que els homes transsexuals no siguin convidats pel Programa de detecció precoç del càncer de coll uterí si no estan registrats com a dona al sistema de salut. En aquests casos, és recomanable que acudeixin als serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva d’atenció primària (ASSIR) de referència i ho comuniquin a fi que els facin la prova de detecció precoç i els incloguin en les successives rondes de cribratge.
Et podeu adreçar al servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva d’atenció primària (ASSIR) de referència per demanar la prova de detecció precoç. Allà t’informaran de com procedir segons l’edat que tinguis.
El cribratge no és obligatori: la decisió de realitzar-se la prova és una elecció personal. No obstant això, per prendre aquesta decisió és important conèixer la importància de no fer-te les proves de cribratge de manera periòdica.
Aquestes proves són molt efectives per a la reducció del càncer de coll uterí. Tant és així que els estudis demostren que, fetes de manera adequada i sistemàtica, han aconseguit reduir en un 70-80% els nous casos i les morts degudes a aquest càncer. Aquest benefici es deu a la detecció de lesions precanceroses, que, amb un diagnòstic i tractament adequats, evita que progressin a càncer.
Els serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva d’atenció primària (ASSIR) són equips formats per llevadores, ginecòlogues-obstetres, personal d’infermeria, d’atenció psicològica i personal administratiu. A l’ASSIR trobaràs els professionals que habitualment recullen la mostra per fer la prova de cribratge i on et podran informar de tot el que necessitis saber en relació amb aquest càncer i com prevenir-lo.
Els serveis que ofereixen inclouen l'atenció als joves, el consell reproductiu, el control i seguiment de l'embaràs, el diagnòstic prenatal, la interrupció voluntària de l’embaràs, l'educació maternal, l'atenció al puerperi, la prevenció del càncer de coll uterí i del càncer de mama, l'atenció a les malalties de transmissió sexual i a la patologia ginecològica, l'activitat comunitària a persones adultes, l'educació afectiva i sexual i l'atenció a la violència vers les dones.
En totes aquestes circumstàncies, es pot sol·licitar una visita presencial a l'ASSIR a través de dues vies:
- A través de la pàgina web: citasalut.gencat.cat
- A través del telèfon: 93 887 64 91
- No fer la prova durant la menstruació.
- No tenir relacions sexuals les 24 hores prèvies a la prova.
- Evitar l’ús de medicaments prescrits administrats per via vaginal durant els 3 dies anteriors a la prova.
- Evitar fer la prova durant el segon o tercer trimestre de l’embaràs.
És recomanable recollir la mostra quan no s’estigui menstruant (no tenir la regla). No obstant això, petites restes de sang o flux a la mostra probablement no alteraran els resultats.
Es recomana no haver tingut relacions sexuals les 24 hores prèvies a la recollida de la mostra
La recollida de la mostra normalment no causa dolor.
Es podria produir un petit sagnat limitat posteriorment a la recollida de la mostra. Tot i que és poc freqüent, és més habitual en dones postmenopàusiques. En cas que el sagnat sigui abundant o no remeti, és recomanable que consultis amb un professional sanitari.
En cas que hagis seguit adequadament les recomanacions de l’interval entre proves, és recomanable posposar la realització de la següent prova de detecció precoç del càncer de coll uterí fins a passades 8 setmanes després del part. No obstant això, no hi ha problemes de seguretat per a les dones embarassades que es fan una prova de detecció precoç durant el primer trimestre d’embaràs (primeres 12 setmanes).
Si estàs planejant quedar-te embarassada i vols participar en la detecció precoç de càncer de coll uterí, pots fer-te la prova sense cap inconvenient.
No hi ha problemes de seguretat per a les dones embarassades que es fan una prova de detecció precoç durant el primer trimestre d’embaràs (primeres 12 setmanes).
Han de transcórrer 8 setmanes després del part per poder-te fer una prova per a la detecció precoç del càncer de coll uterí.
Si el resultat de la prova ha estat negatiu, vol dir que et trobes dins de la normalitat.
Seguint el protocol de detecció precoç del càncer de coll uterí, has de repetir la prova en tres anys en cas de haver-te fet una citologia, o d’aquí a cinc anys en cas de haver-te fet una prova de detecció del VPH.
No obstant això, si durant aquest temps presentes sagnat vaginal anormal entre menstruacions o a la menopausa, sagnat durant o després de les relacions sexuals, o flux vaginal anormal, consulta amb un professional sanitari.
Si el resultat de la prova ha estat positiu, cal que et facin més proves per tal de confirmar el diagnòstic.
En cas d’haver-te fet una citologia (25-29 anys) com a prova primària de cribratge, segons el resultat obtingut es farà una prova de detecció del VPH sobre la mateixa mostra que ja et van recollir prèviament, o bé et citaran per fer una altra prova.
En cas d’un resultat positiu a la prova de detecció del VPH (en dones de 30 anys o més) com a prova primària de cribratge, es farà una citologia reflex sobre la mateixa mostra ja recollida per a la prova de detecció del VPH. Això vol dir que no és necessària una visita presencial per recollir una nova mostra. El resultat de la citologia servirà per observar si hi ha o no lesions a les cèl·lules del coll uterí.
Si s’obté un resultat positiu a qualsevol d’aquestes segones proves, un professional sanitari es posarà en contacte amb tu per informar-te’n i programar-te una visita presencial, on t’explicaran els següents passos a seguir: si cal realitzar o no més proves i en quin termini de temps, o si cal o no fer algun tipus de tractament.
És molt important que, en cas d’un resultat positiu, acudeixis a les visites i segueixis les recomanacions dels professionals.
En cas de fumar, s’aconsella que deixis de fer-ho.
Es poden considerar 6 possibles resultats en una citologia anormal:
- ASC-US: és un terme que s’utilitza quan alguna de les cèl·lules que cobreixen el coll uterí no tenen un aspecte totalment normal. És el diagnòstic més comú i requereix un estudi addicional per confirmar si s’associa o no a alguna lesió. En gairebé totes les ocasions, el coll uterí és normal i no s’ha de realitzar cap tractament.
- Lesió de baix grau o displàsia lleu (L-SIL): s’aprecien alteracions lleus de les cèl·lules del coll uterí. Aquests canvis cel·lulars no signifiquen l’existència d’un càncer; és més, en la majoria dels casos no derivaran en un càncer. Freqüentment, aquestes lesions es resolen de manera espontània i sense necessitat de tractament.
- Lesió d’alt grau o displàsia moderada o greu (H-SIL): identifica alteracions moderades o greus a les cèl·lules del coll uterí. Tot i ser lesions més greus, és difícil que derivin en un càncer de coll uterí. No obstant això, aquestes lesions sí que requereixen un tractament i un seguiment clínic.
- Cèl·lules escatoses atípiques que no poden descartar una lesió d’alt grau (ASC-H): hi ha presència de cèl·lules atípiques en les quals els canvis són suggestius d'una lesió d'alt grau però que resulten insuficients per concloure-ho. Davant aquest resultat, es faran proves addicionals per confirmar el diagnòstic.
- Atípia de cèl·lules glandulars (AGC): identifica la presència de cèl·lules glandulars anormals al coll uterí. Davant d’aquest resultat és important fer un seguiment per descartar la presència de lesions, tant al coll uterí com a l'endometri.
- Lesions malignes (carcinoma, adenocarcinoma in situ): tots els casos necessiten confirmació diagnòstica i tractament adequat.
Amb la prova de detecció de VPH es poden obtenir tres tipus de resultats diferents:
- Negatiu: Aquest resultat indica que no hi ha una infecció pel VPH. No obstant això, és necessari que et tornis a fer la prova d’aquí a cinc anys. És el resultat obtingut en el 85% dels casos aproximadament.
- Positiu: aquest resultat indica que tens una infecció pel VPH. El VPH està directament relacionat amb el desenvolupament del càncer de coll uterí, però el fet de tenir aquesta infecció no significa que tinguis o que hagis de desenvolupar necessàriament un càncer de coll uterí. La majoria de les persones infectades, aproximadament 9 de cada 10, resolen la infecció per si soles, sense haver patit símptomes ni lesions. Només en alguns pocs casos, si la infecció no s’elimina, el que primer comença a provocar aquest virus són canvis a les cèl·lules del coll uterí. Davant una infecció pel VPH, es fan proves addicionals. Aproximadament un 15% de les dones obtenen aquest resultat.
- Resultat no vàlid o mostra insatisfactòria: aquest resultat es pot donar quan no s’ha recollit bé la mostra, quan no s’ha recollit la quantitat adequada o està contaminada, i, per tant, cal recollir-ne una altra. Es dona en menys de l’1% dels casos.
Les lesions precanceroses precedeixen l'aparició d'un càncer i es denominen SIL (lesió intraepitelial escatosa, de l'anglès Squamous Intraepithelial Lesion) o CIN (neoplàsia intraepitelial cervical, de l'anglès Cervical Intraepithelial Neoplasia). Segons el grau d'alteració, es classifiquen en baix grau (LSIL/CIN1) o alt grau (HSIL/CIN2-3).
En la majoria de les ocasions, les lesions de baix grau es resolen de forma espontània sense necessitar cap tipus de tractament, només vigilància mèdica. Tanmateix, les lesions d’alt grau solen tenir una capacitat de regressió espontània més baixa i poden progressar a càncer, així és que se solen tractar.
En cas de diagnòstic de lesió precancerosa, el ginecòleg o ginecòloga valorarà quina és la conducta més adequada que s’ha de seguir.
Si la prova de detecció del VPH no ha estat vàlida perquè la mostra era insatisfactòria o no s’ha pogut processar, et tornaran a citar a l’ASSIR per a la recollida d’una nova mostra.
Una colposcòpia és un examen ginecològic que se sol realitzar quan s’obtenen uns determinats resultats a les proves de cribratge. La colposcòpia permet observar el coll uterí mitjançant una lent per examinar-lo amb més precisió. Amb l’aplicació de tincions, permet observar els canvis cel·lulars en la seva mida i localització. En algunes ocasions, es fa una biòpsia de les lesions per confirmar el diagnòstic. Es recomana que, en cas que t’hagin de fer una colposcòpia, no es faci durant els dies de la menstruació.
Una biòpsia consisteix en l’extracció d’una mostra de teixit del coll uterí per observar-lo al microscopi i confirmar, així, l’existència o no de cèl·lules anormals i arribar al diagnòstic de la lesió.
Podria donar-se el cas que, si quan et fan una colposcòpia, el professional veu una zona sospitosa, reculli una biòpsia. Per obtenir una mostra de teixit, el ginecòleg o ginecòloga utilitza una petita pinça que s’insereix a la vagina fins a arribar al coll uterí. El teixit que s’obté s’analitza al laboratori d’anatomia patològica per obtenir el diagnòstic definitiu de la lesió. Aquest diagnòstic és essencial per definir en quins casos és necessari tractament i en quins, només controls periòdics.
Cal tenir en compte que els dies posteriors a la biòpsia hi pot haver petites pèrdues de sang que remetran al cap de pocs dies. Així mateix, es recomana evitar l’ús de tampons i la pràctica de relacions sexuals durant uns dies o mentre duri la pèrdua de sang.
Actualment no hi ha cap tractament que hagi demostrat eficàcia per eliminar la infecció o ajudar a eliminar-la quan no hi ha una lesió a les cèl·lules del coll uterí. En els casos d’infecció pel VPH, el que es fa és un seguiment mèdic estret. Només hi ha tractament possible per a les lesions cervicals d’alt grau o més greus.
Hi ha diversos tipus de tractaments que permeten destruir o extirpar les lesions produïdes pel VPH, tots igual d'efectius:
- Extirpació de la lesió: l'àrea anormal és extirpada tallant un fragment de teixit de coll uterí en forma de con (conització cervical). Habitualment s'utilitza un procediment electroquirúrgic que permet tallar el teixit de forma semblant a un bisturí elèctric.
- Destrucció de la lesió: es tracta de destruir el teixit afectat per la lesió precancerosa. Aquesta destrucció pot realitzar-se mitjançant congelació (crioteràpia) o vaporització (aplicant un làser).
Tant l'extirpació com la destrucció de les lesions es consideren tractaments conservadors, ja que permeten que el coll uterí, després de curar-se, es regeneri en gran mesura sense impacte en la salut reproductiva de la dona i, per tant, en la seva capacitat de quedar-se embarassada. Només quan aquests tractaments es fan sobre una àmplia àrea lesional o quan es repeteixen perquè reapareix la lesió poden repercutir en la capacitat reproductiva.