Bronquièctasis

Les causes poden ser diverses i és important conèixer-les perquè n’hi ha que tenen un tractament específic. Inclouen:

• Infeccions respiratòries prèvies per bacteris, per micobacteris com la tuberculosi, víriques com el xarampió o la tos ferina, o per fongs.
• Malalties genètiques com la fibrosi quística o la discinèsia ciliar primària.
• Trastorns del sistema immunitari congènits o associats a tractaments immunosupressors, o bé associats a malalties com l’artritis reumatoide o la malaltia inflamatòria intestinal.
• El reflux gastroesofàgic o ennuegaments freqüents.
• Poden associar-se a altres malalties respiratòries cròniques, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) o l’asma.

En alguns casos, no se’n pot identificar la causa.

El símptoma més freqüent de les bronquièctasis és la tos amb esput o flegma. El color de l’esput és un indicador del grau d’inflamació: el color groc o verd indica més grau d’inflamació. Altres manifestacions inclouen bronquitis de repetició, dificultat respiratòria, sibilàncies (xiulets al pit), cansament i dolor toràcic.

Tots aquests símptomes poden aparèixer de manera intermitent o crònica i s’acostumen a agreujar quan es contrau una infecció respiratòria, que també pot produir febre.

Les persones afectades també poden expulsar sang en tossir (hemoptisi), ja que les parets de les vies respiratòries danyades estan inflamades i tenen més vasos sanguinis. En general no acostuma a ser greu i el sagnat se sol aturar de manera espontània. Si és abundant, s’ha d’anar a un centre hospitalari.

El procés de diagnòstic de les bronquièctasis inclou la realització de proves per:

• Confirmar-ne el diagnòstic. La tomografia axial computada (TAC) és la prova més precisa. Ofereix imatges detallades de l’interior dels pulmons que permeten detectar els danys als bronquis.
• Determinar el grau d’afectació de la capacitat pulmonar. L’espirometria serveix per avaluar el funcionament dels pulmons, ajuda a determinar el grau d’afectació de la malaltia i en facilita el seguiment al llarg del temps. Mesura la capacitat dels pulmons per retenir aire, així com per inspirar, espirar i intercanviar oxigen i diòxid de carboni.
• Identificar la causa de la malaltia. La història clínica i l’anàlisi de sang ajuden a descartar algunes causes de bronquièctasis. Es poden requerir altres proves.
• Determinar si hi ha infecció als bronquis. L’anàlisi al laboratori d’una mostra d’esput permet detectar la presència de bacteris, micobacteris o fongs, i establir el tractament més adequat.

Els objectius del tractament de les bronquièctasis són els següents:

• Tractar la causa de la malaltia (si es coneix).
• Eliminar la mucositat dels pulmons i desobstruir les vies respiratòries.
• Reduir la freqüència de les infeccions.
• Aturar la progressió de la malaltia i prevenir complicacions.

Generalment, les mesures terapèutiques només són necessàries quan es presenten símptomes i depenen de diversos factors, com el grau d’infecció o inflamació. Aquestes mesures inclouen:

• Fisioteràpia toràcica. És un dels pilars fonamentals del tractament de les bronquièctasis. El seu objectiu és mantenir el pulmó el més net possible de secrecions, fet que ajuda a millora els símptomes, prevenir les infeccions, millorar la qualitat de vida i afavorir el manteniment de la funció pulmonar. És necessari la valoració de personal especialitzat en fisioteràpia respiratòria que instrueixi la persona afectada en la tècnica més adequada. L’exercici físic també contribueix a mobilitzar les secrecions, a millorar la tolerància a l'esforç i a reduir la dificultat respiratòria. En persones amb molta dificultat respiratòria i limitació per a l'exercici, es recomana la rehabilitació respiratòria, que millora la qualitat de vida.
• Medicaments
  • Antibiòtics, per tractar les infeccions respiratòries que provoquen o agreugen la malaltia. Les infeccions bronquials cròniques poden requerir tractaments perllongats o intermitents amb antibiòtics orals o inhalats.
  • Broncodilatadors inhalats, per relaxar els músculs de les parets de les vies respiratòries i facilitar la respiració.
  • Medicaments expectorants i mucolítics, per diluir la mucositat dels pulmons i facilitar-ne l’expulsió.

La cirurgia per extirpar el pulmó pot ser útil si la malaltia es localitza en una zona concreta, produeix molts símptomes i es descarta que la causa que l’ha provocada pugui afavorir, més endavant, l’aparició de bronquièctasis en altres àrees del pulmó. La seva indicació és poc freqüent.

Els casos greus poden requerir oxigenoteràpia o altres ajudes per respirar millor.