Contacte
La incapacitat permanent (IP) és el reconeixement oficial de la situació d’una persona treballadora que, malgrat haver seguit el tractament mèdic prescrit, presenta greus reduccions anatòmiques o funcionals que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral de manera definitiva o previsiblement definitiva.
Per substituir els ingressos que la persona treballadora amb incapacitat permanent deixa de percebre, existeix una prestació econòmica de la Seguretat Social.
El grau d’incapacitat permanent, entre d’altres factors, és determinant per establir, en cada cas, l’import d’aquesta prestació. Aquest grau el determina l’Institut Nacional de la Seguretat Social.
Segons els impediments que tingui la persona per treballar, s’han establert quatre graus d'incapacitat permanent:
- Incapacitat permanent parcial: les seqüeles d’una malaltia o d’un accident provoquen una disminució no inferior al 33% en el rendiment normal per a la professió habitual i alhora no inhabilita completament la persona per realitzar aquesta feina (pot continuar fent algunes tasques fonamentals).
- Incapacitat permanent total: la situació de la persona treballadora li impedeix dedicar-se a la seva professió habitual, però no l’inhabilita per dedicar-se a altres activitats laborals.
- Incapacitat permanent absoluta: la situació de la persona treballadora l’inhabilita per complet per a qualsevol professió o ofici.
- Gran invalidesa: la persona afectada per una incapacitat permanent necessita l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida, com vestir-se, desplaçar-se, menjar...
Les situacions d’incapacitat permanent són revisables, i és possible, en funció de l'evolució de la malaltia, passar d'un grau a un altre. Fins i tot, en cas de produir-se una millora important, la persona treballadora pot recuperar la seva capacitat laboral. Si la situació de revisió es inferior a dos anys, l’empresa té l’obligació de reservar el lloc de treball.
També es pot revisar per l’aparició de noves malalties diferents a la que va motivar la incapacitat.
El procés de reconeixement de la situació d’incapacitat permanent pot iniciar-se:
- Per esgotament del termini màxim establert per a la baixa mèdica sense que s’hagi produït una curació o recuperació total de la persona treballadora.
- Per altres vies d’ofici, en el marc de les competències i procediments de seguiment i control de les baixes de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i l’Institut Social de la Marina, les entitats col·laboradores amb la Seguretat Social i el sistema públic de salut.
- A petició de la persona interessada, qui ha d’adreçar la sol·licitud a l’INSS.
L’Institut Nacional de la Seguretat Social és l’organisme que determina si existeix una incapacitat permanent i el seu grau, a partir d’un dictamen (necessari, però no vinculant) previ de l’ICAM, que és l’organisme responsable a Catalunya de fer les valoracions mèdiques de les incapacitats permanents.
El procés de revisió del grau d'incapacitat pot iniciar-se:
- A petició de la persona interessada, per agreujament o millora de la situació clínica que va donar lloc a la incapacitat o per l’aparició d’un nou diagnòstic.
- D’ofici per l’Institut Nacional de la Seguretat Social i l’Institut Social de la Marina, les entitats col·laboradores amb la Seguretat Social i el sistema públic de salut.
També d’ofici, es pot iniciar per part de l’INSS per represa d’activitat: sempre que una persona que rep una prestació d'incapacitat permanent es dona d'alta a la Tresoreria General de la Seguretat Social per reinici d’una activitat laboral, es revisa si han canviat els criteris determinants del grau d'incapacitat que té reconegut.