El procés diagnòstic del TEA és una activitat que requereix especialització i expertesa, tant pel que fa al coneixement de l’autisme, com al treball en equips de diferents professionals de la salut. El contingut del procés d’avaluació s’ha d’adequar a les edats cronològica i mental, la història del desenvolupament, la situació vital i les avaluacions prèvies que hagi rebut la persona. L’avaluació ha de ser tan completa com sigui possible i, alhora, evitar proves innecessàries que dupliquin resultats ja coneguts.
Els professionals de la salut acostumen a utilitzar un qüestionari o un altre instrument d'avaluació per obtenir informació sobre el desenvolupament i la conducta de l'infant. Alguns d'aquests instruments depenen exclusivament de les observacions dels pares, mentre que altres són resultat de la combinació de les observacions dels pares i de les del metge o metgessa.
Si els instruments indiquen la possible existència d'autisme, es requereix una avaluació més integral mitjançant un equip multidisciplinari, que inclou un psicòleg, un neuròleg, un psiquiatre, un terapeuta del llenguatge i altres professionals especialitzats.
Els membres de l'equip realitzen una història clínica, una exploració física i del desenvolupament, un examen neurològic detallat i proves cognitives i de llenguatge exhaustives. També fan una valoració de la conducta i la salut mental, una avaluació psicopedagògica, i una avaluació de les necessitats i capacitats de la família per dissenyar estratègies d’intervenció adequades.
En casos complicats o dubtosos facilita el diagnòstic l’avaluació estandarditzada amb escales específiques per a l’autisme.