Hi ha signes que permeten sospitar l'aparició de l'Alzheimer, però sempre serà el metge o la metgessa –mitjançant les anàlisis pertinents– qui en determinarà l'existència. Encara que hi ha similituds en totes les persones que pateixen la malaltia, existeixen diferències individuals, és a dir, no totes les persones experimenten els mateixos símptomes en el mateix ordre de progressió. En persones joves la malaltia avança més ràpid.
 
L'esperança de vida, depenent de l'edat que tingui la persona i de la gravetat de la malaltia en el moment del diagnòstic, pot variar d'entre tres i cinc anys a vuit i deu anys. Hi ha casos de persones que han conviscut amb la malaltia fins a vint anys.

 

Fases d'evolució de la malaltia

S'han diferenciat tres fases clíniques d'evolució de la malaltia:

  • Fase inicial: les persones afectades tenen oblits freqüents dels records més recents, presenten signes d'irritabilitat i cert grau de depressió. A poc a poc, s'accentua la pèrdua de memòria, la manca de percepció dels dèficits i es tenen dificultats per retenir la informació. En les persones més joves, sobretot s'observa que tenen dificultats per treballar.
  • Fase moderada: s'afegeix la confusió de llocs i dates i la pèrdua de vocabulari. També són importants les constants repeticions de la mateixa pregunta o acció, així com problemes d'identificació d'objectes comuns, persones conegudes, colors, sons o olors. Sovint els pacients tenen dificultats per manejar objectes d'ús habitual i també pateixen alteracions en la seva manera de ser. Es poden donar casos d'agitació, inquietud, nerviosisme, depressió, irritabilitat, agressivitat, tenir idees paranoiques o al·lucinacions.
  • Fase avançada: es produeix un deteriorament important de la persona afectada i es tornarà totalment dependent pel que fa a la seva cura personal (alimentació, higiene i vestir). Perdrà la capacitat per parlar, entendre, caminar i, progressivament, pot acabar adoptant una posició fetal. També es freqüent que pateixin d'incontinència urinària i fecal. A més, pot arribar a no reconèixer alguns dels seus familiars més propers i a patir crisis epilèptiques. La mort sol ser a causa d'infeccions respiratòries, embolismes pulmonars o sèpsies urinàries. 
 
Data d'actualització:  11.02.2020