Contacte
L'alcohol no és només una substància tòxica. És també una droga, entenent per droga tota substància que introduïda en un organisme viu pot modificar una o diverses de les seves funcions. Com més consum d'alcohol, més risc de patir conseqüències negatives i riscos associats.
Tolerància i dependència
Amb el consum regular de begudes alcohòliques es pot córrer el risc de desenvolupar-hi tolerància, un mecanisme pel qual la persona cada vegada ha de beure més per obtenir els mateixos efectes. A més, pot aparèixer dependència física i psíquica que comporta, d'una banda, la síndrome d'abstinència si se'n deixa de beure i, d'una altra, la pèrdua de control i la necessitat de continuar bevent-ne tot i patir conseqüències adverses.
No totes les persones reaccionen de la mateixa manera a l'hora de consumir alcohol. Hi ha diferències individuals que fan que algunes persones tinguin més predisposició a patir conseqüències negatives que no unes altres i, per tant, és més fàcil que desenvolupin dependència.
El diagnòstic de dependència requereix l'avaluació d'un especialista, però en tot cas convé emfatitzar que el principal símptoma de sospita és la pèrdua de control, ja sigui de la quantitat consumida com del moment del consum. Així, es pot considerar dependent una persona que no beu habitualment, però que quan beu ho fa sovint de manera descontrolada, és a dir, que es proposa beure poc i acaba bevent molt, i també una persona que tot i que es proposa no beure en moments o llocs determinats, ho acaba fent.
Intoxicació aguda i intoxicació crònica
La intoxicació aguda o borratxera es presenta com a resultat d'un consum elevat d'alcohol en un interval curt de temps.
La quantitat d'alcohol que hi ha a la sang depèn de diferents factors:
- Pes: a les persones amb poc pes, l'alcohol els afecta més.
- Sexe: amb la mateixa quantitat, té més efecte en la dona que en l'home.
- Velocitat amb què es beu: com més de pressa, més efecte fa.
- Menjar: si es consumeix mentre es menja, l'alcohol triga més a passar a la sang.
Segons la concentració d'alcohol a la sang, la persona presenta uns trastorns més o menys importants:
- A partir de 0,5 g/l d'alcohol a la sang: es presenta un estat d'eufòria que porta a sobreestimar les pròpies facultats, mentre que disminueixen els reflexos i l'agudesa visual.
- A partir d'1 g/l: es presenta un estat d'embriaguesa amb pèrdua de control de les facultats superiors.
- A partir de 3 g/l: es presenta un estat d'apatia.
- A partir dels 4-5 g/l: es presenta un estat de coma.
- Per sobre dels 5,5 g/l: es produeix la mort.
La intoxicació crònica es deu al consum regular i elevat d'alcohol durant un període prolongat de temps. Pot consistir en estats freqüents d'embriaguesa, però també en la ingestió diària de dosis excessives d'alcohol sense arribar a embriagar-se (per exemple, un consum diari de dos gots de vi, una cervesa, un combinat i una copa de brandi). Aquesta mena d'intoxicació causa lesions orgàniques que poden afectar el tub digestiu, el fetge i el sistema nerviós. Així mateix, causa trastorns hematològics, cardíacs i hormonals.
El coma etílic (que es produeix amb un consum agut i abusiu) pot arribar a causar la mort. Pot aparèixer a partir de 3 g/l d'alcohol a la sang: per exemple, quan es beu mitja ampolla de whisky amb l'estómac buit.
L'alcoholèmia (índex que habitualment es mesura als controls de trànsit aleatoris) és la concentració d'alcohol a la sang. Augmenta segons la quantitat, la graduació de les begudes alcohòliques ingerides, l'absorció i el temps transcorregut des del darrer consum d'alcohol. Cada beguda alcohòlica comporta una determinada quantitat d'alcohol, que depèn de la graduació o percentatge d'alcohol pur que conté.
Informació relacionada
Sabíeu que...
- Encara que prendre alcohol, inicialment, pot semblar divertit i sense cap mena de risc, a la llarga no és així. El risc de patir algun trastorn relacionat amb el seu consum apareix a partir de quantitats relativament baixes.
- L'alcohol, tot i ser legal, és una droga que produeix dependència física i psíquica.
- L'evidència científica disponible no mostra que el consum de vi i de cervesa, malgrat contenir substàncies que podrien ser potencialment beneficioses per a la salut, ajudi a reduir el risc cardiovascular.
- No és cert que l'alcohol faci passar el fred. De fet, és al contrari: fa perdre escalfor i el que es nota és la calor que surt cap a enfora del cos.
- L'alcohol no alimenta ni aporta vitamines, però sí que engreixa. Les calories que conté són "no nutritives", és a dir, que les cèl·lules de l'organisme no les poden utilitzar com a energia.
- Tot i que, inicialment, pot facilitar la desinhibició i els contactes sexuals, l'alcohol també causa una disminució del desig i de la qualitat de les relacions.
- El fet que algunes persones tolerin més bé l'alcohol no significa que siguin més fortes; al contrari, indica que el seu cervell s'ha adaptat a la presència de l'alcohol i que cada vegada en necessita més quantitat per aconseguir els mateixos efectes. Això pot ser l'inici d'un procés de dependència de l'alcohol.
- Ni refrescar-se, ni prendre cafè, ni vomitar, ni cap altre procediment serveix per eliminar l'alcohol més de pressa i reduir els símptomes d'embriaguesa.