L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va llançar el 2017 el repte mundial «Medicació sense dany» amb l’objectiu de millorar la seguretat en l’ús dels medicaments, focalitzant-la en tres àrees prioritàries: les transicions assistencials, la polimedicació inadequada i les situacions d’alt risc. Les transicions entre nivells o serveis sanitaris són especialment sensibles, ja que la falta d’informació precisa pot generar errors de medicació amb conseqüències greus per als pacients.
A Espanya, el Ministeri de Sanitat ha integrat la conciliació en la «Estrategia de Seguridad del Paciente del Sistema Nacional de Salud» i en l’«Estrategia para el Abordaje de la Cronicidad», amb especial atenció als pacients crònics polimedicats.
En aquesta línia, a Catalunya, les pràctiques segures de conciliació de la medicació s’inclouen dins la línia 3, “Models i eines de qualitat”, del Pla estratègic de qualitat i seguretat dels pacients, que estableix com a objectiu estratègic la promoció de bones pràctiques en la gestió del risc assistencial.
Organització, recursos i formació
La implantació efectiva de la conciliació requereix:
- Procediments normalitzats, estructurats i amb rols definits.
- Fonts d’informació fiables i compartides (història clínica electrònica interoperable).
- Eines electròniques que facilitin la comparació de medicació, el registre de discrepàncies i la comunicació entre professionals.
- Equips multidisciplinaris amb recursos humans suficients, especialment per atendre pacients polimedicats i durant les primeres setmanes postalta.
- Programes de formació estructurats en seguretat de la medicació i habilitats comunicatives.
Procés de conciliació de la medicació
El procés és sistemàtic i ha de realitzar-se després de qualsevol transició del pacient, prioritzant els pacients d’alt risc i polimedicats.
A l’ingrés hospitalari:
- Obtenció d’una història farmacoterapèutica completa.
- Comparació amb la medicació prèvia i detecció/resolució de discrepàncies.
A l’alta hospitalària:
- Revisió de la medicació administrada les darreres 24 h.
- Elaboració d’una llista completa i actualitzada de medicació d’alta.
- Comunicació clara dels canvis tant al pacient com a l’equip d’atenció primària.
- Disponibilitat d’eines electròniques per facilitar la conciliació de la medicació.
En atenció primària:
- Reconciliació preferent durant la primera setmana postalta i abans d’introduir nous fàrmacs.
- Comparació amb la medicació domiciliària i postalta si és el cas, resolució de discrepàncies i generació de la llista conciliada.
- Possibilitat d’intervencions complementàries: revisió periòdica, valoració d’adherència, seguiment de reaccions adverses.
Participació del pacient, de la família i dels cuidadors
És un component central del procés:
- Fomentar la corresponsabilitat i participació activa amb el pacient.
- Mantenir una llista actualitzada de tota la medicació, incloent-hi productes naturals.
- Proporcionar instruccions clares i eines per promoure l’adherència (organitzador de pastilles, recordatoris, apps).
- Explicar els motius dels canvis i resoldre dubtes per garantir-ne la comprensió.
Avaluació i seguiment
Les organitzacions han de:
- Definir indicadors per monitorar l’aplicació i la qualitat de la conciliació.
- Realitzar auditories periòdiques per detectar àrees de millora.
- Actualitzar protocols i adaptar-los als avenços tecnològics i a les necessitats assistencials.