Contacte
La valoració de la capacitat de fet l’han de verificar tant el metge responsable com el metge consultor.
La valoració de la capacitat només cal fer-la quan hi ha indicis clars o signes inequívocs de que aquesta estigui compromesa. En principi s’ha de presumir que totes les persones son capaces.
La capacitat s’ha d’evidenciar per prendre una decisió concreta. La petició d’ajuda a morir exigeix i requereix un grau capacitat de fet important .
La incapacitat de fet es pot revertir en determinades situacions (ex. conflicte emocional, quadre confessional, estrès físic i psicològic important). Si no és reversible cal deixar-ne constància a l’informe.
En tot cas a l’informe del metge responsable i al del metge consultor s’ha de reflectir:
- Si la persona ha comprés la informació i la contextualitza adequadament per la seva situació en concret.
- Si ha tingut presents diferents alternatives a la petició d’ajuda a morir i existeix un cert grau de raonament al respecte.
- Si ho ha expressat clarament o tot hi haver-hi dificultats per fer-ho, s’avalua que l’expressió és vàlida.
Quan hi hagi dubtes sobre la capacitat el més recomanable es utilitzar les eines d’avaluació existents (McCat-T/ACE). També cal valorar altres aspectes que puguin influenciar la capacitat com les exploracions de la capacitat cognitiva. Un deteriorament lleu (GDS 3,4) o puntuacions del Minimental State Examination major que 24 habitualment preserven la capacitat de decisió.
Només en el cas que les valoracions anteriors no donin un resultat concloent es convenient consultar amb un expert en la valoració de la capacitat, però l’avaluació de la capacitat no ha d’implicar forçosament una valoració psiquiàtrica.
En cas que la persona tingui incapacitat de fet, la llei només permet l’exercici del dret a morir quan la persona hagi fet, prèviament, un document de voluntats anticipades. Si una persona que ha sol·licitat l’ajuda per morir perd la capacitat abans de signar el Consentiment Informat, només podrà rebre la PRAM si té fet un DVA.
Quan la petició d’eutanàsia s’iniciï a partir d’un DVA, no caldrà fer una segona sol·licitud, ni signar el consentiment informat.
El representant designat en un DVA, on hi hagi explícita la petició d’ajuda a morir, ha de respectar l’assenyalat per el pacient. El representat també:
- Habitualment serà qui iniciï el procés amb una primera sol·licitud.
- Pot ajudar a copsar i matisar millor el contingut del DVA i valorar amb major precisió que ja es donen les circumstàncies en que el pacient preveia demanar l'eutanàsia.
- Serà convenient deliberar amb ell/ella en aspectes formals del PRAM (data, lloc, entorn, acompanyants...) que potser no estaran explicitats en el DVA.