Acompanyament a la persona malalta i el seu entorn

La persona malalta que ha demanat ajuda per  morir necessita sentir-se acompanyada al llarg de tot el procés per professionals disposats i preparats, per això:

• Cal reforçar la relació de confiança per disminuir la inquietud, augmentar la presencia i freqüència de visites.
• Alimentar els lligams de comunicació, reconèixer el valor de tot el que el pacient diu.
• Explorar les preocupacions, identificar dubtes.
• Preservar la dignitat del pacient respectant la seva autonomia.
• Atendre les necessitat psicoemocionals.
• Tenir en compte l’atenció espiritual.
• Facilitar assumptes de l’àrea social.

Acompanyament a les persones familiars o properes

No podem obviar que es tracta de situacions que comporten un dol, bé per pèrdues secundàries, per la condició d’últims dies de vida, o pel dol posterior a la mort que pot patir tant l’entorn familiar-afectiu com el professional. Però cal recordar que és el pacient qui determinarà fins a on i amb qui vol compartir informació i presencia al llarg de tot el procés.

Acompanyament a les persones professionals

Cal reconèixer l’impacte, l’estrès i l’esgotament emocional que poden  suposar determinades situacions i, per tant, la possibilitat  que els professionals requereixin  un suport específic.

• La prestació de l’ajuda a morir pot afectar la percepció de rol i posar a tensió les sensibilitats. Es poden desencadenar emocions d’inseguretat, por i angoixa, que caldrà tenir en compte, però també es poden mobilitzar emocions protectores que caldrà valorar, com la de tenir cura dels altres o la satisfacció per donar compliment a la voluntat de la persona malalta.
• Als professionals que intervenen directament, s’hauria d’oferir-los-hi suport inicial durant el procés deliberatiu i procedimental, i fer extensiu aquest recolzament a la fase posterior si és necessari.
• Si bé l’equip directament implicat el conformen professionals de la medicina i d’infermeria, la intervenció d’altres disciplines com psicologia i treball social pot resultar necessària sempre que l’equip ho consideri un suport facilitador i la persona tributària de la prestació d’ajuda a morir hi estigui d’acord.

Recursos per  l’acompanyament als professionals

• El primer es dona en els propis equips de treball, que és el marc “natural” de suport emocional del professional, en el qual les persones es coneixen i es relacionen. La interdisciplinarietat i l’expertesa dels equips és un factor facilitador per a l’acompanyament i el suport dels seus membres en moments d’elevada càrrega emocional, cal considerar la reactivació d’aquests espais també per revisar com es pot millorar i ser formativa per altres situacions en el futur.
• La persona referent institucional i territorial per a l’eutanàsia, a través de l’assessorament i facilitació dels tràmits, proporcionarà seguretat en tot el procés i ajudarà a resoldre dubtes o pors que puguin sorgir. A més del seu suport directe, pot facilitar la participació d’altres professionals amb experiència.
• Els equips PADES i Cures Pal·liatives, per la seva experiència en acompanyar atendre a les persones que moren i la interdisciplinarietat com estan conformats, també poden ser un referent de suport per als professionals.
• En casos concrets pot ser necessària la intervenció de professionals de la psicologia. Les institucions sanitàries implicades haurien de facilitar l'accés a l’atenció psicològica. D’altres opcions disponibles com la dels col·legis professionals haurien d’estar a l’abast per aquells professionals que no tenen recolzament a les organitzacions en que treballen o prefereixen aquest recurs.
• Els consultors d’ètica i els propis Comitès d’ètica assistencial sovint poden ajudar a donar pautes per afrontar dubtes que es puguin haver plantejat durant el procés.
• Es pot demanar ajut a la oficina PRAM que pot coordinar l’accés a un suport més específic quan no ha estat possible trobar-lo en altres instàncies.

La responsabilitat d’organitzacions sanitàries

Les organitzacions tenen la responsabilitat de garantir les condicions físiques i organitzatives per tal que les persones professionals puguin exercir les tasques assistencials de manera òptima i segura, així com posar a la seva disposició els materials necessaris. Cada organització ha de procurar:

• Implicar-se en la protecció dels drets dels malalts que estan prop de la mort o sol·liciten la PRAM , sense inequitats territorials, culturals o socials.
• Explicitar i fer públic- p.e. a la web de la institució-  el compromís de respectar els drets dels malalts, tant dels que sol·liciten l’ajuda per morir com dels que estan en situació crítica o agònica, i afavorir-ne l’exercici:
  • propiciant la companyia de familiars i amics;
  • organitzant l’atenció empàtica i compassiva;
  • formant els professionals en l’ajuda al final de la vida;
  • fomentant el tracte educat i respectuós;
  • atenent la demanda de necessitats espirituals, si n’hi ha . 
• Posar a l’abast uns mínims estructurals per tal d’evitar: les esperes innecessàries; la solitud; la manca d’intimitat, sorolls i molèsties de l’entorn, etc.
• Garantir l’acompanyament als éssers estimats que congrega la persona.
• Oferir i donar suport psicològic als professionals que així ho sol·licitin.

En tot cas, els directius corresponents tenen la responsabilitat d’assegurar que el pacient no queda abandonat i que s’atendrà la seva petició de la millor manera possible.

Recomanacions segons la ubicació  en la que es realitza l’ajuda a morir.

L’ajuda a morir es pot prestar tant a un domicili, un centre sociosanitari o residencial i a un hospital. Cadascun implica condicions específiques que cal analitzar i sobretot no imposar cap norma general. A cada lloc cal preveure possibles riscos:

• Equips professionals i tècnics adequats
• Disposar d’espais d’intimitat
• Disponibilitat de suports a les necessitats pràctiques, emocionals i espirituals.
• Facilitar l’acompanyament familiar-afectiu acceptat pel pacient.
• Preveure problemes per tal de no distorsionar l’atenció adequada.
• Evitar trasllats d’última hora.
• En qualsevol escenari també cal garantir l’accessibilitat a Comitès d’ètica o consultors d’ètica i la  disponibilitat del professional Referent.
• El professional que tracta al malalt ha de responsabilitzar-se també de l’ajuda a morir.  En cas que el professional no tingui experiència en l’acompanyament a morir o no tingui les habilitats necessàries, es demanarà l’ajuda a altres professionals, essent en aquest sentit clau la figura del referent.

Altes consideracions

• Els membres indispensables per la prestació de l’ajuda a morir son metge/ssa i infermer/a i els professionals que han de formar part de l’equip sanitari que realitza la prestació s’han de configurar en base al criteri de l’equip i amb consens amb la persona de s’atén.
• La presència de l’equip en el espai de l’acte d’eutanàsia ve determinada per necessitats tècniques, sense oblidar els aspectes humans de l’assistència. Si es tracta de la modalitat d’autoadministració, la seva presència també està condicionada per les preferències de la persona.
• A pesar de les circumstàncies epidemiològiques que es puguin presentar en un moment donat, s’ha d’estar sensibles a la situació única i irrepetible que és la mort independentment de la forma que succeeixi i flexibilitzar les condicions per assolir un acompanyament responsable i humanitari.