Contacte
D’acord amb l’article 13 del Decret llei 13/2021, de 22 de juny, pel qual es regula la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya i el Registre de professionals sanitaris objectors de consciència, en desenvolupament de la Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l'eutanàsia, en la sessió ordinària plenària del dia 2 d’agost de 2021, aquesta Comissió aprova per la majoria de dos terços dels seus membres, les seves normes d’organització i funcionament que posteriorment són autoritzades pel Departament de Salut:
La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (en endavant CGAC) és l’òrgan plural i pluridisciplinar amb independència funcional, que té com a finalitat garantir la correcta aplicació de la Llei orgànica 3/2021de regulació de l’eutanàsia (en endavant LORE), a Catalunya. Resta adscrita orgànicament al Departament de Salut.
La CGAC està integrada per professionals de la medicina, del dret, de la infermeria, de la psicologia i del treball social i un representant de la societat civil, de conformitat amb el que preveu l’art. 4 del Decret 13/2021 de la seva creació
La seva composició serà la següent: una presidència, una vicepresidència, 9 vocalies i una secretaria. Alhora, en formaran part tots els membres suplents dels 11 titulars, nomenats tots ells per la Resolució SLT/2081/2021 de 5 de juliol.
La CGAC tindrà un Comitè Permanent i un Ple.
A la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, li corresponen les funcions que preveu l'article 18 de la LORE:
Verificar, prèviament a la realització de la prestació d’ajuda per morir, el compliment en cada cas dels requisits que estableix la LORE, de conformitat amb el procediment previst a l’article 14 d’aquest Reglament.
Resoldre en el termini màxim de vint dies naturals les reclamacions que formulin les persones sol·licitants que han rebut una resolució desfavorable per la prestació d’ajuda per morir per part del metge responsable o consultor.
Resoldre en el termini de vint dies naturals les reclamacions per la denegació de la prestació d’ajuda per morir per part de la dupla metge/ssa i jurista de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya
Resoldre en el termini de vint dies naturals les reclamacions les sol·licituds pendents de verificació i elevades al ple per l’existència de disparitat de criteris entre els membres designats que impedeixi la formulació d’un informe favorable o desfavorable. En aquestes resolucions no hi podran participar els dos membres designats inicialment per verificar el compliment dels requisits de la sol·licitud.
Dirimir els conflictes d’interessos que es puguin suscitar en els equips de professionals que intervinguin en la prestació de l’ajuda a morir, segons el que preveu l’article 14 de la LORE.
Verificar en el termini màxim de dos mesos, posteriors a l’aplicació de l’ajuda per morir, si la prestació s’ha dut a terme d’acord amb els procediments que preveu la llei.
Detectar possibles problemes en el compliment de les obligacions que preveu aquesta Llei, i proposar, si s’escau, millores concretes per a la seva incorporació als manuals de bones pràctiques i els protocols.
Resoldre dubtes o qüestions que puguin sorgir durant l’aplicació de la Llei, i servir d’òrgan consultiu en el seu àmbit territorial concret.
Homogeneïtzar criteris sobre els aspectes bàsics que hauran de contenir els informes que elaborin els diferents professionals dels centres on es sol·liciti la prestació d'ajuda a morir i difondre bones pràctiques.
Elaborar i fer públic un informe anual d’avaluació sobre l’aplicació de la LORE a Catalunya. La Comissió determinarà el contingut mínim que ha de contenir l’informe anual d’avaluació de l’aplicació de la LORE a Catalunya (indicadors de seguiment i possibles propostes de millora, entre d’altres) Aquest informe s’ha de trametre a l’òrgan competent en matèria de salut.
Actuar com a òrgan consultiu de l'Administració de la Generalitat de Catalunya davant qualsevol dubte o qüestió relativa a l'aplicació o efectivitat del dret a la prestació d'ajuda per morir.
Qualsevol altra funció anàloga que li correspongui per raó de la seva naturalesa.
4.1 Requisits per accedir a ser membre de la Comissió
Els membres de la Comissió no han de ser objectors de consciència per a la realització de l’ajuda per morir.
Les persones que ocupen les vocalies corresponents a professionals de la medicina, de la infermeria, de la psicologia i del treball social han de tenir experiència professional acreditada en els àmbits de l'atenció primària, hospitalària, sociosanitària o de la salut mental i disposar de formació en bioètica.
Les persones que ocupen les vocalies corresponents a professionals del dret han de tenir experiència acreditada en el seu àmbit professional, coneixements de dret sanitari i formació en bioètica.
Els membres que componen a la Comissió, ho fan de manera voluntària i encara que provinguin d’un determinat col·lectiu o càrrec, són nomenats a títol personal i no podran delegar llur representació en una altra persona.
4.2 Drets i Deures dels membres de la Comissió
Les persones membres titulars de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya tenen el dret i el deure d'assistir a les reunions del Ple. Quan, per causa justificada, no hi puguin assistir, ho han de comunicar a la Secretaria de la Comissió.
Els membres suplents podran assistir a les sessions del Ple, amb veu però sense vot.
Les persones membres que siguin designades pel president o presidenta de la Comissió per a l'estudi de cada cas, d'acord amb el que estableix l'article 10.1 de la LORE, tenen el deure de complir les funcions pròpies d'aquesta designació.
En cas que les persones membres ( titulars i suplents) tinguin una relació administrativa o laboral amb l'Administració de la Generalitat o el seu sector públic, les entitats respectives han de garantir que aquestes puguin disposar de la dedicació horària retribuïda que sigui necessària per assistir a les reunions de la Comissió i per desenvolupar correctament les funcions inherents al seu nomenament. A aquest efecte el president i la secretaria ho comunicaran a la seva institució.
En cas d'absència o de malaltia i, en general, quan hi concorri alguna causa justificada, les persones membres de la Comissió poden ser substituïdes per les persones que siguin les seves suplents, de conformitat amb el que preveu l’art. 4.5, essent-los-hi d’aplicació els mateixos drets i deures
Les persones membres titulars de la Comissió tenen dret a demanar en qualsevol moment informació sobre l'estat de la tramitació dels expedients en curs davant la Comissió.
Les persones membres de la Comissió se sotmeten als principis ètics i les regles de conducta establerts a la normativa de transparència, accés a la informació pública i bon govern, així com al deure de confidencialitat, segons es descriu en l’art. 17.
Les persones membres de la Comissió actuen en nom propi, no poden atribuir-se les funcions de representació de l'òrgan, llevat que expressament els les hagi atorgat la mateixa Comissió, i no poden exercir les seves funcions quan hi concorri conflicte d'interès, en especial en relació amb els casos concrets que calgui avaluar.
En cas que les persones membres treballin al sector privat per compte aliè, per al compliment de les seves funcions hauran de gaudir de permís retribuït pel compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal.
4.3 Drets d’assistència i remuneracions per informes
Els membres de la Comissió, titulars i suplents, sense vinculació laboral ni administrativa amb la Generalitat o sector públic, tindran dret a percebre els drets d’assistència per la concurrència a les reunions, segons es determinin per Acord de Govern, d’acord amb la normativa vigent d’indemnitzacions per raó de servei de la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, els membres de la Comissió que siguin designats per a l’estudi de cada cas, tindran dret a percebre una compensació econòmica per cada informe elaborat, segons es determini per Acord de Govern.
4.4 Responsabilitat jurídica dels membres
Els membres titulars de la Comissió així com els suplents quan hagin d’entrar en funcions, quedaran coberts en la seva responsabilitat jurídica per part de la Generalitat de Catalunya davant possibles reclamacions de tercers (ciutadans, professionals sanitaris, etc.), en relació amb la seva funció dins la Comissió.
4.5 Dels membres suplents
Les persones anomenades com a suplents podran ser designades pel president de la Comissió per a substituir una persona titular en casos d'absència, vacant, malaltia o qualsevol altra causa justificada.
Tal com s’estableix en l’apartat 4.2, els membres suplents podran assistir al Ple, amb veu però sense vot quan es tracti de votar o resoldre peticions o reclamacions d’ajuda a morir, per l’elecció de càrrecs o qualsevol altra matèria.
Igualment podran assistir amb veu i vot per tota les resta de qüestions que tracti el Ple.
Per tal d’adquirir experiència, conèixer la dinàmica de treball i garantir la continuïtat, una persona suplent podrà acompanyar a un membre titular en les funcions d’avaluació d’un cas previ vistiplau del President. Mai, però, podran actuar per iniciativa pròpia.
Les persones membres suplents, quan actuïn com a titulars estaran sotmeses als mateixos drets i deures que els membres titulars.
4.6 De la designació d’un membre suplent com a membre titular
En cas d'absència o de malaltia d’un membre titular i, en general, quan hi concorri alguna causa justificada, el/la President/a de la Comissió podrà nomenar una persona suplent, seguint l’ordre establert en la Resolució SLT/2081/2021, de 5 de juliol.
Quan la causa de la substitució previsiblement sigui de llarga durada o permanent caldrà que el nomenament del suplent com a titular sigui realitzat pel Conseller o Consellera de Salut.
L’absència d’un membre titular que determini la necessitat de nomenar en el seu lloc un altre membre suplent com a titular, exigirà a aquest titular comunicar formalment la seva renúncia per impossibilitat d’exercir com membre de la CGAC o qualsevol altra causa.
El president podrà habilitar temporalment una persona suplent com a titular quan l’excés de sol·licituds no faci possible que tots els titulars donin resposta amb la diligència requerida a les sol·licituds generades.
De conformitat amb el Decret 13/2021 la durada del mandat dels membres de la Comissió serà de 6 anys, podent ser renovat per 6 anys més, no podent excedir de dos mandats consecutius.
Cada dos anys es renovarà una tercera part de les vocalies de manera que únicament i pel primer mandat, per 1/3 dels membres aquest es limitarà a 2 anys, pel segon terç serà de 4 i pel tercer serà de 6. Tots ells podran ser reelegits per un segon mandat, que ja serà íntegra de 6 anys més.
Quan correspongui renovar per terços, la Comissió Permanent de la CGAC prèvia consulta al plenari de la Comissió, proposarà al titular del Departament de Salut les persones a renovar d'acord amb els terminis que preveu el decret Entre els criteris de prioritat es valorarà haver estat vocal suplent de la Comissió
En cas de substitució d’un membre abans de finalitzar el seu mandat, el que s’incorpori al seu lloc ho farà pel temps que li restés fins a exhaurir els 6 anys.
Els càrrecs de President i Vicepresident tindran una durada de 3 anys, podent ser reelegits en els càrrecs mentre mantinguin la condició de membres de la Comissió.
L’elecció del/de la President/a es realitzarà en la primera reunió ordinària del Plenari. Qualsevol membre titular de la CGAC podrà presentar la seva candidatura. Serà designat/da el membre tingui més vots per majoria simple.
Correspon a la Presidència de la Comissió:
- Exercir la representació de l'òrgan.
- Convocar les sessions ordinàries i extraordinàries de la Comissió.
- Designar les persones vocals encarregades de l'estudi de cada cas, d'acord amb el que estableix l'article 10.1 de la LORE
- Designar una persona vocal o persones vocals de la Comissió per realitzar la proposta d'informe que s'ha de sotmetre a l'aprovació del Ple en cas que no hi hagi acord entre els dos membres designats pel president o presidenta de la Comissió per a l'estudi d'un cas, d'acord amb la lletra c) d'aquest article.
- Comunicar la resolució del cas al metge o metgessa responsable.
- Fixar l'ordre del dia de les sessions, tenint en compte, si escau, les peticions de la resta de persones membres de la Comissió.
- Presidir les sessions i moderar el desenvolupament de les deliberacions i els debats.
- Aportar la documentació necessària a les reunions de la Comissió.
- Exercir el vot de qualitat.
- Comunicar-se amb altres òrgans o ens de l'Administració de la Generalitat amb competències que afectin el dret a la prestació d'ajuda per morir.
- Vetllar per l'execució dels acords adoptats per la Comissió.
L’elecció de la Vicepresidència es realitzarà en la primera reunió ordinària del Plenari. Qualsevol membre titular de la CGAC podrà presentar la seva candidatura i en cas que no hi hagi candidat a vicepresident, serà nomenat com a tal el segon més votat a la candidatura de president. Si només es presentés una candidatura a president, el vicepresident haurà de ser proposat entre els restants membres titulars.
La vicepresidència, supleix la presidència i n’assumeix les atribucions en els casos d’absència, de vacant o de malaltia, o per qualsevol altra causa legal justificada.
A la persona que exerceixi la Secretaria de la Comissió, designada en la Resolució SLT/2081/2021 de 5 de juliol, li corresponen les funcions següents:
Assistir a les reunions de la Comissió amb veu però sense vot.
Facilitar la relació dels assumptes que han de servir de base per formar l'ordre del dia de cada convocatòria, i la documentació necessària que ha d'aportar el president o presidenta a les reunions.
Fer la convocatòria de les sessions per ordre de la Presidència.
Rebre les comunicacions, notificacions, peticions o qualsevol tipus d'escrit dels membres amb la Comissió.
Vetllar per la legalitat formal i material de les actuacions de la Comissió i garantir que els procediments i les regles de constitució i adopció d'acords són respectades.
Estendre les actes de cada sessió i emetre els certificats dels acords adoptats.
Custodiar i arxivar les actes.
Facilitar a les persones membres de la Comissió la informació per a l'exercici de les seves funcions.
Assistir a les reunions de la Comissió Permanent i facilitar-ne el funcionament.
Coordinar el funcionament de l’oficina de suport PRAM
Altres funcions inherents a la seva condició.
De conformitat amb el que estableix l’article 11 del decret del decret llei 13/2021, la Comissió comptarà amb un suport tècnic, jurídic i administratiu per preparar els assumptes de què hagi de conèixer la Comissió i exercir les funcions administratives i tècniques necessàries per a la continuïtat i el desenvolupament de les competències. Aquest suport s’organitzarà entorn de l’oficina Prestació d’Ajuda a Morir (PRAM).
Pel millor funcionament de la Comissió es configura una Comissió Permanent que estarà formada pel/per la President/a, Vicepresident/a, Secretari/ària i tres vocals, procurant la pluralitat i pluridisciplinarietat.
L’elecció dels membres de la Comissió Permanent correspon al/ a la President/a entre els membres titulars de la CGAC que s’ofereixin per formar-ne part. En cas que no hi hagués candidats per cobrir les tres vocalies, el President farà proposta personal a qui consideri adient.
Les funcions de la Comissió Permanent seran les següents:
- Preparar les reunions del ple.
- Fer el seguiment de les diferents sol·licituds.
- Proposar renovacions, substitucions o baixes de membres.
La periodicitat de les seves reunions serà, almenys, d’un cop al mes.
Estarà format per tots els membres de la Comissió -titulars i suplents-, si bé els membres suplents hi participaran amb veu sense vot.
Per a la constitució vàlida de la Comissió, als efectes de la realització de sessions i deliberacions i de la presa d’acords, cal la presència de les persones titulars de la presidència i de la secretaria, o, si s’escau, de qui els substitueixin, i de la meitat, com a mínim, dels vocals titulars entre els quals hauran de ser presents els membres de la dupla que hagi avaluat el cas.
Les sessions de la CGAC es desenvoluparan, amb caràcter general, de manera presencial, sense perjudici que es puguin celebrar a distància o de forma mixta, si així es disposa a la convocatòria de la reunió.
La comissió haurà de realitzar una previsió de calendari anual de les sessions ordinàries durant la primera sessió que se celebri a l’inici de l’any. S’ha de reunir en sessió ordinària tants cops com el seu pla de treball ho requereixi.
Les sessions han de ser convocades per la persona titular de la Presidència, amb una antelació mínima de 15 dies. En cas d’urgència, justificada a la convocatòria, es podrà convocar amb una antelació mínima de 2 dies.
La convocatòria de les sessions, i resta de notificacions i comunicacions derivades del funcionament de la Comissió, es realitzaran per mitjans electrònics.
La Comissió s’ha de reunir en sessió extraordinària sempre que la convoqui la presidència en totes aquelles ocasions en que existeixi desacord entre les dues persones designades pel/per la president/a per valorar una sol·licitud d’ajuda a morir.
També es reunirà a petició de la quarta part dels seus vocals titulars. En aquest darrer supòsit, si és urgent, no pot transcórrer un termini superior a quinze dies des de la sol·licitud fins a la celebració de la sessió.
Els acords del Ple de la Comissió en relació a l’aprovació o denegació de l’ajuda a morir, així com respecte a qualsevol altre tràmit referent a la verificació d’un cas concret (aixecament de l’anonimat del document 1 de l’art. 12 de la LORE, petició de més informació al metge responsable, etc.) es prendran per majoria simple dels seus membres titulars.
En les resolucions denegant o autoritzant l’ajuda a morir, els membres dissidents poden formular un vot particular que s’adjuntarà a la resolució acordada pel ple.
La resta d’acords que s’haguessin de prendre (aprovació de guies o protocols, etc.) es prendran mitjançant votació de tots els membres titulars per majoria simple de tots els membres, a excepció de l’aprovació o modificació del Reglament Intern en que es requerirà majoria qualificada de 2/3 del Ple.
14.1 Procediment de verificació prèvia de les sol·licituds per part del metge i el jurista designats pel/per la President/a
Quan el secretari de la Comissió rebi una sol·licitud d’ajuda a morir a través de la plataforma PRAM , l’oficina de suport PRAM farà una primera avaluació per verificar si la documentació aportada és tota la requerida, al mateix temps que li comunica al/a la President/a de la Comissió.
El/la president/a de la Comissió, en base a la primera informació que hagi realitzat la secretaria sobre la suficiència en l’aportació dels documents necessaris, designarà per escrit un/a metge/essa i un/a jurista d’entre els titulars, que actuaran com a verificadors del cas. Aquesta designació es farà amb la màxima diligència i, en tot cas, abans de dos dies després de rebre’s la sol·licitud per part del metge responsable. La designació es farà de manera imparcial, objectiva i transparent, seguint un ordre i repartint de manera equitativa les càrregues de treball entre els membres de la Comissió.
Si en aquells moments no fos possible comptar amb cap metge/essa o jurista titular, i a més els altres titulars tinguessin encomanada l’avaluació d’un altre cas o concorreguessin en conflicte d’interessos o incompatibilitats amb aquell cas concret, el/la President/a podrà anomenar un/a metge/essa o jurista substitut d’entre aquells que estan previstos.
Un cop designats, el dos membres hauran d’acceptar la seva designació per escrit i fer constar que no existeix conflicte d’interès o que no estan vinculats de cap manera amb l’equip assistencial que atén aquell pacient. Si existissin aquests conflictes, el/la president/a designarà un altre membre.
Un cop acceptada la designació, els dos membres accediran a la plataforma PRAM per aquell cas assignat i si fos necessari a la documentació que consti a la història clínica, del sol·licitant, per tal de verificar si, al seu parer, concorren els requisits i les condicions establerts per a l’exercici correcte del dret sol·licitat i per tant la possibilitat de rebre la prestació d’ajuda per morir.
Quan de manera excepcional calgui accedir a la Història Clínica del pacient o realitzar una entrevista amb el professional mèdic i la resta de membres de l’equip, així com amb la persona sol·licitant, la secretaria de la Comissió, amb el suport de la oficina PRAM, realitzaran les gestions per facilitar-ho.
En el termini màxim de set dies naturals, el/la metge/essa i el/la jurista responsables de verificar el cas emetran un informe segons el model establert sobre la verificació del compliment dels requisits exigits per la Llei. L’informe anirà signat pel dos membres i es comunicarà al/a la President/a.
Si hi ha acord entre els dos membres, l’informe favorable serveix de resolució a l’efecte de la realització de la prestació. El president/a traslladarà aquesta resolució, feta pel metge/essa i el/la jurista designats, al metge responsable que ha sol·licitat l’ajuda a morir en el termini més breu possible i en tot cas abans de dos dies naturals després haver-la rebuda.
Si la decisió és desfavorable a la sol·licitud plantejada, l’informe serà enviat al metge responsable i al sol·licitant, recordant que es pot formular reclamació davant el Ple de la Comissió i que, si aquesta finalment també resolgués desfavorablement la persona sol·licitant pot recórrer davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
En el supòsit de que no existeixi acord entre el/la metge/essa i el/la jurista designats es procedirà de conformitat al que es preveu a l’article 14.2 del present reglament.
Tots els informes es penjaran a la plataforma PRAM, però quan sigui necessari utilitzar el correu electrònic, es farà de manera encriptada verificant que es fa al correu electrònic personal del/de la metge/essa responsable.
14.2 Procediment de verificació per part del Ple de la Comissió en cas de desacord de la dupla.
En els casos en què no hi hagi acord entre els dos membres de la Comissió designats pel president/a sobre la verificació del requisits exigits per la Llei, aquests emetran un informe segons el model establert on quedaran reflectits els arguments que sustenten els diferents punts de vista. El president traslladarà de manera immediata aquest informe al Ple de la Comissió, i donarà accés a la documentació que figura en la plataforma PRAM i excepcionalment, si fos necessari, a la història Clínica . Al mateix temps convocarà una reunió de la Comissió Plenària amb caràcter d’urgència i, en tot cas, en les properes 48 hores.
El/la metge/essa i el/la jurista designats, presentaran cadascun les raons que sustenten el seu punt de vista a l’informe i, seguidament, els/les vocals podran formular-los-hi les preguntes que consideren adients per aclarir aspectes sobre els que tenen dubtes. Seguidament es produirà un procés de deliberació en el que no intervindran els membres que varen elaborar l’informe, ni aquells que tinguin conflictes d’interès o incompatibilitats en el cas concret. Acabada la deliberació si no s’ha arribat a un consens es procedirà a una votació.
L’informe emès serà signat per tots els membres titulars que hagin participat, podent incloure vots particulars si fos el cas. Si és favorable, serveix de resolució a l’efecte de la realització de la prestació.
El president traslladarà la resolució del ple de la Comissió al/la metge/essa responsable del pacient que ha sol·licitat la prestació d’ajuda per morir en el termini més breu possible i, en tots cas, abans de dos dies naturals d’haver estat emesa.
Tots els informes es penjaran a la plataforma PRAM, però quan sigui necessari utilitzar el correu electrònic es farà de manera encriptada verificant que es fa al correu electrònic personal del/de la metge/essa responsable.
14.3 Resolució de les reclamacions que interposin les persones a les que es denega la prestació
La Comissió haurà de resoldre en el termini màxim de vint dies naturals, les reclamacions que formulin les persones a les quals se’ls hagi denegat la seva sol·licitud de prestació d’ajuda a morir, bé sigui per part del seu metge responsable, pel metge consultor o bé de forma consensuada per part de la dupla metge/jurista que hagi designat la Comissió, així com les sol·licituds pendents de verificació elevades al Ple per l’existència de disparitat de criteris entre els membres de la dupla designada.
En els casos en que la denegació l’hagi fet el metge responsable, si la resolució final és favorable a la sol·licitud de prestació d’ajuda a morir, la Comissió de Garantia i Avaluació requerirà a la direcció del centre perquè, en el termini màxim de set dies naturals, faciliti la prestació sol·licitada a través d’un/a altre/a metge/essa del centre o d’un equip extern de professionals sanitaris/àries.
El transcurs del termini de vint dies naturals sense que s’hagi dictat resolució dona dret als sol·licitants a entendre denegada la seva sol·licitud de prestació d’ajuda a morir, i queda oberta la possibilitat de recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
14.4 Conflictes interès
Correspon a la CGAC dirimir els conflictes d’interès en que puguin incórrer el metge responsable i l’equip assistencial, doncs no podran intervenir en l’ajuda a morir els professionals que incorrin en conflicte d’interès ni els que en resultin beneficiats per la pràctica de l’eutanàsia.
Així també, la CGAC dirimirà sobre els conflictes d’interès o incompatibilitats en que puguin incórrer el metge i/o jurista designats per a la verificació de la concurrència dels requisits i condicions establerts per al correcte exercici del dret a sol·licitar i rebre la prestació d’ajuda per morir. En tot cas, es considerarà que existeix un conflicte d’interès per exercir les funcions com membre de la Comissió si s’ha intervingut en el cas com metge responsable, metge consultor o membre de l’equip.
Els membres de la Comissió han de mantenir sempre la seva objectivitat i imparcialitat en el compliment de les seves funcions sense que el coneixement previ del cas hagi de suposar per a ells un conflicte d’interès. Si fos així, hauran de manifestar-ho obertament al President o a la Comissió Permanent i abstenir-se dels processos deliberatius del cas.
Quan un/a metge/essa o un/a jurista a qui el/la president/a hagi designat l’avaluació d’un cas detectin que alguns dels equips professionals incorren en un conflicte d’interessos, hauran d’indicar aquesta circumstància en el seu informe. Si no hi ha acord entre els dos vocals la resolució final l’emetrà el Ple de la Comissió.
14.5 Procediment de verificació posterior després de la mort assistida
En el termini màxim de dos mesos des de la data d’entrada a la Comissió dels documents enviats pel metge responsable un cop realitzada la prestació d’ajuda per morir, la Comissió verificarà si la prestació s’ha realitzat d’acord amb el procediments previstos en la LORE. Per aquesta tasca la Comissió comptarà amb el suport de la secretaria i de l’oficina PRAM que analitzaran si s’han tingut en compte els tràmits formals previstos.
És a dir, si el/la metge/essa que ha realitzat l’ajuda a morir ha lliurat la documentació requerida ( document 1 i 2) o l’ha inclòs a la plataforma PRAM en el termini màxim de cinc dies hàbils després de la mort. En casos on s’hagin produït incidències, que puguin ser d’interès per a proposar millores concretes, s’especificaran aquestes.
A continuació la dupla a qui va correspondre elaborar l’informe favorable previ comprovarà, a partir de l’informe de tancament elaborat per l’oficina PRAM i del document segon, que s’hagi dut a terme la prestació d’acord a la LORE.
Els informes de tancament elaborats per la oficina PRAM restaran a la plataforma PRAM a disposició de la resta de membres de la Comissió.
Amb posterioritat i en les reunions plenàries convocades per verificar la correcta realització de les prestacions, es valoraran les observacions plantejades pels membres de la CGAC.
En cas de dubte, la comissió pot decidir per majoria simple aixecar l’anonimat i acudir a la lectura del primer document.
Si, després de l’aixecament de l’anonimat, la imparcialitat d’algun membre de la comissió de garantia i avaluació es considera afectada, aquest es pot retirar voluntàriament o ser recusat. Així mateix, per efectuar la verificació la comissió pot decidir per majoria simple sol·licitar al/a la metge/essa responsable la informació recollida a la història clínica de la persona que tingui relació amb la realització de la prestació d’ajuda a morir.
En cas de ser necessari per al funcionament de la Comissió (elaboració de possibles propostes de millora, revisió de guies i altres). El/la president/a pot crear grups de treball, integrats per membres titulars i suplents, que tindran les funcions que se’ls encomanin en l’acord de constitució.
Els treballs realitzats pels grups de treball es posaran en coneixement en les reunions ordinàries de la Comissió.
Els acords adoptats pels grups de treball hauran de ser aprovats pel Ple de la Comissió.
Sempre que la Comissió consideri que no reuneix els coneixements i l’experiència necessària per avaluar un expedient determinat, ja sigui per elaborar un informe o per resoldre una reclamació, pot demanar l’assessorament de professionals experts en la matèria concreta.
En qualsevol cas, a l'efecte de sol·licitar un possible assessorament cal tenir present els següents criteris:
- El president de la Comissió haurà d’aprovar la incorporació d’aquest/a professional assessor/a, previ coneixement de tots els membres de la Comissió sempre i quan cap d’ells no s’hi oposi.
- Els i les professionals assessors/es que assisteixin a les reunions de la Comissió no tindran dret a vot.
- Les persones assessores s’hauran de comprometre a respectar la confidencialitat de la informació a què tingui accés. A tal efecte, signaran un document de confidencialitat.
Es faran públiques les opinions, recomanacions i informes de la Comissió i dels seus o grups de treball llevat d’aquelles que el Ple de la Comissió no consideri adients fer-les públiques.
Els membres de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya estan obligats a guardar secret sobre el contingut de les seves deliberacions i a protegir la confidencialitat de les dades personals que, sobre professionals sanitaris, pacients, familiars i persones vinculades, hagin pogut conèixer en la seva condició de membres de la comissió.
Aquestes dades no es poden utilitzar per a cap altra finalitat que no sigui la de millorar la gestió de la prestació d’ajuda a morir.
Tots els membres de la CGAC han de subscriure un compromís de confidencialitat en relació amb la informació a què tenen accés en l'exercici de les funcions que tenen atribuïdes.
Només tindran accés a la historia clínica i a la documentació generada sobre els pacients, el/la President/a, el/la secretari/ària, el/la metge/essa i el/la jurista que hagin d’avaluar el cas. Quan per raó de discrepància calgui l’informe del Ple de la Comissió, es donarà accés a la resta de membres titulars.
- Consulta
La consulta plantejada té per objecte identificar els conflictes d’interès en què poden incórrer els membres de la CGAC (professionals de la salut, treballadores socials, membres de la societat civil i juristes) quan intervenen en el Ple per resoldre reclamacions, quan realitzen la verificació prèvia dels requisits i condicions per accedir a la prestació, o quan realitzen la verificació posterior (art. 10.2 i 18, lletres a i b, LORE).
En concret, es qüestiona si hi ha conflicte d’interès per raó d’haver estat el professionalreferent territorial o institucional que ha conegut el cas i ha estat assessorant a l’equip que farà l’eutanàsia, per raó d’haver format part d’un comitè d’ètica assistencial en què s’ha tractat el cas, o bé perquè el membre de la CGAC n’ha tingut coneixement d’alguna altra manera
També es planteja quines han de ser les conseqüències d’apreciar un conflicte d’interès, és a dir, si el membre afectat s’ha d’abstenir per complet de les seves obligacions i drets (assistència, deliberació i votació) o si, en canvi, podria abstenir-se en part i assistir i deliberar però no votar, o bé només assistir.
- Normativa aplicable
La LORE no defineix el conflicte d’interès i només contempla dues situacions on aquest es pot donar.
Una pot tenir lloc durant la realització de la PRAM. Segons l'article 14, titulat ‘Prestació de l’ajuda per morir per part dels serveis de salut’:
“(...) No poden intervenir en cap dels equips professionals els qui incorrin en un conflicte d’interessos ni els qui resultin beneficiats de la pràctica de l’eutanàsia”.
Una segona situació pot concórrer durant la verificació posterior de la PRAM, en cas que la Comissió hagi decidit aixecar l’anonimat. L’article 18.b) LORE preveu que, en aquest cas, el membre de la Comissió que pugui veure afectada la seva imparcialitat, es retiri voluntàriament o pugui ser recusat[1].
A Catalunya, l’article 10.5 del Decret llei 13/2021, de 22 de juny, pel qual es regula la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya i el Registre de professionals sanitaris objectors de consciència, estableix la conseqüència del conflicte d’interès, però no el defineix ni n’identifica supòsits concrets:
“Les persones membres de la Comissió (...) no poden exercir les seves funcions quan hi concorri conflicte d'interès".
Del precepte es dedueix que el membre de la CGAC afectat no podrà participar de cap manera (assistència, deliberació i votació) en els Plens en què s’hagi de resoldre una reclamació en relació al cas respecte del qual s’hagi plantejat el conflicte d’interès, ni tampoc participar en la seva verificació posterior.
Els casos concrets plantejats a la consulta tenen resposta a les normes de funcionament intern de la CGAC, en concret, en els paràgrafs 2n i 3r de l’article 14.4:
“Correspon a la CGAC dirimir els conflictes d’interès en que puguin incórrer el metge responsable i l’equip assistencial, doncs no podran intervenir en l’ajuda a morir els professionals que incorrin en conflicte d’interès ni els que en resultin beneficiats per la pràctica de l’eutanàsia.
Així també, la CGAC dirimirà sobre els conflictes d’interès o incompatibilitats en que puguin incórrer el metge i/o jurista designats per a la verificació de la concurrència dels requisits i condicions establerts per al correcte exercici del dret a sol·licitar i rebre la prestació d’ajuda per morir. En tot cas, es considerarà que existeix un conflicte d’interès per exercir les funcions com membre de la Comissió si s’ha intervingut en el cas com metge responsable, metge consultor o membre de l’equip.
Els membres de la Comissió han de mantenir sempre la seva objectivitat i imparcialitat en el compliment de les seves funcions sense que el coneixement previ del cas hagi de suposar per a ells un conflicte d’interès. Si fos així, hauran de manifestar-ho obertament al President o a la Comissió Permanent i abstenir-se dels processos deliberatius del cas.
Quan un/a metge/essa o un/a jurista a qui el/la president/a hagi designat l’avaluació d’un cas detectin que alguns dels equips professionals incorren en un conflicte d’interessos, hauran d’indicar aquesta circumstància en el seu informe. Si no hi ha acord entre els dos vocals la resolució final l’emetrà el Ple de la Comissió”.
Per últim, cal tenir en compte també els motius d’abstenció previstos per l’article 23.2 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, que s’aplica de manera supletòria a aquest àmbit d’acord amb l’article 13 del Decret llei 13/2021. Segons l’article 23.2 de la Llei 40/2015:
“2. Són motius d’abstenció els següents:
- Tenir interès personal en l’afer de què es tracti o en un altre la resolució del qual pugui influir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
- Tenir un vincle matrimonial o una situació de fet assimilable, i el parentesc de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o les societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l’assessorament, la representació o el mandat.
- Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l’apartat anterior.
- Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
- Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada directament en l’afer, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc”.
Tots els supòsits esmentats tenen en comú que posen o poden posar en risc la imparcialitat o independència de la persona per exercir les seves funcions, ja sigui perquè el judici de la persona es pugui veure influït decisivament per un interès econòmic (per exemple, l’obtenció d’un benefici successori) o un altre tipus d’interès secundari al que ha de guiar l’exercici de les funcions dels membres de la CGAC. Aquest interès secundari pot consistir a tenir un interès directe professional (per exemple, per raó d’un altre càrrec), o també en un interès emocional quan existeix una implicació excessiva en l’assumpte que sigui determinant en la decisió (per exemple, tenir un vincle familiar o d’amistat íntima amb el pacient).
- Situacions de conflicte d’interès absolut
D’acord amb la normativa citada, hi ha supòsits de conflicte d’interès en què la norma identifica una situació de fet i la vincula a una falta d’imparcialitat de la persona per a exercir les seves funcions.
- Aquests casos, que identifiquem com de conflicte d’interès absolut, comprenen: El supòsit regulat per l’article 14.4, paràgraf 2n, de la normativa interna de la CGAC, és a dir, quan el professional mèdic que és membre de la CGAC és el metge responsable, el metge consultor o membre de l’equip professional que ha intervingut en l’assistència del pacient.
- Els supòsits previstos per l’article 23.2 de la Llei 40/2015 (interès personal en l’assumpte; vincle familiar determinat amb el pacient; amistat íntima o enemistat manifesta amb el pacient; etc.).
Més enllà que en alguns casos el conflicte d’interès podrà ser detectat per l’Oficina PRAM, en tot cas, l’article 14 de la normativa interna de la CGAC imposa sobre el membre que incorre en un conflicte d’interès l’obligació de manifestar-ho al President o a la Comissió Permanent i la conseqüència serà, d’acord amb l’article 10.5 del Decret llei 13/2021, la impossibilitat de participar de cap manera en els Plens relacionats amb el cas respecte del qual s’hagi plantejat el conflicte..
- Situacions de conflicte d’interès que ha de ser valorat pel propi membre de la CGAC
L’article 14.4, paràgraf 3r, de la normativa interna de la Comissió preveu un supòsit addicional de potencial conflicte d’interès que ha de ser valorat pel propi membre de la Comissió i que està vinculat al coneixement previ del cas que en pugui tenir.
Això es podria donar per raó, entre altres situacions, de ser el metge referent o membre del comitè d’ètica assistencial. A diferència dels casos de conflicte d’interès absolut ara la norma deixa en mans del propi professional la valoració sobre si existeix un conflicte d’interès que el pugui portar a no actuar amb objectivitat i imparcialitat en el compliment de les seves funcions. Si és així, el professional ho ha de manifestar al President o a la Comissió Permanent i s’ha d’abstenir. La conseqüència serà, com en els casos anteriors, la impossibilitat de participar de cap manera en els Plens relacionats amb el cas respecte del qual s’hagi plantejat el conflicte d’interès.
En cas de discrepància entre la valoració del membre afectat, que considera que no s’ha d’abstenir, i els altres membres de la Comissió, cal tenir en compte que l’art. 14.4, 2n paràgraf de la normativa interna atribueix a la Comissió la competència per dirimir els potencials conflictes d’interès dels seus membres.
- Gestió de la informació obtinguda pel membre de la CGAC
En últim terme, i com un supòsit diferent al de conflicte d’interès, es planteja com ha de gestionar el membre de la CGAC, dins del Ple, la informació de què disposa sobre el cas tractat al Ple quan ha considerat, d’acord amb l’article 14.4, paràgraf 3r, de la normativa interna de la Comissió, que no s’ha d’abstenir. Al respecte, el propi membre ha de valorar si compartir aquesta informació pot infringir el dret a la intimitat del pacient o, en el seu cas, el secret professional.
[1] Quant a la recusació, vid. article 24 Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.
El sistema informàtic per tramitar tota la informació derivada de cada sol·licitud serà el registre PRAM implementat pel Departament de Salut. El/la president/a i el/la secretari/ària hi tindran accés permanent per gestionar totes les sol·licituds que es produeixen.
Tots els vocals de la Comissió (Titulars i suplents) disposaran d’usuari per accedir a la plataforma PRAM i se’ls activarà quan hagin de verificar la documentació relativa a un cas. Així mateix s’establiran els mecanismes de contacte àgils amb els professionals responsables i consultors per poder agilitzar tots els tràmits.
En allò no previst en aquest reglament, el funcionament de la Comissió s'ha d'ajustar a les regles previstes a la secció 3a del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic del sector públic, i al capítol II del títol I de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. que serà d'aplicació supletòria a aquestes normes de funcionament intern.
També seran d’aplicació supletòria el Decret llei 13/2021, de 22 de juny. I les normes que el desenvolupin.