Contacte
Salut reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient amb una jornada per intercanviar coneixements sobre els reptes dels centres sanitaris
Torna- La trobada, celebrada a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, ha aplegat més d’un centenar de professionals experts i institucions del sector
Salut ha celebrat avui la jornada 'Reptes mediambientals en els centres sanitaris, un espai d'intercanvi de coneixements i bones pràctiques' amb la finalitat d'inspirar accions concretes i eficients per a un futur més verd i saludable. La trobada, celebrada a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, ha aplegat més d’un centenar de professionals experts i institucions del sector.
La secretària general del Departament de Salut, Mercè Salvat, ha remarcat que “la contribució de Catalunya a la lluita global contra el canvi climàtic és una responsabilitat indefugible del Govern, que ho ha prioritzat com un dels eixos principals del Pla de Govern, que implica necessàriament l’acció de tots els departaments de la Generalitat”. I ha afegit que el sector salut és “un àmbit d’acció molt important d’aquestes polítiques per les seves dimensions i característiques. De fet, el Pla de Govern ha guiat l’acció governamental encaminada a garantir un sistema sanitari sostenible i responsable amb el medi ambient promovent iniciatives conjuntes”.
La jornada ha subratllat el compromís de les institucions sanitàries catalanes amb la sostenibilitat i la protecció del medi ambient, abordant la radicació de l’amiant als centres sanitaris, l’impuls de les energies renovables, les actuacions per a fer front a la sequera i la descarbonització.
Pla d’erradicació de l’amiant
La jornada s’ha iniciat amb la presentació del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya (PNEAC) 2023-2032 per part de María del Camino Gómez Domínguez, responsable del Programa per a l’Erradicació de l’Amiant de la Secretaria del Govern del Departament de Presidència.
Des de l’any 2023, Salut està treballant un pla d’identificació de l’amiant. Durant aquest 2024 s’han examinat 495 immobles de les entitats públiques del sistema sanitari català, dels quals un 9% tenen amiant, un 79% n’estan exempts, i un 12% desconeixen si en tenen. Un cop culminada la fase d’identificació al llarg d’aquest any, s’elaborarà un pla d’acció calendaritzat per continuar avançant en la retirada dels edificis públics amb l’horitzó de completar-la el 2028.
Energia renovable i fotovoltaica
Gil Lladó i Morales, director de generació de Energies Renovables Públiques de Catalunya, SAU (l’Energètica), ha exposat els avenços de l’entitat en la instal·lació de plaques fotovoltaiques en diversos hospitals. L’entitat té l’encàrrec d’impulsar la generació d’energia renovable aprofitant el potencial de les instal·lacions, edificacions i infraestructures de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. Salut consumeix aproximadament un 20% del total d’energia (uns 300 TWh) de la Generalitat.
Fins ara l’Energètica ha signat acords per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a edificis del Parc Sanitari Pere Virgili i del Consorci Sanitari de Terrassa, entre els quals 4 centres d’atenció primària, i estan en tràmit 4 més amb la Corporació de Salut del Maresme i la Selva,el Consorci Sanitari Integral, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona i Logaritme. Aquests 6 projectes es troben en diferents estats de preparació i és previst que puguin iniciar-se aquest 2024. L’entitat ha iniciat també contactes preliminars amb 10 entitats públiques més.
Al llarg del 2025 es continuarà amb la implementació de plaques fotovoltaiques en edificis públics del sistema sanitari, amb l’objectiu que totes les cobertes dels edificis de la Generalitat de Catalunya comptin amb plaques solars per al 2030.
Gestió de la sequera
La sequera continua sent un dels principals reptes del país. Salut ha presentat els resultats d'una enquesta elaborada conjuntament amb les entitats proveïdores sobre consums i infraestructures hídriques dels centres per a conèixer els consums i capacitat d’autonomia de cada centre.
L’enquesta ha permès tenir un punt de situació de tots els centres que orientarà accions per millorar el seu grau d’autonomia. A més, s’estan acabant d'identificar mesures d’estalvi d’aigua i altres possibles actuacions en escenaris de contingència amb l’objectiu de compartir-les entre totes les entitats.
Bones experiències en la descarbonització
Per finalitzar, l’Institut Català de la Salut, l’Hospital Moisès Broggi, l’Hospital Universitari de Mollet i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol han presentat experiències destacades en l’àmbit de la descarbonització.
El gerent d’Inversions i Patrimoni del Servei Català de la Salut, Martí Ballart, ha tancat la jornada exposant les diverses línies de treball per a la disminució de la petjada de carboni des del punt de vista de les infraestructures i ha destacat la necessitat d’identificar les emissions de CO2 dels centres hospitalaris i monitoritzar-ne el consum.
Davant el repte que comporta assolir la neutralitat zero en les emissions, Martí ha apuntat també la necessitat de disposar de mesures de suport i finançament específics per orientar les polítiques d’edificació en aquest sentit, i traçar un pla d’accions d’impacte amb les entitats que permeti avançar cap a l’objectiu fixat per la Unió Europea de descarbonitzar tot el parc d’edificacions l’any 2050.
La jornada ha conclòs reafirmant el compromís del sector sanitari públic amb la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.