Set de cada deu usuaris de l'atenció primària de la Regió Sanitària Lleida van ser atesos en cinc dies o menys al 2023

{"name":"2024/02/13/11/34/214ceddf-dd35-41e0-8b30-7480792aa3a3.jpg","author":"Salut","type":"0","location":"0","weight":1384629}

El Pla de millora de l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció sanitària impulsat pel Departament de Salut el març de 2023 ha permès tancar l’any amb importants millores pel que fa a l’accés de la població a l’atenció primària, a les primeres visites hospitalàries sol·licitades des de la primària i des de l’hospital, al termini de la resolució de les proves diagnòstiques i al termini de resolució de les intervencions quirúrgiques. Gràcies a aquest impuls, la Regió Sanitària Lleida va finalitzar l’any amb un fort increment de l’activitat, especialment de les visites a l’atenció primària, les intervencions quirúrgiques i les proves diagnòstiques, que ha anat acompanyat d’un menor temps de resolució i d’una atenció més directa al ciutadà.

Pel que fa a l’accessibilitat a l’atenció primària i comunitària, a la Regió Sanitària Lleida 7 de cada 10 usuaris (68%) han obtingut visita amb el seu professional assignat en 5 dies o menys des del dia que l’han demanat. Quant a l’atenció telefònica als CAP, també 7 de cada 10 persones han rebut resposta telefònica en el primer intent de la trucada (67%) i gairebé 9 de cada 10 en les 12 hores posteriors al primer intent (87%). Així mateix, l’atenció primària i comunitària ha millorat en resolució pel que fa a les proves diagnòstiques i en algunes intervencions, com ara les ecografies abdominals i les infiltracions.

Es preveu que aquestes xifres millorin encara més aquest any amb la posada en marxa de la programació per motius, un sistema que ja s’ha testat com a pla pilot en diversos equips de la regió sanitària i que s’estendrà a la resta en els propers mesos. Aquesta eina permet adequar les necessitats freqüents de motiu de consulta amb el perfil professional que l’hauria d’atendre i la tipologia de visita, millorant així la resolució.

En paral·lel i en línia amb el conjunt de Catalunya, l’any 2023 ha estat el de més activitat quirúrgica a la Regió Sanitària Lleida dels últims 5, amb un 8% més que el 2022 i superant nivells prepandèmia. Així, s’han realitzat 18.299 intervencions quirúrgiques (16.910 al 2022), a la vegada que s’han reduït un 50% les intervencions fora de termini, passant de les 1.186 al desembre de l’any passat, a les 595 al 2023. Totes les cirurgies oncològiques, el 95% de les intervencions amb garantia (cataractes, pròtesis de maluc o pròtesis de genoll) i el 93% de la resta d’intervencions es van fer dintre del termini d’accés garantit.

Quant a les proves diagnòstiques, també s’ha finalitzat l’any amb la xifra més alta des d’abans de la pandèmia, amb 53.972 proves, un 30% més que l’any anterior. Cal destacar la disminució del 81% de les proves que s’han realitzat fora dels terminis establerts, passant de les 6.619 del 2022 a les 1.246.

En l’àmbit de consultes externes, gràcies a l’esforç realitzat s’ha incrementat un 5% l’activitat, arribant a les 76.744 visites al 2023. A més, la recuperació de l’activitat a l’atenció primària ha afavorit també un increment de les entrades en llista d’espera per auna visita al metge especialista. Això vol dir que hi ha hagut un 4% més de pacients que l’any anterior que han estat derivats a l’especialista, ja sigui des de l’atenció primària com des de l’atenció hospitalària. Amb tot això, les visites fora de termini han incrementat un 18%.

En aquest àmbit, la posada en marxa aquest any del nou edifici ambulatori de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova permetrà reordenar espais al centre i prestar un servei més eficient a la ciutadania.

El director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida i gerent de la Regió Sanitària Lleida, Raül Llevot, es mostra satisfet amb aquests resultats “perquè en general hem assolit els compromisos d’accessibilitat que havíem establert des de la regió sanitària en el marc del Pla i, el més important de tot, hem retallat temps d’espera i incrementat activitat a nivells prepandèmia perquè la ciutadania pugui accedir al seu professional, a fer-se una prova o a operar-se.”

I no ha estat fàcil, segons Llevot, ja que “assolir aquests resultats ha suposat un gran esforç per part dels professionals de tots els centres de la regió sanitària, que han treballat molt per poder dur a terme en molt poc temps tota l’activitat que els hem demanat. Gràcies a tots ells hem aconseguit millora sense precedents d’equitat d’accés al territori.”