Contacte
Una jornada a l'Hospital Germans Trias comparteix coneixements i bones pràctiques d'hospitalització en salut mental
Torna
La sala d’actes de l’Hospital Germans Trias ha acollit aquest matí una jornada que posa de manifest el compromís de la Generalitat de Catalunya per millorar un dels aspectes vitals de la societat actual: la salut mental, en especial la d’aquelles persones que estan hospitalitzades per trastorns d’aquest tipus.
En concret, la sessió —organitzada pel Departament de la Presidència i pel Departament de Salut— ha servit perquè prop de 300 assistents hagin compartit coneixements i exemples de bones pràctiques d’hospitalització en salut mental. Totes elles reconegudes per l’anomenat ‘QualityRights’, l’instrument de qualitat i drets de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) dissenyat per avaluar i millorar la qualitat i els drets humans en els establiments i serveis de salut mental i de suport social.
De fet, la taula inaugural de la jornada ha comptat, entre d’altres, amb la participació de Dévora Kestel, directora de Salut Mental de l'OMS, qui ha reiterat la necessitat de dotar de major importància a la salut mental, d’intervenir per prevenir situacions que la posin en risc, i treballar amb tres objectius fonamentals: millorar els serveis de salut mental en l'àmbit comunitari, vincular-los al sector salut i també tenir-los presents des d’altres àmbits, com l’educatiu, el laboral o el judicial.
Per la seva part, la directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Magda Casamitjana, s’ha adreçat als professionals per seguir comptant amb el seu “compromís, empenta, empatia i decisió per esdevenir el motor del canvi” que cal en l’abordatge d’aquesta qüestió de la salut, que implica pràctiques que “garanteixin els drets i preservin la dignitat de les persones ateses”.
Per la seva banda, la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, ha celebrat l’impuls de bones pràctiques, algunes pioneres, que situen al centre els drets de les persones. “La salut mental és una prioritat, i a banda de reforçar recursos volem revisar i transformar la manera de fer, perquè ho diuen els experts, les famílies i els afectats”.
Finalment, Joan Vegué, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, ha destacat que la jornada “inaugura una manera diferent de fer les coses”, no només fent efectiu el model comunitari, amb una atenció més pròxima i proactiva, sinó també desplegant iniciatives amb presència de molts agents de suport, per assolir el repte que les persones afectades deixin de viure en un hospital psiquiàtric i puguin fer-ho de forma normalitzada en el seu entorn habitual.
Drets humans, experts internacionals i exemples de bones pràctiques
La primera taula de debat i reflexió de la jornada ha abordat els drets humans i la gestió del risc en el pacient psiquiàtric hospitalitzat, des de quatre perspectives: la legal, l’ètica, la de l’usuari i la del professional.
Seguidament, s’han presentat diferents experiències internacionals sobre programes d’hospitalització de portes obertes i gestió de riscos, a càrrec d’experts com el psiquiatre Thomas Emmenegger i el profesor Alan Simpson, qui ha explicat el model Safewads: d’origen britànic, es tracta d’un model basat en un conjunt d’eines per la prevenció i la gestió del conflicte i persegueix modificar els factors que modulen la relació entre el personal terapèutic i els pacients tot millorant-les i promovent un entorn més tranquil, comfortable i segur.
La jornada s’ha conclòs, però, amb un altre plat fort: l’explicació d’algunes bones pràctiques en hospitalització psiquiàtrica que protagonitzen diferents centres d’arreu de Catalunya. Per exemple, l’ús de l’habitació de confort —a la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre—, o com prevenir i evitar hospitalitzacions sostenint a la comunitat persones amb un trastorn mental sever —a l’IAS Girona—.
L’hospitalització de ‘portes obertes’ de Germans Trias dona fruits
Com a amfitrió de la jornada, el Germans Trias també ha explicat el seu model d’hospitalització de ‘portes obertes’ i els resultats assolits fins ara. Aquest centre situat al campus Can Ruti de Badalona va posar en marxa, la tardor del 2021, la primera unitat de psiquiatria d’aquest tipus d’un hospital de tercer nivell de Catalunya.
Aquest model d’hospitalització va ser pioner a Catalunya i representa, d’una banda, una millora de la qualitat assistencial, ja que ajuda a millorar la funcionalitat, la condició física i la satisfacció de pacients i familiars durant el procés de l'hospitalització. D’una altra banda, també suposa una millora des del punt de vista ètic, perquè es basa en el respecte als drets i preferències de les persones, redueix la seva estigmatització, igualant el tracte al de la resta de pacients de l’hospital.
La seva posada en marxa es fonamenta en experiències de diferents països del nostre entorn com Anglaterra, Australià, Suïssa i Alemanya, que demostren que les noves formes d’hospitalització redueixen el nombre de conflictes, de conductes autolesives i de mesures restrictives tals com l’aïllament, la contenció mecànica i farmacològica, així com la medicació forçada. Així, implementar mesures per igualar el tracte dels pacients de salut mental als de la resta de l’hospital és una mesura que afavoreix la reducció d’un estigma i s’ha demostrat que té un impacte tant assistencial com social.
Badalona, 31 de maig de 2023