Joan-Carles Mèlich
No hi ha dubte que la compassió no ha estat ben considerada en l’ètica. Per diverses raons que no entraré a considerar, la compassió és una paraula que, per a molts, fa mal; és una paraula que molesta, que incomoda i que cal rebutjar; és una paraula que qualsevol ètica hauria de deixar de banda, que hauria d’oblidar i de censurar. És evident que jo no comparteixo aquesta visió de la compassió, ans al contrari. Considero que la compassió és la base de l’ètica, és a dir, que tota ètica, pel fet de ser-ho, és compassiva. En resum: o bé l’ètica és una ètica de la compassió o, simplement, no és ètica.
Per explicar el sentit d’una ètica de la compassió començaré fent dues coses. En primer lloc, parlaré de la concepció antropològica que prenc com a punt de partida i, en segon lloc, de la diferència entre ètica i moral. Sense aquestes dues consideracions prèvies és impossible entendre la importància de la compassió en ètica.