Glossari de drogodependències. Canal Salut

Abstemi

Persona que mai ha consumit alcohol ni en consumeix actualment. Segons els estudis sobre els hàbits de consum, es consideren abstemis les persones que no han consumit alcohol en els darrers 12 mesos.

Abstinència condicionada

Síndrome que es dona quan una persona dependent nota símptomes d’abstinència en exposar-se a estímuls (situacions, llocs, olors, persones, etc.) que associava anteriorment a consumir alcohol o drogues. Hi ha dues explicacions:

Els estímuls que abans es vinculaven amb l’abstinència real acaben provocant-la.
El cos aprèn a compensar els efectes de la droga (tolerància aguda) i, si hi ha estímuls de consum però no la droga, apareixen símptomes d’abstinència.

Abús de drogues

Patró de consum d’una o més substàncies psicoactives que provoca conseqüències adverses i repetides, com:

Incomplir obligacions importants (a casa, a l’escola, a la feina, etc.)
Tenir problemes interpersonals, socials o legals (discussions amb la parella, violència física, etc.)
Posar en perill la integritat física pròpia o la d’altres (com conduir sota els efectes de l’alcohol).

A diferència de la dependència, l’abús no implica tolerància, consum compulsiu ni abstinència.

Acetaldehid

Substància tòxica principal que es forma quan el cos descompon l’etanol (alcohol). Intervé en la reacció de rubor facial (flush) i en determinades seqüeles físiques.

Actuació preventiva

Activitat d’un pla o d’un programa de prevenció que s’adreça a un grup concret de població per promoure canvis en el seu estil de vida, com prevenir o retardar l’inici del consum de drogues, reduir l’ús substàncies psicoactives, reduir la probabilitat que es presentin problemes relacionats amb les drogues en el futur, o prevenir o minimitzar els problemes sociosanitaris relacionats amb el consum.

Addicció a substàncies psicoactives

Ús repetit d’una o diverses drogues que comporta l’aparició d’una intoxicació periòdica o crònica, el desenvolupament de tolerància, i el consum compulsiu, que deriva en l’abstinència i en la cerca compulsiva per obtenir la substància.

Administració, via d’

Forma en què s’introdueix una substància a l’organisme. Hi ha diferents vies d’administració: via oral, injecció intravenosa (IV), subcutània o intramuscular, inhalació, fumada, o per absorció de la pell o la superfície de les mucoses (genives, recte o genitals).

Agent ametístic

Substància que es pren amb l’objectiu de revertir o mitigar els efectes intoxicants de l’alcohol. Pot actuar inhibint els efectes de l’alcohol en el sistema nerviós central o accelerant el metabolisme hepàtic de l’alcohol.

Agonista

Fàrmac que provoca una resposta biològica en el receptor amb el qual entra en contacte. Els fàrmacs poden ser agonistes directes o indirectes, segons si s’uneixen directament al receptor i l’activen (agonistes directes) o si utilitzen la terminació nerviosa per augmentar la quantitat de neurotransmissors en l’espai sinàptic (agonistes indirectes).

Agonista parcial

Agonista que no arriba a produir l’efecte màxim d’estimulació del receptor, independentment de la quantitat de substància que s’administri.

Alcohol

En el context de les drogues fa referència a l’etanol, principal component psicoactiu de les begudes alcohòliques. Per extensió, el terme “alcohol” també s’utilitza per referir-se a les begudes alcohòliques. A Espanya, es consideren begudes alcohòliques totes les que tenen 1,2 graus d’alcohol o més.

Alcoholèmia, taxa d’

Concentració d’alcohol (etanol) a la sang. Normalment, es calcula realitzant un prova d’aire expirat o una anàlisi d’orina.

Alcoholisme

Consum crònic i continuat o periòdic d’alcohol que es caracteritza per una manca de control sobre la beguda, episodis freqüents d’intoxicació i obsessió per l’alcohol i per consumir-ne.

Al·lucinogen

Substància química que altera la percepció, els pensaments i causa sensacions similars a les que provoca les psicosis funcionals, però que no produeixen una alteració de la memòria i l’orientació. Són al·lucinògens la lisergida (dietilamida de l’àcid lisèrgic, LSD), la dimetiltriptamina (DMT), la psilocibina, la mescalina, la tenamfetamina (3-4 metilenedioxianfetamina, MDA), la 3-4 metilenedioximetanfetamina (MDMA o èxtasi) i la fenciclidina (PCP).

Amfetamina

En el llenguatge popular, les amfetamines s’anomenen “amfetes” o “speed”. Tipus d’amina simpaticomimètica amb una forta activitat estimulant sobre el sistema nerviós central. En aquest grup es troben l’amfetamina, la dexamfetamina i la metamfetamina. Des del punt de vista farmacològic, destaquen el metilfenidat, la fenmetrazina i l’amfepramona (dietilpropió).

Amnèsia

Incapacitat parcial o total de recuperar o de retenir informació, és a dir, no poder recordar experiències passades o adquirir informació sobre experiències noves. L’amnèsia anterògrada és l’amnèsia que afecta la memòria recent, i es caracteritza per no poder formar records nous a partir del moment en què s’ha manifestat. L’amnèsia d’evocació és l’amnèsia caracteritzada per no poder recuperar informació sobre fets més o menys remots o sobre coneixements adquirits abans que es manifestés.

Analgèsic

Substància que mitiga el dolor i que pot tenir o no propietats psicoactives.

Anàlisi del cost-benefici

Mètode d’avaluació econòmica que consisteix a vincular els costos monetaris d’una intervenció amb les seves conseqüències o efectes expressats, també, en unitats monetàries. Alguns aspectes de les intervencions, com el dolor, són difícils d’avaluar en unitats monetàries.

Anàlisi del cost-eficàcia

Mètode d’avaluació econòmica que consisteix a vincular els costos monetaris d’una intervenció amb les seves conseqüències expressades en unitats no monetàries (anys de vida guanyats, casos evitats, i altres).

Anàlisi del cost-utilitat

Mètode d’avaluació econòmica que permet relacionar els costos monetaris d’una decisió sanitària i l’eficàcia dels resultats ajustats per la qualitat de vida o d’altres indicadors. En les anàlisis cost-utilitat hi intervenen diversos criteris d’eficàcia no monetària.

Ansiolític

Psicofàrmac que actua contra l’ansietat i que s’utilitza àmpliament per alleugerir la tensió emocional.

Antidepressiu

Medicament del grup d’agents psicoactius que s’usa per tractar els trastorns de la depressió. Hi ha tres tipus d’antidepressius: els tricíclics (inhibidors de la recaptació de noradrenalina), els agonistes dels receptors de la serotonina i els inhibidors de la monoaminoxidasa.

Antiepilèptic

Grup terapèutic de medicaments que es prescriuen per tractar els trastorns epilèptics. Sovint es prescriuen tractar les crisis d’abstinència de l’alcohol, encara que no existeix una evidència de la seva eficàcia en la profilaxi primària o secundària.

Antihistamínic

Grup terapèutic de medicaments que s’utilitzen per tractar les malalties al·lèrgiques i, ocasionalment, a causa dels seus efectes sedants, per alleujar l’ansietat i induir el son. Aquests medicaments s’utilitzen ocasionalment amb finalitats no mèdiques, especialment per part dels adolescents, i poden causar sedació i desinhibició. Pot aparèixer un grau moderat de tolerància, però no hi ha síndrome de dependència ni d’abstinència. El mal ús dels antihistamínics es recull en la categoria F55 de la CIM-10 (ICD-10): “Abús de substàncies que no produeixen dependència”.

Assertivitat

Habilitat o conjunt d’habilitats personals necessàries per expressar els sentiments i les opinions propis, en el moment oportú i de la manera adequada, sense negar ni menysprear els drets de les altres persones. L’assertivitat pot entrenar-se i és un element important en els programes de prevenció, per ajudar els adolescents a afrontar les pressions de l’entorn a consumir drogues.

Autoeficàcia

Creença personal en la capacitat pròpia per realitzar una acció i assolir un objectiu, que pot estar fortament arrelada o no. Contribueixen a la formació de l’autoeficàcia certs factors psicosocials, com experiències particulars i personals i tot allò que se n’ha après. L’autoeficàcia pot ser una creença general (capacitats percebudes en la vida, en general), o específica (capacitat per fer una dieta, per deixar de fumar, per posar-se un mateix una injecció, i altres). Té un rol important en el fracàs o l’èxit de programes que tenen com a finalitat canviar el comportament pel que fa a la salut, com per exemple, aprimar-se.

Avaluació

Procés sistemàtic i científic de mesura que implica planificar, recollir, processar i analitzar dades d’una intervenció. Permeten estimar, de forma objectiva, la capacitat d’una actuació, un programa, un pla o una estratègia preventius per assolir-ne la finalitat. En general, i segons el mètode d’avaluació adoptat, permeten estimar l’eficàcia, l’efectivitat, l’eficiència i l’impacte assolit en relació amb els objectius marcats inicialment. Es tracta d’un procediment que ha de considerar-se des de l’inici de la planificació de qualsevol actuació preventiva, com a part indispensable. Pot plantejar-se a curt termini (immediatament després d’acabar la intervenció); a mitjà termini (després de 12-18 mesos de finalitzar la intervenció); o a llarg termini (24 mesos o més després de finalitzar la intervenció).

Avaluació d’experts (peer review)

Procés de revisió d’estudis enviats per ser publicats en revistes científiques o resums per presentar en congressos científics. En aquest mètode de revisió, dos o més professionals experts en el camp de l’estudi valoren la qualitat científica i el mètode emprat en la investigació presentada. La valoració final depèn de més d’una valoració.

Avaluació de necessitats

Procés que defineix el nombre d’individus d’una població que es podrien beneficiar d’un tractament en particular per grup d’edat (per exemple, reemplaçar una articulació). La informació pot provenir d’estudis locals específics per al problema o d’enquestes epidemiològiques per a la població en general, o d’una altra localitat, la qual cosa facilita estimar la magnitud del problema i identificar mancances. En l’àmbit individual, implica recollir dades de la persona, la seva família i professionals sanitaris per decidir els serveis necessaris per a la vida quotidiana a domicili o en un centre.

Ayahuasca

Conjunt de drogues enteogèniques elaborades mitjançant la decocció de la liana Banisteriopsis caapi, principalment. També es pot trobar barrejada amb la Diplopterys cabrerana o la Mimosa hostilis, que poden aportar la molècula dimetiltriptamina (DMT). La composició varia molt segons la preparació, però és una droga farmacològicament complexa i de toxicitat escassa que s’utilitza per a rituals religiosos i en la medicina tradicional dels pobles natius amazònics.

Benzodiazepina: Fàrmac sedant/hipnòtic, relaxant muscular i antiepilèptic que potencia l’acció de l’àcid gamma-aminobutíric (GABA), un inhibidor de la neurotransmissió. Hi ha quatre tipus de benzodiazepines: d’acció curta i amb un efecte ràpid (halazepam i triazolam), d’efecte intermedi (alprazolam, flunitrazepam, nitrazepam, lorazepam i temazepam), d’acció lenta (oxazepam) i d’acció llarga (diazepam, clorazepat, clordiazepòxid, flurazepam i prazepam).
Bolets al·lucinògens: Conjunt de bolets que contenen substàncies al·lucinògenes. Els principis actius solen ser la psilocibina o la psilocina.

Cafeïna: Xantina amb propietats estimulants lleus del sistema nerviós central, vasodilatadores i diürètiques. Es troba en el cafè, la xocolata, la cola, el te i altres refrescs. El consum excessiu (més de 500 mg al dia) pot provocar cafeïnisme, amb símptomes com la inquietud, insomni, rubor facial, contraccions musculars, taquicàrdia, trastorns digestius, pensament i parla accelerats o inconnexos.
Cànnabis: Preparats psicoactius de la planta de la marihuana (cànem), Cannabis sativa . Aquests preparats poden ser fulles de marihuana, bhang, ganja o haixix (derivat de la resina dels tricomes florals de la planta) i oli d’haixix. El cànnabis conté almenys 60 cannabinoides, alguns dels quals tenen activitat biològica. El component més actiu és el Δ9-tetrahidrocannabinol (THC), que pot detectar-se en l’orina juntament amb els seus metabòlits diverses setmanes després del consum de cànnabis (habitualment fumat).
Cat: Fulles i brots d’una planta d’origen africà, Catha edulis, que es masteguen o es beuen en infusió. És un estimulant amb efectes similars als de les amfetamines. El consum massiu pot originar dependència i problemes físics i mentals similars als produïts per altres estimulants.
Cirrosi alcohòlica: Forma greu d’hepatopatia alcohòlica que destrossa i deforma permanent l’estructura del fetge a causa de la formació de teixit fibrós i nòduls regeneratius. Normalment, es diagnostica clínicament en persones d’entre 40 i 60 anys, després d’almenys 10 anys amb un consum de risc. Pot causar ascites, edema mal·leolar, icterícia, hematomes, hemorràgia digestiva per varius esofàgiques i sensació de confusió deguda a l’encefalopatia hepàtica. El càncer de fetge és una complicació tardana que es dona en el 15 % dels casos.
Cocaïna: Alcaloide que s’obté de les fulles de la coca o que se sintetitza a partir de l’ecgonina o els seus derivats. És un estimulant potent del sistema nerviós central que s’utilitza amb finalitats no mèdiques per produir eufòria o insomni; el seu consum repetit en provoca la dependència. La cocaïna, o coca, s’acostuma a comercialitzar sota l’aparença de flocs blancs, translúcids, cristal·lins o en pols, sovint adulterada amb diferents sucres o anestèsics locals.
Codependent: Familiar, amic íntim o parella d’una persona dependent de l’alcohol o altres drogues. Les actituds de la persona codependent solen perpetuar la dependència de la persona addicta, i retarden el seu procés de recuperació.
Conducció sota els efectes de l’alcohol: Acció penal de conduir un vehicle amb un nivell d’alcoholèmia superior al permès per la llei. Inclou la conducció sota els efectes de l’alcohol i conduir en estat d’intoxicació. Actualment, la llei s’aplica també a la conducció sota els efectes de les drogues i prohibeix conduir amb qualsevol nivell de determinades drogues en sang.
Comorbiditat: Malaltia o conjunt de malalties que coexisteixen en una mateixa persona que s’està estudiant o amb la qual s’està fent una intervenció a causa d’un altre problema de salut. Sinònim: morbiditat conjunta.
Comunitat terapèutica: Servei residencial que acull, controla i proporciona una vida comunitària a les persones amb dependència de l’alcohol i altres drogodependents per facilitar la integració social durant la rehabilitació.
Consum (d’alcohol o drogues): Autoadministració d’una substància psicoactiva.
Consum controlat d’alcohol: Consum que evita la intoxicació. S’utilitza per referir-se a una persona que ha tingut problemes amb l’alcohol i que intenta mantenir-ne un ús controlat.
Consum de risc d’alcohol: Ingesta mitjana habitual d’entre 20 i 40 g d’alcohol diaris en el cas de les dones, i d’entre 40 i 60 g diaris en el cas dels homes. Aquest consum sol causar problemes si els hàbits persisteixen.
Consum perjudicial d’alcohol: Ingesta mitjana habitual que supera els 40 g d’alcohol en el cas de les dones, i els 60 g diaris en el cas dels homes. És un patró de consum que perjudica la salut física (cirrosi hepàtica) i la salut mental (depressió derivada del consum d’alcohol) de la persona.
Consum problemàtic d’alcohol: Consum que deriva en problemes individuals o col·lectius, de salut o socials. A vegades s’assimila a un estadi precoç de la dependència de l’alcohol, mentre que altres autors consideren que és el consum perjudicial d’alcohol sense dependre’n. Per aquesta ambigüitat, no és recomanable utilitzar aquest terme ni el de bevedor problemàtic, que haurien de substituir-se per conceptes admesos en els manuals de classificació internacional, com problemes relacionats amb l’alcohol.
Convenis internacionals sobre drogues: Tractats internacionals encarregats del control de la producció i de la distribució de substàncies psicoactives. Actualment, el primer tractat que va abordar el tema de les substàncies controlades va ser el Conveni de la Haia de 1912. Les seves disposicions i les d’altres convenis posteriors es van consolidar en el Conveni únic sobre estupefaents (1961, modificat pel Protocol de 1972). Més endavant, es van afegir el Conveni de 1971 sobre substàncies psicotròpiques i el Conveni de 1988 contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques.

Deler (craving): Desig molt intens de consumir una substància psicoactiva o d’experimentar els efectes derivats de la intoxicació. S’utilitza de forma popular per referir-se al mecanisme que es deriva de la reducció de la capacitat de control.
Deliri (delírium): Síndrome cerebral orgànica aguda que es caracteritza per trastorns col·laterals de la consciència, l’atenció, la percepció, l’orientació, el pensament, la memòria, el comportament psicomotor, l’emoció i el cicle son-vigília. Pot durar des d’unes hores fins a diverses setmanes, i pot tenir molta o poca intensitat.
Delírium trèmens: Síndrome d’abstinència acompanyada de deliri en les persones dependents de l’alcohol i que es caracteritza per confusió, desorientació, idees paranoides, deliris, il·lusions, al·lucinacions (sovint de tipus visual o tàctil i, amb menys freqüència, auditives, olfactives o vestibulars), inquietud, distracció, tremolor, suor, taquicàrdia i hipertensió. Acostuma a començar 48 hores o més després de la interrupció o la reducció del consum d’alcohol, encara que de vegades pot arribar a trigar fins a una setmana. No s’ha de confondre amb l’al·lucinosi alcohòlica, que no sempre es tracta d’un fenomen d’abstinència.
Dependència: Grup de símptomes cognitius, fisiològics i del comportament que indiquen que una persona no controla el consum de la substància psicoactiva i que continua consumint-la malgrat les conseqüències adverses. Cada droga té els seus símptomes característics de dependència. La dependència psicològica o psíquica s’aplica quan no controles el consum de la substància (vegeu: deler o craving), mentre que la dependència fisiològica o física s’aplica quan toleres la substància o tens símptomes d’abstinència (vegeu: ;neuroadaptació).
Dependència creuada: Terme farmacològic que s’utilitza per indicar la capacitat que té una substància (o un grup de substàncies) per suprimir les manifestacions de l’abstinència d’una altra substància o d’un altre grup de substàncies, mantenint l’estat de dependència física. Una de les conseqüències del fenomen de la dependència creuada és que hi ha més probabilitats que aparegui dependència d’una substància si la persona ja és dependent d’una altra substància relacionada. Per exemple, és més fàcil que aparegui dependència d’una benzodiazepina en persones que ja són dependents d’un altre medicament d’aquest tipus o d’altres substàncies amb efectes sedants, com l’alcohol o els barbitúrics.
Desinhibició: Estat d’alliberació de les inhibicions internes que influeixen sobre la conducta d’una persona. El consum de substàncies com l’alcohol o l’èxtasi poden provocar aquest efecte en l’estat d’ànim, caracteritzat per un augment de la sociabilitat i l’empatia o la capacitat per connectar amb els altres. En neurofisiologia i en neurofarmacologia també es fa servir aquest terme per designar la supressió d’una influència inhibidora sobre una neurona o un circuit, en contraposició amb l’estimulació directa de la neurona o el circuit. Per exemple, els opiacis deprimeixen l’activitat de les neurones dopaminèrgiques, que normalment actuen com a inhibidores tòniques sobre la secreció de la prolactina per part de les cèl·lules de la hipòfisi. Per tant, els opiacis desinhibeixen la secreció de la prolactina i, de forma indirecta, provoquen un augment de la concentració sèrica de la prolactina.
Desintoxicació: Procés mitjançant el qual una persona deixa de patir gradualment els efectes d’una substància psicoactiva. Els procediments de desintoxicació poden implicar l’administració de medicaments. El medicament administrat acostuma a ser un fàrmac que té tolerància creuada i dependència creuada amb la substància consumida pel pacient. Es calcula la dosi per alleujar la síndrome d’abstinència sense induir intoxicació i es retira gradualment a mesura que el pacient es recupera.
Despenalització: Revocació (retirada) de lleis o normes que defineixen un comportament, un producte o un estat relacionat amb les drogues il·legals com a delictiu. Pot aplicar-se a una reducció de la gravetat d’un delicte o de les penes que comporta; per exemple, la rebaixa de la sanció per posseir marihuana, que passa de ser un delicte castigat amb la detenció i penes de presó a una infracció castigada amb una amonestació o una multa. En aquest sentit, es diferencia la despenalització de la legalització, que és la revocació completa de qualsevol definició com a delicte, acompanyada sovint per un esforç del govern per controlar el mercat del producte o per influir sobre aquest o sobre el comportament afectat.
Diacetilmorfina, diamorfina: Noms genèrics alternatius de l’heroïna.
Diagnòstic dual: Terme general que fa referència a la comorbiditat o la coexistència d’un trastorn a causa del consum de substàncies psicoactives i d’un altre trastorn psiquiàtric en la mateixa persona.
Diazepam: Benzodiazepina d’ús habitual.
Dissolvents: Vegeu: substàncies volàtils.
Disulfiram (Antabus): Prototip dels medicaments sensibilitzants a l’efecte de l’alcohol, que es prescriu per ajudar a mantenir l’abstinència de l’alcohol. El disulfiram inhibeix l’activitat de l’aldehid-deshidrogenasa i, en presència de l’alcohol, provoca l’acumulació d’acetaldehid, i causa una reacció de rubor facial acompanyat de nàusees, marejos i palpitacions.
Dotze passos, Grup basat en els: Grup d’ajuda mútua organitzat entorn del Programa dels dotze passos d’Alcohòlics Anònims (AA). El programa es basa en el següent: admetre sentir-se impotent davant de l’alcohol i no poder governar la vida pròpia per aquest motiu; posar la vida pròpia en mans d’un “poder superior”; fer un inventari moral i reparar els danys causats en el passat, i ajudar altres alcohòlics. Els alcohòlics en recuperació que segueixen el programa no han de tornar a beure mai més, encara que aquest objectiu es va aconseguint dia a dia. Alcohòlics Anònims s’organitza a partir de “dotze tradicions” que imposen l’anonimat, una postura apolítica i una estructura organitzativa sense jerarquies.
Droga: En el camp de la medicina és qualsevol substància amb potencial per prevenir o curar una malaltia o augmentar la salut física o mental. Farmacològicament, és qualsevol substància química capaç de modificar els processos fisiològics i bioquímics dels teixits o els organismes. Col·loquialment, aquest terme es refereix a les substàncies psicoactives il·legals. Les teories professionals intenten demostrar que la cafeïna, el tabac, l’alcohol i altres substàncies utilitzades amb finalitats no mèdiques també són drogues, ja que es prenen pels efectes psicoactius.
Droga depressora: Substància que suprimeix, inhibeix o redueix alguns aspectes de l’activitat del sistema nerviós central (SNC). Els principals grups de depressors del SNC són els sedants/hipnòtics, els opiacis i els neurolèptics. Alguns exemples de depressors són l’alcohol, els barbitúrics, els anestèsics, les benzodiazepines, els opiacis i els seus anàlegs sintètics. En aquest grup també s’acostuma a incloure els anticonvulsius, a causa de la seva acció inhibidora de l’activitat neuronal anòmala.
Droga de disseny: Derivat amfetamínic fabricat per mètodes químics o obtingut a través de precursors que poden ser medicaments. No sol tractar-se de drogues noves o originals ni de drogues elaborades “a la carta”, sinó de drogues conegudes que en un moment determinat es troben en el mercat per satisfer noves demandes o substituir psicofàrmacs controlats. Per aquest motiu, el concepte “drogues de disseny” no és precís ni adequat; la denominació més correcta és “droga sintètica”. Tenen una acció farmacològica, combinen efectes estimulants amb alteracions de les percepcions. Aquests efectes es produeixen en funció del tipus de substància, la dosi i la sensibilitat individual. La droga de disseny més coneguda és l’MDMA.
Droga estimulant: Qualsevol substància que activa, potencia o incrementa l’activitat neuronal. Les amfetamines, la cocaïna, la cafeïna i altres xantines, la nicotina i els anorexígens sintètics com la fenmetrazina o el metilfenidat són considerades drogues estimulants. Hi ha altres medicaments que tenen accions estimulants i que, malgrat que no en causen l’efecte principal, poden manifestar-se quan es consumeixen en dosis altes o de forma perllongada (antidepressius, els anticolinèrgics i certs opiacis). Sovint, l’ús inadequat crònic provoca canvis de la personalitat i de la conducta, com impulsivitat, agressivitat, irritabilitat i desconfiança. Quan deixen de prendre’s després d’un consum prolongat o massiu, pot aparèixer una síndrome d’abstinència.
Droga il·legal: Substància psicoactiva que està prohibit produir-se, vendre’s o consumir-se. El terme més exacte “mercat de drogues il·legals” fa referència a la producció, la distribució i la venda de qualsevol droga o medicament fora dels canals legalment permesos.
Droga legal: Droga legalment disponible mitjançant prescripció mèdica o, ocasionalment, també sense ella, en una determinada jurisdicció.

Efectivitat: Grau en el qual una determinada intervenció, procediment o servei, que es desenvolupa en condicions habituals (reals), assoleix els resultats que pretén assolir.
Eficàcia: Grau en el qual una determinada intervenció, procediment o servei, que es desenvolupa en condicions ideals (o de laboratori), assoleix els resultats que pretén assolir. L’avaluació de l’eficàcia és, doncs, el resultat d’un assaig aleatori controlat.
Epidemiologia: Ciència que permet investigar aspectes sociosanitaris de gran rellevància, com l’ocurrència i la distribució d’estats o esdeveniments que estan relacionats amb la salut i els factors amb els quals s’associen, o que els determinen, en poblacions definides. Ha estat la base del desenvolupament de la salut pública, i és una ciència indispensable per la prevenció.
Episodi de consum intensiu d’alcohol: Ingesta d’un mínim de 60 g d’alcohol en una sola ocasió. Habitualment es fa servir el terme “binge drinking”.
Esteroides: Hormones naturals o sintètiques constituïdes per lípids complexos que es basen en la molècula del colesterol, que afecten els processos químics de l’organisme, el creixement i les funcions sexuals i fisiològiques. En l’àmbit del consum de drogues, els esteroides anabolitzants preocupen perquè alguns esportistes els utilitzen de forma indeguda per augmentar la força i el rendiment.
Estil de vida: Manera de viure basada en com interaccionen les condicions de vida i les formes individuals de comportament, determinades pels factors socioculturals i les característiques personals. Se sol considerar dins del context de les experiències individuals i col·lectives i de les condicions de vida.
Estudi prospectiu: Estudi que implica recollir dades sobre esdeveniments futurs en un grup de persones exposades a un factor particular per estudiar els efectes sobre la salut que els poden aparèixer.
Estudi retrospectiu: Estudi que intenta establir una connexió possible entre un fenomen de salut (malaltia o altres) actual i els esdeveniments (factors de risc) que s’han produït en el passat.
Èxtasi: Substància psicoactiva derivada de les amfetamines (3-4 metilendioximetanfetamina) i sintetitzada en laboratoris. Exerceix una acció estimulant sobre el sistema nerviós central, tot i que també té alguns efectes sobre la percepció.
Evidència: Informació que s’obté de l’anàlisi sistemàtica i exhaustiva de dades procedents de la recerca bàsica, clínica i epidemiològica.

Factors de protecció

Característiques individuals, ambientals o socials que redueixen la probabilitat que una persona s’impliqui en el consum de drogues o que aquest consum arribi a causar problemes importants, a ella o a altres persones. Hi ha factors de protecció:

individuals (tenir habilitats socials, capacitat d’adaptació, estabilitat emocional, capacitat de resolució de problemes, autoimatge positiva, i altres);
familiars (existència de vincles afectius positius, suport familiar, una gestió parental clara, bona relació família-escola, i altres);
escolars (vincles afectius positius amb el professorat, suport per part de l’escola, regles de conducta clares, participació de l’alumnat en les tasques i decisions escolars, i altres), i
de l’entorn proper (implicació del grup d’iguals en tasques prosocials, existència de vincles afectius positius amb instàncies socialitzadores com associacions no governamentals, i altres).

Factors de risc

Característiques de caràcter individual, familiar, ambiental o social que incrementen la probabilitat que una persona s’impliqui en el consum de drogues o que aquest consum arribi a causar problemes importants, de caràcter:

conductual (conductes desadaptatives, problemes relacionals),
sanitari (morbiditat o mortalitat evitables) o
social (violència, aldarulls).

Hi ha:

factors de risc individuals (l’inici precoç del consum d’alguna droga, cerca de noves sensacions, impulsivitat, necessitat d’acceptació en el grup d’iguals);
factors de risc familiars (baixa cohesió familiar, conflictes parentals);
factors de risc escolars (l’absentisme, el fracàs escolar);
factors de risc de l’entorn proper (implicació del grup d’iguals en tasques prosocials), i
factors de risc de l’entorn social general (l’elevada disponibilitat i accessibilitat a les drogues, el consumisme, les actituds discriminatòries envers poblacions en situació de vulnerabilitat social).

Factors de risc i grup d’iguals

Relació entre l’inici del consum de drogues i el grup d’iguals. No totes les persones són igualment influenciables per la pressió, real o percebuda, del grup i hi ha relacions d’influència recíproca entre l’individu i el grup, és a dir, les persones tenen tendència a relacionar-se amb grups que els són afins.

Fenciclidina (PCP)

Substància psicoactiva amb efectes depressors del sistema nerviós central, estimulants, analgèsics i al·lucinògens. També rep el nom de “pols d’àngel”, “herba dolent”a o “píndola de la pau”. Com a droga il·legal, la PCP pot consumir-se per via oral, intravenosa o per inhalació, però normalment es fuma. S’han observat episodis de deliri, trastorn delirant i trastorn de l’estat d’ànim.

Gastritis alcohòlica: Inflamació de la mucosa que revesteix l’estómac a causa de l’alcohol. Habitualment, es produeix després d’episodis de consum intensiu d’alcohol i es caracteritza per l’aparició d’erosions de la mucosa que poden sagnar. Els símptomes inclouen dolor a la part superior de l’abdomen, hemorràgia gàstrica i, en la majoria dels casos, esofagitis.
Grup d’ajuda mútua: Grup on els participants s’ajuden mútuament a recuperar-se o a mantenir la recuperació de la dependència de l’alcohol o una altra droga, dels problemes relacionats o dels efectes de la dependència d’una altra persona, sense tractament ni orientació professional. Els grups més destacats són Alcohòlics Anònims, Narcòtics Anònims i Al-Anon (adreçat a familiars de persones alcohòliques).

Habilitats socials: Capacitats i recursos personals, interpersonals, cognitius, emocionals i físics que permeten a les persones controlar i dirigir la seva vida, facilitant la capacitat de viure en el seu entorn i contribuint a modificar-lo.
Habituació: Efecte d’acostumar-se a una conducta o un estat, inclòs el consum de substàncies psicoactives. En el context de les drogues, aquest terme té connotacions de dependència.
Haixix: Vegeu: cànnabis.
Hepatitis alcohòlica: Malaltia del fetge que es caracteritza per la necrosi de les cèl·lules hepàtiques i la inflamació degudes al consum crònic de nivells de risc d’alcohol. Es tracta d’un precursor de la cirrosi alcohòlica, sobretot en les persones que mantenen un consum elevat d’alcohol.

Ibogaïna: Alcaloide indòlic que es concentra a l’arrel de la Tabernanthe iboga, un arbust comú amb propietats al·lucinògenes, per la qual cosa s’ha usat en cerimònies religioses i rituals d’iniciació, tot i que pot contrarestar els efectes de l’addicció de substàncies com la nicotina, els opiacis o la cocaïna.
Inhalant: Vegeu: substàncies volàtils.
Inhibidor de la recaptació de serotonina: Medicament que inhibeix la recaptació de serotonina per les neurones i que allarga l’acció. És capaç de reduir el consum d’alcohol. Determinats antidepressius inhibeixen tant la captació de serotonina com la de noradrenalina (norepinefrina).
Intercanvi de xeringues: Intervenció preventiva per reduir la transmissió de malalties infeccioses a través de la sang. Implica la distribució de xeringues estèrils a canvi de xeringues utilitzades.
Intervenció breu: Estratègia terapèutica en la qual s’ofereix un tractament estructurat de curta durada (de 5 a 30 minuts) per ajudar una persona a suspendre o reduir el consum d’una substància psicoactiva o a resoldre altres aspectes de la seva vida. La intervenció breu s’aplica als mètodes per deixar de fumar i al tractament del consum perjudicial d’alcohol. Vegeu: intervenció precoç.
Intervenció del grup d’iguals: Intervenció en la qual persones amb el mateix problema s’assessoren entre elles o presten alguna intervenció preventiva de manera sistemàtica i continuada.
Intervenció precoç: Estratègia terapèutica del professional sanitari que combina la detecció precoç del consum de risc o perjudicial de substàncies i el seu tractament. S’ofereix tractament abans que el pacient vagi al metge per voluntat pròpia i, en molts casos, abans que sigui conscient que el consum de substàncies podria causar-li problemes. Vegeu: intervenció breu.
Intoxicació: Estat posterior a l’administració d’una substància psicoactiva que causa alteracions en el nivell de consciència, en el nivell cognitiu, en la percepció, en el judici, en l’afectivitat o en el comportament, o en altres funcions i respostes psicofisiològiques. La intoxicació depèn en gran manera del tipus i la dosi de la droga, i també hi influeixen el grau de tolerància de la persona i altres factors.

Kava: Beguda elaborada amb les arrels de l’arbust Piper methysticum. El principi actiu és la kavaïna, que produeix eufòria i sedació lleugeres. El consum massiu pot causar dependència i problemes mèdics.
Ketamina: Derivat de la fenciclidina, utilitzada originalment en medicina per les seves propietats analgèsiques i anestèsiques. Actualment, s’usa en veterinària però també com a droga recreativa psiconàutica de consum humà. Vegeu: fenciclidina.

Llacuna mental (blackout): Amnèsia anterògrada aguda que no s’associa a la pèrdua del coneixement, i que és causada per la ingestió d’alcohol o altres substàncies.
Legal high (noves substàncies de síntesi, RC): Substàncies que es van sintetitzar en les últimes dècades amb finalitat investigadora, de les quals hi ha dades escasses o inexistents d’investigació clínica en animals i humans. El consum es produeix generalment en cercles socials restringits.
LSD: Substància al·lucinògena, popularment coneguda com a tripi. Vegeu: al·lucinogen.

Mal viatge: Efecte advers de les drogues, normalment d’al·lucinògens, caracteritzat per una combinació de pèrdua de control, distorsió de la imatge corporal, al·lucinacions, por d’embogir o a morir, desesperació, pensaments suïcides i estat afectiu clarament negatiu. Els símptomes físics són suors, palpitacions, nàusees i parestèsies.
Medicament: Substància adquirida mitjançant els canals farmacèutics. Es divideixen en els medicaments ètics, que només poden adquirir-se mitjançant prescripció mèdica, i medicaments de lliure dispensació, els quals es poden promocionar al públic i que no estan subjectes a prescripció mèdica.
Mediador o agent de prevenció: Persona, professional o no, que facilita les eines i els mètodes que han de permetre assolir els objectius preventius dels pacients del programa. Han d’haver seguit un procés de formació de qualitat per desenvolupar la seva funció de forma efectiva.
Mescalina: Substància al·lucinògena que es troba en el peiot, una espècie de cactus originària del sud-oest dels Estats Units i el nord de Mèxi
Metadona: Opioide sintètic (6-dimetil-4,4-difenil-3-heptanona) que s’utilitza en el tractament de manteniment de les persones amb dependència d’opiacis. Pot administrar-se un cop al dia per via oral, sota supervisió. Els efectes farmacològics després d’una única administració són similars als de la morfina.
Mostra: Subconjunt o part d’una població de la qual es vol obtenir certa informació per a un estudi. Vegeu: mostreig.
Mostreig: Procés de selecció d’objectes o d’individus per a un estudi, per minimitzar el biaix de selecció. Els mètodes habituals són: mostreig aleatori simple, mostreig estratificat, clúster i mostreig sistemàtic.

Naloxona

Bloquejant dels receptors opiacis antagonista de l’acció dels opioides. Reverteix els efectes de la intoxicació per opiacis i es recomana per tractar la sobredosi d’aquest grup de drogues.

Narcòtic

Substància química que provoca estupor, coma o insensibilitat al dolor. Fa referència als opiacis o opioides anomenat analgèsics narcòtics. En el llenguatge corrent i en l’argot legal, s’acostuma a utilitzar de forma imprecisa per referir-se a les drogues il·legals, sense tenir en compte les seves propietats farmacològiques. Per exemple, la legislació per al control dels narcòtics del Canadà, Estats Units i altres països engloba la cocaïna i el cànnabis, a més dels opiacis. A causa d’aquestes diferències d’ús, és preferible substituir aquest terme per un altre de significat més específic (per exemple, opioide.

Necessitats

Problemes particulars d’un individu que limiten la seva capacitat de mantenir-se amb bona salut. Són conceptes relatius, ja que depenen dels judicis de valor d’una societat en particular, i també de la capacitat per resoldre aquests problemes. Les necessitats es poden classificar en:

Necessitat percebuda. L’individu reconeix que té una necessitat per a un problema particular per resoldre.
Necessitats d’un pacient definides per professionals sanitaris. El metge té judicis de valor, idees d’allò que és possible, i perspectives diferents que les necessitats que reconeix el pacient.
Necessitat expressada. Les exigències que un individu presenta al professional sanitari. Sinònim de demanda.
Necessitat no satisfeta. Necessitats no satisfetes pel sistema sanitari, perquè no es poden resoldre o no són reconegudes pels professionals sanitaris, o per manca de recursos en el sistema.

Neuroadaptació

Alteracions neuronals associades a la tolerància i a la síndrome d’abstinència. És possible que una persona presenti neuroadaptació sense mostrar les manifestacions cognitives o conductuals de la dependència. Per exemple, els pacients operats que reben opiacis per alleujar el dolor pateixen ocasionalment símptomes d’abstinència, però poden no considerar-se com a tals o no presentar desig de continuar prenent aquests fàrmacs.

Neurolèptics

Grup de medicaments utilitzats per al tractament de les psicosis agudes i cròniques. També s’anomenen tranquil·litzants majors i antipsicòtics. Els principals neurolèptics són les fenotiazines (per exemple, la clorpromazina, la tioridazina i la flufenazina) i les butirofenones (per exemple, l’haloperidol).

Nicotina

Alcaloide psicoactiu principal del tabac amb efectes estimulants i relaxants. Es pot consumir o administrar en forma de fum de tabac inhalat, tabac de mastegar, rapè, pastilles, xiclets, pegats dèrmics, cigarretes electròniques o esprais nasals. La nicotina desenvolupa una forta tolerància i dependència.

Nitrit d’amil

Nitrit alifàtic, substància inhalada volàtil, irritant per a la mucosa respiratòria i potent vasodilatador. S’utilitza en medicina per alleujar el dolor de l’angina de pit i el còlic biliar. Amb finalitats no mèdiques (popper), es consumeix moments abans d’aconseguir l’orgasme per potenciar i perllongar el plaer. Vegeu: substàncies volàtils.

Normes, principis, valors

Afirmació dels estàndards acceptats àmpliament i un mitjà per trobar una base comuna en una societat plural, on els fonaments d’una acció moral poden ser molt diferents. Un procediment pragmàtic intenta trobar normes de bases comunes a partir de les quals es poden proposar les normes deduïdes amb unes regles particulars per a l’acció en situacions especials.

Opiaci: Substància que pertany al conjunt d’alcaloides presents a l’opi, que té la capacitat d’induir analgèsia, eufòria i, en dosis elevades, estupor, coma i depressió respiratòria. Vegeu: opioide.
Opioide: Genèric que s’aplica als alcaloides que tenen la capacitat d’alleujar el dolor i produeixen una sensació de benestar (eufòria). Contenen la càpsula del cascall (Papaver somniferum), els seus anàlegs sintètics i els compostos sintetitzats en l’organisme que interaccionen amb els mateixos receptors específics del cervell, Els alcaloides de l’opi i els derivats semisintètics són la morfina, la diacetilmorfina (diamorfina, heroïna), la hidromorfona, la codeïna i l’oxicodona. Els opioides sintètics són el levorfanol, el propoxifè, el fentanil, la metadona, la petidina (meperidina) i la pentazocina, un agonista-antagonista. Les endorfines i les encefalines són compostos endògens amb accions opioides. Vegeu: opioide endogen.
Opioide endogen: Tipus de neuropèptid erebral natural. Hi ha dos grups principals: les encefalines i les endorfines. Tots dos poden interaccionar amb els punts d’unió dels opiacis (receptors) i d’aquesta manera regular la percepció del dolor. Vegeu: opioide.

Pasta de coca: Producte obtingut de les fulles de la coca durant la primera fase del procés d’extracció de la cocaïna. Conté sulfat de cocaïna al 50-90 % i impureses tòxiques, com el querosè i l’àcid sulfúric.
PCP: Vegeu: fenciclidina.
Peiot: Cactus (Lophophora williamsii) que conté nombrosos alcaloides psicoactius, com la mescalina, principal substància responsable dels efectes psicodèlics. S’utilitza com enteogen i complement de diverses pràctiques, com la meditació i la psicoteràpia psicodèlica.
Pentazocina: Opioide sintètic que pot induir una psicosi aguda caracteritzada per malsons, despersonalització i al·lucinacions visuals. Per les seves característiques agonistes i antagonistes, pot precipitar una síndrome d’abstinència per narcòtics.
Població en situació de risc: Grup de població que es troba més exposat a un o més factors de risc per desenvolupar problemes relacionats amb les drogues que qualsevol persona de la població general. Sovint, s’utilitza de manera inadequada l’expressió població de risc, que no és apropiada perquè la major part dels factors de risc són circumstancials. El concepte de risc només implica l’existència d’una probabilitat relativa, i mai una certesa, pel que fa a un determinat resultat. No hi ha persones ni poblacions “de risc”, sinó persones o poblacions que estan “en situació de risc”, és a dir, en condicions que augmenten les probabilitats que es produeixin problemes relacionats amb les drogues.
Política preventiva: Conjunt d’estratègies, plans, programes i activitats engegats per un govern, a través de l’Administració pública, per aconseguir els objectius preventius prèviament establerts i definits en estratègies i plans d’actuació.
Pols d’àngel: Vegeu: fenciclidina.
Prevalença: Nombre de casos que presenten una determinada característica, conducta o problema en una població concreta i en un moment donat. Es poden expressar casos prevalents en forma de proporció per cada 100, 1.000, 100.000 casos, etc., segons la magnitud.
Prevenció de la recaiguda: Conjunt de procediments terapèutics que s’utilitzen, en els casos de problemes amb l’alcohol i altres drogues, per ajudar els afectats a evitar o a superar la tornada al consum o a la recaiguda de la substància. Els pacients aprenen estratègies que poden utilitzar per evitar situacions que es consideren precipitants d’una recaiguda i aprenen a reduir al mínim el consum de substàncies un cop s’ha produït la recaiguda.
Problemes relacionats amb les drogues: Qualsevol de les conseqüències indesitjables relacionades amb l’ús de drogues. “Relacionades” no necessàriament implica causalitat. Els principals problemes que es relacionen amb les drogues són de tipus sanitari (morbiditat i mortalitat prematures) i, per tant, evitables.
Programa de prevenció: Conjunt estructurat i coordinat d’activitats que es realitzen segons el coneixement d’unes necessitats prèviament identificades. Conèixer les necessitats existents permet determinar uns objectius establerts, uns indicadors associats a cada objectiu i un mètode d’avaluació per saber si finalment s’han obtingut els resultats esperats.
Psicodèlic: Estat o fenomen provocat per certes drogues que comporta una particular exaltació de la consciència, al·lucinacions i estats mentals alterats.
Psicofàrmac: Substància psicoactiva que s’utilitza en el tractament dels trastorns en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
Psicotròpic: Qualsevol substància química que exerceix els efectes principals o importants en la ment o els processos mentals. Alguns autors apliquen aquest terme als medicaments que s’utilitzen fonamentalment en el tractament dels trastorns mentals: ansiolítics, sedants, antidepressius, antimaníacs i neurolèptics. D’altres l’usen per referir-se a les substàncies que tenen un elevat potencial d’abús a causa dels seus efectes sobre l’estat d’ànim, la consciència o tots dos, com ara els estimulants, els al·lucinògens, els opiacis, i els sedants/hipnòtics (inclòs l’alcohol).
Psilocibina: Alcaloide al·lucinogen de la família de les triptamines. És present en aproximadament 200 espècies de bolets de diversos gèneres. Després de menjar-la, la psilocibina es transforma en psilocina per l’acció de l’enzim fosfatasa alcalina. Vegeu: al·lucinogen.

Qualitat en prevenció: Qualitat que es determina pel compromís en buscar i utilitzar programes provadament efectius. Aquest programa ha de partir del coneixement exacte de les necessitats existents, de prioritzar objectius i d’utilitzar models, mètodes i activitats coherents amb les necessitats. Les necessitats han de ser conceptualment lògiques, hi ha d’haver coherència entre els objectius, l’organització i la temporalització del programa, i s’ha de preveure un sistema de recollida de dades que garanteixi la factibilitat del pla d’avaluació.

Recaiguda: Acció de tornar a beure o a consumir una altra droga després d’un període d’abstinència, sovint acompanyada dels símptomes de dependència. Alguns autors diferencien entre recaiguda i caiguda; aquest darrer terme s’utilitza per definir un moment aïllat de consum d’alcohol o drogues. Vegeu: prevenció de la recaiguda.
Reducció de danys: Enfocament que sustenta les polítiques i els programes que tenen com a finalitat disminuir les conseqüències negatives del consum d’alcohol, tabac i altres drogues, tant per les persones de forma individual com per la comunitat en general, sense requerir necessàriament l’abstinència.
Reducció de la demanda: Polítiques o programes adreçats a reduir la demanda de drogues psicoactives entre els consumidors. S’aplica a les drogues il·legals, sobretot en referència a les estratègies d’educació, tractament i rehabilitació, en oposició a les estratègies basades en el compliment de la llei per prohibir la producció i la distribució de drogues (vegeu: reducció de l’oferta).
Reducció de l’oferta: Polítiques o programes adreçats a prohibir la producció i la distribució de drogues, especialment, les estratègies per fer complir les lleis reduint el subministrament de drogues il·legals.
Reducció de riscos: Accions individuals i col·lectives, mèdiques i socials, orientades a minimitzar els efectes negatius del consum de drogues. Els objectius es focalitzen en els problemes associats al consum i no en el fet de consumir.
Rehabilitació: Procés amb el qual una persona amb problemes de consum de drogues assoleix un estat de salut, una funció psicològica i un benestar social òptims.
Ressaca: Estat de malestar general posterior a la intoxicació etílica a causa del consum excessiu de begudes alcohòliques. Els símptomes físics poden ser: fatiga, mal de cap, set, vertigen, trastorns gàstrics, nàusees, vòmits, insomni, lleugera tremolor de mans i augment o descens de la pressió arterial. Entre els símptomes psicològics poden donar-se episodis d’ansietat, sentiment de culpa, depressió, irritabilitat i forta sensibilitat. Pot durar fins a 36 hores.
Risc atribuïble: Mesura que indica quants casos d’un problema de salut es poden explicar pel fet d’estar exposat a un factor de risc. Es calcula com la diferència entre la freqüència del problema en persones exposades i en les no exposades, assumint que la resta de condicions són iguals. Permet apreciar millor les conseqüències reals d’exposar-se al factor de risc.
Risc relatiu: Mesura que compara la probabilitat de tenir un problema de salut entre les persones exposades a un factor de risc i les que no hi estan. Un risc relatiu d’1 indica que no hi ha relació entre el factor d’estudi i la condició o el problema sociosanitari estudiat. Si és més gran que 1, hi ha una associació positiva, i si és menor que 1, l’associació és negativa.
Rush: Efecte immediat, agradable i intens que s’experimenta després de la injecció intravenosa de certes drogues (per exemple, heroïna, morfina, amfetamines, cocaïna, propoxifè).

Salut: Estat de complet benestar físic, mental i social. És un dret humà fonamental, a més d’un mitjà per aconseguir que les persones gaudeixin d’una vida individualment, socialment i econòmicament gratificant i productiva. Hi ha unes condicions prèvies per assolir la salut: la pau, la disponibilitat d’aliments, recursos econòmics suficients, un habitatge, un ecosistema estable i la utilització sostenible dels recursos existents.
Sedant/hipnòtic: Depressor del sistema nerviós central que té la capacitat d’alleujar l’ansietat i induir un estat de tranquil·litat i són. Els principals grups de sedants/hipnòtics són les benzodiazepines i els barbitúrics. Els barbitúrics presenten un marge estret entre la dosi terapèutica i la dosi tòxica, i la sobredosi és mortal. Aquestes substàncies tenen un potencial d’abús elevat; la dependència física apareix amb rapidesa, juntament amb la tolerància. A més, alguns altres tipus tenen un potencial de dependència física i mal ús important, i són molt letals en cas de sobredosi.
Sensibilitat: Capacitat amb la qual una prova de cribratge identifica adequadament els ;individus afectats. La sensibilitat és igual al nombre d’individus malalts amb el resultat de la prova positiu dividit pel nombre d’individus malalts. És un criteri de validesa interna de la prova.
Síndrome alcohòlica fetal (SAF): Model de retard del creixement i el desenvolupament, mental i físic, que es caracteritza per defectes cranials, facials, cardiovasculars i de les extremitats, que es detecta en els fills d’algunes mares amb consum de risc d’alcohol durant l’embaràs.
Síndrome amnèsica induïda per l’alcohol o les drogues: Alteració crònica i prominent de la memòria recent i remota que s’associa al consum d’alcohol o drogues. La memòria immediata acostuma a mantenir-se i la memòria recent queda més afectada que la remota. Es donen trastorns evidents del sentit del temps i l’ordre dels esdeveniments i una alteració de la capacitat per aprendre coses noves. La resta de funcions cognitives es mantenen relativament bé i els defectes amnèsics són desproporcionats en relació amb les altres alteracions.
Síndrome amotivacional: Grup de característiques associades al consum de substàncies, com per exemple: apatia, pèrdua d’eficiència, disminució de la capacitat per realitzar plans complexos o a llarg termini, escassa tolerància a la decepció, trastorn de la concentració i dificultat per seguir la rutina diària. Es relaciona amb el consum de cànnabis i pot simplement reflectir una intoxicació crònica per cànnabis. Els símptomes també poden reflectir la personalitat de la persona consumidora, les actituds o la fase de desenvolupament.
Síndrome d’abstinència: Conjunt de símptomes d’intensitat variable que apareixen quan es redueix o s’interromp el consum d’una droga que s’ha consumit de forma repetida, habitualment durant un període llarg o en dosis altes. És un dels indicadors de la síndrome de dependència. L’inici i l’evolució de la síndrome d’abstinència són de durada limitada i estan relacionats amb el tipus i la dosi de la substància que es pren immediatament abans de la suspensió o la disminució del seu consum. En general, les característiques de l’abstinència són oposades a les de la intoxicació aguda.
Sistema d’informació: Conjunt de procediments que recullen, identifiquen, seleccionen i defineixen dades de forma sistemàtica i continuada en forma d’indicadors. Proporcionen informació rellevant per prioritzar actuacions, planificar programes i millores, i promouen i faciliten l’avaluació dels plans i programes preventius.
Speed: Vegeu: amfetamines.
Speedball: Combinació d’un estimulant i un opiaci, per exemple, cocaïna i heroïna o amfetamina i heroïna.
Sobredosi: Consum de qualsevol droga o medicament en una quantitat que provoca efectes adversos aguts, tant físics com mentals. Pot produir efectes temporals o prolongats, i també la mort. La dosi mortal d’una substància concreta varia segons cada persona i cada circumstància. Són més freqüents les sobredosis de drogues legals que les de drogues il·legals.
Sostenibilitat: Capacitat que té un programa per continuar a llarg termini, fins i tot si canvien o desapareixen les fonts de finançament disponibles inicialment.
Substància o droga psicoactiva: Substància que incideix sobre les funcions mentals i afectives. Aquest terme i el seu equivalent, substància psicotròpica, són les expressions més neutres i descriptives per referir-se a tot el grup de substàncies, legals i il·legals, d’interès per a la política en matèria de drogues. Psicoactiu no implica necessàriament que produeixi dependència, però en el llenguatge corrent aquesta característica es troba implícita en les expressions consum de drogues o abús de substàncies. Vegeu: psicotròpic.
Substàncies volàtils: Substàncies que es transformen en vapor a temperatura ambient. Les substàncies volàtils que s’inhalen per obtenir efectes psicoactius (també anomenades inhalants) són els dissolvents orgànics presents en nombrosos productes d’ús domèstic i industrial (com la cola, els aerosols, les pintures, els dissolvents industrials o d’esmalt, la gasolina i els líquids de neteja) i els nitrits alifàtics, com el nitrit d’amil. Algunes substàncies són directament tòxiques per al fetge, el ronyó o el cor. Els consumidors més habituals d’aquestes substàncies són els adolescents i els nens del carrer. En general, el consumidor mulla un drap amb el producte inhalant i se’l posa sobre la boca i el nas, o aboca l’inhalant en una bossa de plàstic o de paper que després aspira, fet que indueix anòxia a més d’intoxicació.

Tabac

Preparat de les fulles de la Nicotiana tabacum, planta que és el seu principal component psicoactiu.

Tabaquisme

Estat de la persona fumadora que presenta una forta dependència de la nicotina i, en conseqüència, manifesta intensos símptomes d’abstinència. Equival a la síndrome de dependència del tabac.

Tabaquisme passiu

Inhalació, normalment involuntària, de fum de tabac procedent d’una persona que està fumant.

Taxa (rate)

Mesura que indica en quina freqüència té lloc un fenomen en un temps determinat (per exemple, anualment). Permet comparar poblacions en diferents moments i llocs. Els components d’una taxa són: el numerador, el denominador, el temps específic en què es produeix el fenomen i, generalment, un factor multiplicador (una potència de 10), per oferir nombres enters.

Teofil·lina

Dimetilxantina present en les fulles del te. Té propietats diürètiques i estimulants del sistema nerviós central, i és menys potent que la cafeïna.

Tetrahidrocannabinol (THC)

Vegeu: cànnabis.

Tolerància

Disminució gradual de la resposta habitual a la mateixa quantitat de substància, amb la necessitat consegüent d’incrementar-ne la dosi per obtenir els mateixos efectes. Pot desenvolupar-se tolerància metabòlica o funcional. En augmentar el metabolisme de la substància, l’organisme és capaç d’eliminar-la amb més rapidesa.

La tolerància funcional és una disminució de la sensibilitat del sistema nerviós central a la substància.
La tolerància conductual és un canvi en l’efecte de la substància que es produeix a conseqüència de l’aprenentatge o l’alteració de les restriccions de l’entorn.
La tolerància aguda és l’adaptació ràpida i temporal a aquest efecte d’una substància després d’administrar una sola dosi.
La tolerància inversa, també anomenada sensibilització, és un estat en què la resposta a la substància augmenta amb el consum repetit.

Tolerància creuada

Desenvolupament de tolerància a una substància a la qual no hi ha hagut exposició prèvia, a causa del consum agut o crònic d’una altra substància. Sovint, les dues substàncies tenen efectes farmacològics similars. Vegeu: dependència creuada; desintoxicació.

Tranquil·litzant

Medicament amb efectes calmants o amortidors sobre els processos psicomotors sense afectar (excepte quan s’utilitzen en dosis altes) la consciència ni el pensament. Engloba medicaments emprats en el tractament simptomàtic de diversos trastorns mentals. Pot usar-se per diferenciar aquests medicaments dels sedants/hipnòtics. Actualment, aquest terme fa referència als medicaments per tractar els trastorns d’ansietat, com a sinònim de tranquil·litzants menors. Es distingeixen dels tranquil·litzants majors (neurolèptics), que s’utilitzen per tractar els trastorns psicòtics. Ara bé, s’ha generalitzat la idea que els tranquil·litzants menors són medicaments sense efectes nocius i, atès el potencial de dependència que tenen aquests medicaments, és recomanable evitar l’ús d’aquest terme.

Trastorn comportamental

Trastorn de la conducta en el qual s’observa un patró repetitiu i persistent d’actuacions que vulneren els drets d’altres persones o les normes bàsiques de la convivència social.

Treball de carrer

Activitat de l’àmbit comunitari que millora la salut i redueix els riscos o els danys relacionats amb l’ús de drogues per a persones a les quals no es pot arribar a través de programes o serveis convencionals. El treball de carrer pot ser:

independent (quan es desenvolupa al carrer o altres llocs públics com clubs, hotels, bars, i altres);
ambulatori (quan es desenvolupa en el marc d’alguna organització com cases d’acollida, centre juvenils, escoles, presons, i altres), o
domiciliari (quan es duu a terme a la llar de la persona beneficiària).

Tractament de manteniment

Tractament d’una drogodependència que es basa en prescriure una droga o un medicament de substitució amb el qual existeixen dependència creuada i tolerància creuada. Ocasionalment, aquest terme fa referència a un ús més segur d’aquesta droga com a tractament. Els objectius del tractament de manteniment són:

Eliminar o reduir el consum d’una substància concreta.
Disminuir els danys derivats d’una via d’administració concreta els perills per a la salut (per exemple, per l’ús compartit d’agulles) i les conseqüències socials.

UDVI: Usuari o usuària de drogues per via intravenosa. Aquest terme queda englobat en les sigles UDVP (usuari o usuària de drogues per via parenteral). Vegeu també: administració, via d’.
UDVP (també UDI, usuari o usuària de drogues injectables): Usuari o usuària de drogues per via parenteral. Les injeccions poden administrar-se per via intramuscular, subcutània, intravenosa (IV), i altres. Vegeu: administració, via d’.
Unitat de beguda estàndard (UBE): Mesura que s’utilitza per calcular el consum d’alcohol. Una cervesa, un got de vi o un aperitiu equival a 1 UBE; una consumició de begudes destil·lades equival a 2 UBE. A Europa, una UBE conté 10 g d’alcohol.
Ús compartit d’agulles: Ús de xeringues o altres instruments d’injecció (per exemple, degotadors) per més d’una persona, especialment com a via d’administració d’una droga. Implica el risc de transmissió de virus (com el virus de la immunodeficiència humana i el virus de l’hepatitis B) i bacteris. Algunes intervencions relacionades amb les drogues es dissenyen per eliminar l’ús compartit d’agulles.
Ús de drogues: Terme que s’utilitza com a sinònim de consum no perjudicial de drogues, com ara el cas del consum de medicaments sota prescripció facultativa. També pot incloure el consum d’alcohol en dosis baixes per part de persones que, per la seva edat i estat de salut, no facin previsible cap efecte nociu. En altres casos, s’utilitza com a sinònim d’abús de drogues.
Ús controlat de drogues: Consumir, de forma regular i no impulsiva, substàncies psicoactives sense que interfereixin amb el funcionament quotidià de la vida d’una persona. Pot ser el resultat del mètode de reducció de riscos, que minimitza els efectes adversos de la droga que es consumeix.
Ús recreatiu: Consum d’una droga, normalment il·legal, en situacions socials o relaxants, que implica que no existeix dependència ni altres problemes.

Validesa

Absència de biaix. Concepte que s’utilitza per jutjar fins a quin punt els resultats estan d’acord amb la realitat. Els resultats són vàlids si mesuren veritablement allò que s’esperava que es mesurés. Qualitat d’un instrument capaç d’avaluar realment allò que es vol mesurar.

VI

Via intravenosa referida a l’ús de drogues o medicaments.

Vulnerabilitat

Característica psicològica d’un individu amb dos significats diferents:

Susceptibilitat objectiva d’un individu enfront de les exigències físiques, socials i psicològiques.
Característica estable d’una persona. És una disposició vulnerable que una persona desenvolupa al llarg de la seva vida. El concepte oposat és la invulnerabilitat psicosocial.

Zoòpsia: Visió d’animals (serps, insectes, etc.) que normalment forma part d’un procés de delirium tremens o d’altres estats de confusió o al·lucinació induïts per un consum de substàncies.

Veure tot el glossari