Contacte
Tourette
La síndrome de La Tourette és un trastorn neurològic que es caracteritza per la producció involuntària de moviments i sons vocals repetitius anomenats tics.
Tipus de tics
- Simples. Es tracta de moviments sobtats, breus i repetitius en què intervé un nombre limitat de grups musculars.
- Els tics motors simples poden incloure parpelleig, ganyotes, encongiment d'espatlles i sacseig de cap, braç o espatlles.
- Els tics vocals simples més comuns consisteixen a aclarir-se la gola, cridar o fer grunyits.
- Complexos. Són patrons de moviments específics relacionats amb diversos grups musculars.
- Els tics motors complexos inclouen ganyotes facials combinades amb torçament del cap i encongiment d'espatlles. D'altres poden semblar deliberats, com ara ensumar o grapejar objectes, saltar, botar, ajupir-se o retorçar o doblegar el cos. També s'inclouen en aquest grup l'ecopràxia (imitar gestos o postures d'una altra persona) i la copropràxia (fer moviments obscens).
- Els tics vocals complexos consisteixen a repetir síl·labes (palilàlia), repetir paraules o frases que ha dit una altra persona (ecolàlia) i dir paraules o frases inacceptables socialment (coprolàlia).
Els tics sovint empitjoren quan la persona que els pateix està excitada o té ansietat i s'atenuen durant la realització d'activitats tranquil·les o que requereixen concentració.
La síndrome de La Tourette rep el nom del neuròleg francès Gilles de la Tourette, qui va descriure per primera vegada aquest trastorn l’any 1885.
Destaquem
Actualment se’n desconeix la causa, tot i que en moltes famílies s'ha pogut observar una relació genètica.
Els primers símptomes s’inicien generalment entre els 7 i els 10 anys i solen afectar amb més freqüència els homes que les dones.
Els tics són irresistibles i no es poden reprimir indefinidament. Algunes persones tenen sensacions corporals en un lloc específic abans de produir-se el tic (com ara una tensió, pressió, pessigolleig, picor) que s'alleugen amb l'aparició d'aquests símptomes.
A banda dels tics, les persones que pateixen aquesta síndrome també poden presentar trastorns associats. Els més freqüents són el trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). També poden patir trastorns del son, trastorns de l’aprenentatge, problemes de conducta, problemes de control d’impulsos, depressió i ansietat.
Malgrat que la síndrome de La Tourette pot manifestar-se com a condició crònica, la majoria de les persones que la pateixen presenten els símptomes més greus durant els primers anys d'adolescència i van millorant amb el pas del temps.
No existeix cap prova específica que en determini el diagnòstic.
Per detectar la presència de la síndrome el metge o metgessa es basa en els criteris següents:
- La persona presenta diversos tics motors i almenys un tic vocal, tot i que no necessàriament de manera simultània.
- Els tics es produeixen diverses vegades al dia, quasi diàriament o de manera intermitent al llarg de més d'un any. Durant aquest període els tics no desapareixen durant més de tres mesos consecutius.
- El trastorn provoca malestar familiar o deteriorament escolar, social o laboral.
- Els símptomes es presenten abans dels 18 anys d'edat.
- L'alteració no és conseqüència dels efectes directes d'un fàrmac ni d'una malaltia mèdica.
En alguns casos, el metge o metgessa demana un electroencefalograma, una ressonància magnètica, una tomografia computada o determinades anàlisis de sang per descartar altres malalties que poden confondre's amb la síndrome de Tourette.
El tractament no sempre és necessari, només en els casos en què els tics o els trastorns associats interfereixen en la vida quotidiana.
En aquests casos, existeixen fàrmacs efectius que ajuden a controlar els tics. Actualment els més eficaços són els neurolèptics. De tota manera, no existeix cap medicament que sigui capaç d'eliminar els símptomes d'aquest trastorn.
També es poden tractar de manera eficaç amb tractaments farmacològics i/o psicològics els símptomes del TDAH o del TOC que presenten molts pacients amb síndrome de La Tourette.
La teràpia psicològica intervé en aspectes com l'estrès i l'ansietat, les dificultats d'aprenentatge, els problemes de conducta i l'impacte psicosocial en la persona afectada i en la seva família.
-
Atenció a la salut mental i les addiccions (Obre en una nova finestra)
Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut
-
Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions (2020) (Obre en una nova finestra)
Diccionari de termes sobre l'atenció a les persones amb problemes de salut mental publicat pel Departament de Salut i el TERMCAT, amb l’assessorament continuat de diferents professionals de la psiquiatria i amb la col·laboració de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.