Contacte
El trastorn obsessivocompulsiu és un trastorn mental que es caracteritza per la presència d’obsessions i compulsions.
Les obsessions són pensaments, imatges mentals o impulsos no desitjats i recurrents que causen malestar i ansietat. Algunes de les més freqüents són la por als gèrmens i a la contaminació, l’obsessió per la simetria i l’ordre, o la por a oblidar o perdre alguna cosa.
Les compulsions són comportaments repetitius que les persones afectades desenvolupen per fer front a les obsessions i prevenir o alleujar l’ansietat que els generen. Rentar-se les mans constantment, ordenar i organitzar els objectes d’una manera particular o determinada, verificar repetidament algunes accions (per exemple, si s’ha tancat la porta de casa) o realitzar rituals mentals (per exemple, resar d’una forma i un nombre de vegades determinats), en són alguns exemples.
Aquestes obsessions i compulsions poden arribar a interferir greument en el desenvolupament de les activitats de la vida diària.
Destaquem
Actualment es desconeix la causa del TOC, però hi ha alguns factors que poden incrementar el risc de patir-lo, per exemple:
- Factors biològics. Els estudis de famílies han aportat evidència científica que la genètica juga un paper important en la predisposició per desenvolupar el trastorn, ja que s’ha comprovat que tenir antecedents de TOC a la família augmenta el risc d’aparició del trastorn.
- Factors ambientals. L’evidència científica indica que el fet d’haver viscut successos estressants o traumàtics (també durant l’etapa perinatal) podria augmentar el risc d’aparició de TOC.
Informació relacionada
Els símptomes del TOC acostumen a presentar-se a l’inici de l’edat adulta, però també poden aparèixer durant la infància o l’adolescència, i poden ser de gravetat diversa.
Algunes de les obsessions més freqüents són la preocupació per perdre el control sobre el propi comportament, els pensaments agressius en relació amb un mateix o amb altres persones, la necessitat de simetria i ordre, els pensaments no desitjats o prohibits vinculats al sexe o la religió, o el temor a sentir-se brut o contaminat.
Les compulsions o rituals que la persona se sent “obligada” a realitzar per fer front a les obsessions inclouen conductes de diversa naturalesa, com ara tenir certs patrons, supervisar constantment les coses (per exemple, comprovar que s’ha apagat el gas abans de sortir de casa), repetir en silenci una paraula, una frase o una oració, ordenar o organitzar els objectes d’una manera determinada, o rentar-se les mans constantment.
La majoria de persones afectades tenen a la vegada obsessions i compulsions, però n’hi ha que només tenen obsessions.
Cal destacar que el fet de tenir una obsessió o una compulsió no significa que es pateixi el trastorn. Habitualment les persones amb TOC:
- No poden controlar els seus pensaments obsessius o comportaments compulsius, fins i tot encara que siguin conscients que són excessius i/o absurds.
- Inverteixen un temps significatiu (generalment més d’una hora al dia) en les obsessions i compulsions.
- No gaudeixen de les compulsions, però es poden sentir alleujades en dur-les a terme.
- Els pensaments obsessius i els comportaments compulsius interfereixen greument en la seva vida quotidiana.
D’altra banda, certs trets de la personalitat, com ara el perfeccionisme, tampoc no indiquen la presència de TOC. En cas que aquests trets es presentin com un patró persistent i inflexible, i provoquin dificultats, es pot parlar de trastorn de la personalitat obsessivocompulsiu.
El diagnòstic l’ha de dur a terme un professional especialitzat en salut mental, mitjançant una entrevista en profunditat i l’ús de certs qüestionaris.
Es pot fer una exploració física per comprovar que els símptomes que presenta la persona no són fruit de l’ús de certs medicaments o de la presència d’algun problema físic.
En alguns casos, el diagnòstic pot ser difícil d’establir perquè sovint les persones amb TOC presenten altres trastorns de salut mental, com ara ansietat, depressió o síndrome de La Tourette.
Rebre tractament no garanteix la curació del TOC, però sí que pot ajudar a controlar-ne els símptomes i evitar que interfereixin en la vida diària.
Hi ha dos tipus de tractaments, que en alguns casos es poden combinar:
- Tractament psicològic. La intervenció més efectiva acostuma a ser un tipus específic de teràpia cognitivoconductual anomenada exposició amb prevenció de resposta. Consisteix a exposar la persona afectada a les seves obsessions (per exemple, fer-la tocar un objecte brut), per ajudar-la a afrontar el malestar que li provoquen sense fer les compulsions (per exemple, rentar-se les mans de seguida).
- Tractament farmacològic. Els medicaments més utilitzats són un tipus d’antidepressius anomenats inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, que augmenten els nivells d’una substància química del cervell anomenada serotonina.
Informació relacionada
-
Atenció a la salut mental i les addiccions (Obre en una nova finestra)
Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut
-
Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions (2020) (Obre en una nova finestra)
Diccionari de termes sobre l'atenció a les persones amb problemes de salut mental publicat pel Departament de Salut i el TERMCAT, amb l’assessorament continuat de diferents professionals de la psiquiatria i amb la col·laboració de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.