Contacte
En la vida diària el risc d'infecció es troba limitat a uns pocs tipus de contactes que, generalment, es produeixen de manera voluntària. En aquests casos, cal seguir les mesures habituals de desinfecció i, d'aquesta manera, el risc serà pràcticament nul.
La informació que tenim sobre la transmissió del VIH ens ha de fer comprendre que no hi ha cap risc d'infecció davant les relacions quotidianes amb persones seropositives. D'altra banda, la persona que sap que està infectada, i encara més si està malalta, sofreix una situació emocional delicada. Per això, l'afecte, la comprensió i l'ajuda que podem oferir a les persones infectades i a les persones malaltes de sida serviran perquè adoptin més fàcilment les mesures preventives.
Si en el conjunt de la població assumir un estil de vida i uns hàbits saludables és fonamental per tenir una bona salut, en el cas de les persones infectades pel VIH aquest fet es fa encara més patent.
A continuació, es recullen una sèrie d'orientacions destinades a ajudar les persones que viuen amb el VIH per millorar la seva salut i qualitat de vida.
El consum habitual o excessiu de substàncies tòxiques (tabac, alcohol, cocaïna, heroïna, amfetamines, drogues de disseny, etc.) a més de no ser saludable, pot comportar tota una sèrie d'efectes negatius en la persona infectada pel VIH: alteracions en l'estat immunològic, possibles interaccions farmacològiques amb els antiretrovirals i altres fàrmacs d'ús comú en aquesta malaltia, increment de les pràctiques de risc enfront del VIH, risc d'intoxicació aguda, així com increment del risc de patir diverses malalties.
Cal que la persona infectada pel VIH deixi el consum de tòxics i, si això no fos possible, que el redueixi al màxim.
L'exercici físic adaptat a les capacitats de cada persona és de gran utilitat ja que proporciona relaxament, enforteix la musculatura, millora el descans i augmenta l'apetit, a banda de tenir efectes beneficiosos sobre el sistema cardiovascular.
És convenient que la persona infectada pel VIH realitzi regularment activitat física moderada, com caminar, nedar o anar amb bicicleta, i que eviti en qualsevol cas l'esgotament físic.
El fet de contraure la infecció pel VIH no obliga necessàriament la persona que feia esport a abandonar aquesta pràctica, però sí que cal adaptar-lo a les seves capacitats físiques i al seu estat general, i és recomanable evitar fer competicions esportives.
Informació relacionada
En general, els massatges produeixen un efecte relaxant i de plaer, tant des del punt de vista físic com psicològic, permeten el contacte i la comunicació a través del tacte, activen la circulació i poden alleugerir el dolor.
El massatges han de ser proporcionats per professionals experimentats i amb unes mesures higièniques extremes, i no convé que siguin gaire intensos. Hi ha determinades circumstàncies en què poden estar contraindicats: estats avançats de la malaltia, presència d'adenopaties (inflamacions dels ganglis limfàtics) grans i/o doloroses, febre elevada o lesions cutànies (èczemes, úlceres, sarcoma de Kaposi extens o amb edema, exantemes).
El descans i el son reparador són molt necessaris en la persona infectada pel VIH, com en qualsevol malaltia crònica en què hi ha un consum energètic important. En general, és recomanable dormir un mínim de vuit hores cada dia, que es poden complementar amb una estona de migdiada si es dorm menys a la nit o si hi ha molta activitat física o intel·lectual durant la jornada.
Quan la persona pateix estrès és recomanable complementar el descans amb exercicis senzills de relaxament de deu minuts de durada, un parell de vegades al dia.
Informació relacionada
Algunes persones, en saber que estan infectades pel VIH, tenen por de ser "descobertes" i, per tant, rebutjades per les persones del seu entorn social, o tenen por de contagiar-les. És molt important que la persona infectada no s'automargini, ja que les relacions socials són fonamentals per mantenir un bon equilibri emocional, i el manteniment de l'activitat habitual, tant laboral com d'esbarjo, ajuda a assolir un bon equilibri psicològic.
Les activitats habituals de la vida quotidiana (com conviure amb altres persones en una mateixa casa, compartir la dutxa, el lavabo, la roba o la vaixella, donar-se la mà, fer-se un petó o abraçar-se) no comporten cap risc de transmissió del virus.
Informació relacionada
En principi, les persones infectades pel VIH no cal que renunciïn a tenir animals de companyia, ja que els poden ser molt gratificants. De tota manera, tot i que el risc és baix, cal saber que alguns animals poden vehicular algunes infeccions.
Cal evitar tenir mascotes exòtiques (llangardaixos, micos, etc.) i extremar les mesures higièniques en els contactes amb els animals.
Informació relacionada
Els aliments i l'aigua poden ser vehicles de gèrmens causants de malalties, que en les persones infectades pel VIH poden arribar a ser molt greus.
La preparació correcta dels aliments i el consum adequat de l'aigua són mesures essencials per tal d'evitar-les. És molt important extremar les mesures higièniques en la preparació i elaboració dels plats.
Informació relacionada
La higiene és necessària tant per a la cura de la imatge de la persona com per evitar infeccions afegides. Rentar-se diàriament el cos i els cabells, així com raspallar-se les dents després de cada àpat, netejar-se i tallar-se les ungles són mesures que eviten l'acumulació de gèrmens que poden causar infeccions afegides. Per a la neteja de la pell és millor emprar sabó neutre i esbandir-se bé després per impedir irritacions o sequedat excessiva.
Hi ha una sèrie d'objectes i estris que cal evitar compartir amb altres persones, tant per higiene com pel risc potencial de contaminar-se amb sang a partir de petites ferides: objectes tallants o punxants com ara màquines o fulles d'afaitar, tallaungles o tallapells, escuradents, seda dental i raspalls de dents.
Informació relacionada
En general, es recomana la neteja diària de la tassa del vàter amb lleixiu no diluït i la neteja setmanal de la cambra de bany amb aigua i detergent o lleixiu diluït, utilitzant sempre baietes i draps destinats únicament a aquesta finalitat.
Els coberts, plats, gots i la vaixella en general s'han de rentar amb aigua calenta o al rentavaixelles; també cal netejar la nevera amb aigua i detergent de manera periòdica.
La roba es pot rentar normalment a la rentadora i amb la resta de la roba de la casa si no està tacada amb fluids orgànics.
El material potencialment contaminat (agulles, xeringues, tampons, benes, esparadraps) s'ha de retirar en una bossa de plàstic o d'escombraries que cal tancar abans de llençar-la amb la resta de deixalles. Pel que fa a les agulles, cal evitar encaputxar-les i s'han de posar dins d’algun recipient per tal d'evitar punxades accidentals.
S'aconsella utilitzar guants per a la neteja o desinfecció en cas que hi hagi possibilitat de contacte amb fluids corporals, femta, orina o vòmits, així com per evitar l'exposició a productes químics irritants.
Les persones que viuen amb el VIH poden tenir un risc més elevat de desenvolupar malalties immunoprevenibles o de patir-ne de manera més aguda que la població general, i també pot ser que la seva resposta immunitària a les vacunes no sigui òptima.
Per tot això, si esteu infectats pel VIH, cal que el vostre metge o metgessa us informi sobre quines vacunes estan indicades i la dosi més convenient d’acord amb el vostre estat immunitari.
Informació relacionada
Viatjar pot comportar alguns riscos per a les persones infectades pel VIH, especialment el risc de contraure infeccions oportunistes quan viatgen a països en vies de desenvolupament. Per evitar-ho, és aconsellable conèixer quins són els riscos i adoptar les mesures de prevenció adequades: vacunacions, protecció contra insectes, farmaciola completa, etc. En aquest sentit, convé que la persona consulti el seu equip assistencial abans de viatjar.
Cal que la persona infectada s'asseguri de portar tota la medicació que necessita durant el viatge, juntament amb un informe on figuri clarament el seu diagnòstic i la pauta de medicació recomanada.
Abans de viatjar, s'ha de comprovar que el país de destí no tingui restringida l'entrada de les persones infectades pel VIH o malaltes de sida, revisar les condicions de les assegurances de cobertura sanitària de la persona en cas de desplaçament (mutualitats, companyies d'assegurança, etc.) i comprovar si al país de destinació existeixen centres especialitzats en el tractament de persones infectades pel VIH.
Cal que la persona extremi les mesures d'higiene en la manipulació i el consum d'aliments i, si el viatge és a un país en vies de desenvolupament, que eviti el consum de verdures, llegums i amanides crues, fruites amb pela, aliments cuinats freds i aigua sense bullir.
Informació relacionada
A l'escola els nens i nenes acostumen a intercanviar tot tipus d'objectes, es peguen, es llepen i, fins i tot, es mosseguen. Davant aquest fet, és molt comprensible que els pares, mares i el personal docent s'inquietin davant la possibilitat d'acollir un infant infectat. Però, de fet, avui dia, no es coneix cap cas d'infecció que s'hagi produït a l'escola.
Malgrat tot això, la integració a l'escola de nenes o nens infectats topa amb dificultats que molts cops provenen de la manca d'informació sobre la malaltia. Per això, prohibir a un infant infectat que vagi a l'escola o que faci una vida normal no és raonable, ja que no suposa cap risc. A més, cal tenir en compte que, en tot cas, és l'infant infectat qui està més exposat a la transmissió de qualsevol malaltia a causa del seu estat immunològic.
En principi, el fet de cuidar una persona infectada pel VIH no comporta cap risc de transmissió del virus. No obstant això, cal adoptar mesures higièniques de protecció per evitar transmetre i contraure infeccions.
Si la persona cuidadora té lesions a la pell, ha d'utilitzar guants, i si aquestes lesions són massa extenses, és convenient que deixi la cura del pacient a una altra persona fins que les lesions estiguin curades.