• Imprimeix

Tipus de vacunes

Hi ha diversos criteris de classificació de les vacunes:

Classificació de vacunes segons la composició

  • Les vacunes poden ser de tres tipus:

    • Només tenen un antigen, com la del xarampió.

    • Tenen més d'un antigen. Una vacuna d'aquest tipus és la de la poliomielitis trivalent, que produeix immunitat davant dels tres virus de la poliomielitis (l'I, el II i el III).

    • També tenen més d'un antigen, però de diferents microorganismes. D'aquesta manera, en una sola punxada es pot vacunar l’individu contra diferents malalties. Un exemple és la vacuna DTP, que immunitza contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina.

Classificació sanitària de les vacunes

Hi ha dos grans grups de vacunes:

  • Sistemàtiques. Són aquelles que estan indicades per a tota la població, a partir de l'edat infantil, i s'apliquen d'acord amb el calendari de vacunació per prevenir la infecció.

 

També s'apliquen a l'edat adulta com a dosis de record. Actualment, a Catalunya, aquestes vacunes són l'antitetànica i l'antidiftèrica.

 

  • No sistemàtiques. No s'inclouen al calendari de vacunacions perquè només estan indicades per a determinades persones o sectors de població i en determinades situacions especials:
    • La professió o ocupació pot representar una indicació per a algunes vacunes. Per exemple, la vacuna antihepatítica A en treballadors d'escoles de zero a tres anys.
    • Algunes situacions clíniques comporten que s'apliquin vacunes. Per exemple, la vacuna antivaricel·losa en alguns casos d'immunosupressió.
    • Els viatgers a determinades zones poden estar exposats a malalties inexistents o de baixa incidència en el seu país. Les vacunes que cal recomanar depenen en cada cas de la zona i el tipus de viatge, i també de les característiques del viatger.
    • A partir dels seixanta anys s'han d'administrar vacunes no incloses en el calendari, com l'antigripal i l'antipneumocòccica.
    • La dona en edat fèrtil que en sigui susceptible ha de ser vacunada contra la rubèola.


Les vacunes no sistemàtiques més habituals a Catalunya són:

Classificació de vacunes segons el tipus d'antigen

  • Vacunes de microorganismes vius: aquestes vacunes estan formades per mutants benignes del microorganisme que causa la malaltia. La vacuna intenta reproduir la infecció d'una manera controlada i obtenir una immunitat semblant a la produïda per la malaltia o la infecció natural.
  • Vacunes de microorganismes morts:
    • Vacunes de microorganismes totals: s'administra un preparat o vacuna que conté el germen mort, però sencer. Sovint s'utilitza quan no se sap quin és l'antigen que dona la resposta protectora o també quan la seva purificació no és l'adequada.
    • Vacunes d'antigen purificat: només s'utilitzen aquells antígens que intervenen en la resposta del sistema immunitari.
    • Vacunes d'anatoxines o proteïnes: alguns bacteris produeixen proteïnes tòxiques que si es tracten adequadament poden perdre el tòxic. Tot i així, continuen tenint capacitat de provocar una resposta immune. Amb elles poden produir-se vacunes de gran eficàcia.
Data d'actualització:  27.09.2016